Com a Joaquín Sabina, a ERC també li sobren els motius. En aquest cas, per bloquejar el nomenament senatorial de Miquel Iceta. Precisament per això ho havia d'haver deixat passar i no cometre un error que pot resultar molt costós a canvi de res. A part de donar satisfacció als qui mai no estan satisfets per definició i perquè viuen d'això, costa apreciar que hi hagi hagut cap més guany.

A més d'exposar-se a una dolorosa derrota legal, crear un problema on no n'hi havia amb la futura investidura de Pedro Sánchez i facilitar aquest victimisme que els socialistes espremen com ningú i ja han començat a amortitzar amb les seves propostes per al Congrés i el Senat, els republicans han dilapidat una altra ocasió de superar la prova del cotó de la maduresa d'un partit de govern: demostrar que saps resistir la temptació d'obtenir un guany ràpid en favor d'un benefici superior i saps distingir un rampell d'una batalla que mereixi ser lliurada.

Els republicans poden al·legar, amb raó, que els socialistes no han posat gaire de la seva part perquè alguna cosa sortís bé. No sembla un bon començament que ni es prenguessin la molèstia de parlar d'allò d'Iceta abans amb ells que amb els mitjans, tenint en compte que som en plena campanya electoral. Suma un altre desencert colossal, a més d'una manera ben poc fina d'entendre la política, pactar amb PP, Cs i UP una Mesa del Congrés on només seran presents els partits estatals i s'equiparà de la manera més barroera deixar fora la dreta extrema i els nacionalismes, com si fossin amenaces que fossin bones d'evitar. No haver posat la voluntat política perquè Institucions Penitenciàries facilités la participació d'Oriol Junqueras al debat electoral de TVE3, en lloc d'excusar-se en el ridícul argument dels horaris de la presó, va firmar la rebladura a una successió de dissorts catastròfiques i mals càlculs.

Els republicans poden al·legar, amb raó, que els socialistes no han posat gaire de la seva part perquè alguna cosa sortís bé

Sembla obvi que els socialistes continuen pesant que encara som a l'escenari de la moció de censura: els altres disposen i ells proposen. Algú ha de recordar-los, amb educació però amb fermesa, que ara governen amb 123 diputats i, si les coses no surten, és culpa seva. Però no així, per força i amb una decisió on el dolent sembles tu. La subtilesa sempre és la millor arma del polític assenyat.

Si els socialistes han utilitzat això d'Iceta per tancar la boca als qui els acusaven de tenir pactes ocults amb els nacionalistes, no voldria estar dins la seva pell. En uns dies serà tan obvi i tan bast com Ortega Smith negant el seu moment "falangista boy", a més de revelar de nou com li tremolen els genolls davant del discurs de la plaça de Colón. Pot ser que ERC pensi en xàfecs, però els socialistes es mouen per tempestes i a ambdós el que els convé és un bon anticicló de les Açores.