Sorprèn la frivolitat corporativista amb què totes les associacions de jutges han sortit a disculpar els comentaris utilitzats pels seus col·legues per qualificar milions de catalans de nazis i colpistes en un xat, convertit més en un tribunal popular que en un instrument de conversa. Argumentar que es tracta d'una conversa privada i opinions personals està molt bé, quan es tracta de lampistes o arquitectes i no disposen del poder de posar gent a la presó ni són aforats. Els funcionaris públics tenen l'obligació de comportar-se respectant els principis del codi de conducta que estableix l'Estatut bàsic de l'empleat públic, en públic i en privat. Que sigui privat no els eximeix ni de l'escrutini ni de la responsabilitat que els confereix la seva posició com a funcionaris públics de la justícia.
Només qui no ho vulgui veure pot al·legar que allà només s'hi aboquen opinions. Quan la realitat és que es qualifiquen jurídicament els fets, s'imputen delictes i es condemna els acusats sense més base que les informacions de premsa i la ideologia d'uns magistrats amb evidents maneres i usos de trol. Quan un jutge diu que algú ha comès un delicte de rebel·lió importa, en un xat privat o en una conferència, perquè ells són la justícia, ells són els qui interpreten i apliquen una llei on hi pot haver diferents interpretacions i graus d'aplicació.
Que sigui en privat no els eximeix ni de l'escrutini ni de la responsabilitat que els confereix la seva posició com a funcionaris públics de la justícia
Resulta esperable que el govern central fugi d'un merder així, encara que sigui al·legant el respecte a la justícia, en clara contradicció amb l'argument exculpatori que es tracta d'un xat privat. En què quedem, es tracta d'un xat privat on opinen a títol personal, per tant criticable i condemnable, o es tracta d'una espècie de justícia virtual 2.0 que ha de respectar-se i defensar-se perquè afecta la separació de poders i és assumpte d'Estat, com les ben pagades conferències del jutge Pablo Llarena?
Encara més previsible sembla que ni Ciutadans ni Partit Popular no tinguin gairebé res a dir. La seva sensibilitat i inquietud per les actituds i independència dels jutges es limiten a aquells magistrats que no sentencien com a ells els sembla que ho haurien de fer. La seva preocupació sempre es mostra selectiva. Els dura el que els va durar la inquietud per les llibertats a Catalunya, fins que apareix la tesi de Pedro Sánchez i els sembla que podran fer més sang.
La sobreactuació del president Torra, demanant d'entrada la dimissió del president del CGPJ, Carlos Lesmes, només ha contribuït a augmentar el soroll i ha ajudat a tapar amb el xoc polític la qüestió rellevant que els missatges d'aquest xat han tret a la llum: el dubte més que raonable sobre la motivació principalment política a l'acció d'una justícia que, pel que sembla, té problemes per saber comportar-se, en públic i en privat.