Primer va ser la justícia alemanya la que va dir que de rebel·lió ni parlar-ne i això de malversació ho hauran d'explicar més a poc a poc a veure si ho entén. Va ser ridiculitzada a Espanya adjudicant-li el subjecte d'un "tribunal regional", com si a les regions no sabessin tant de dret ni fossin igual de llestos que a la gran capital. Ara ha estat la justícia belga la que, malgrat els esforços de la fiscalia belga per ensenyar a qui no sap, ha dit que no perquè l'euroordre cal saber demanar-la i perquè els delictes que invoca el jutge Pablo Llarena no encaixen ni a martellades. La següent serà la justícia escocesa i ja podrem cantar bingo pel ridícul monumental protagonitzat pel jutge Llarena i els seus corporativistes col·legues del Tribunal Suprem.

En lloc de reaccionar preguntant-se si pot ser que estigui equivocat, com fa la gent assenyada quan tants li diuen que no té raó, la resposta del Tribunal Suprem ha estat emprenyar-se, que resulta una cosa molt madura i molt d'elevada jurisprudència, com correspon a tan alta magistratura. Els alemanys no tenen ni idea de dret internacional i als belgues sempre els ha faltat compromís amb la justícia. Per sort, la reacció dels tribunals alemanys i belgues davant de tanta prepotència segurament no passarà de pensar que el TS espanyol té dos problemes: acabar d'emprenyar-se i després apaivagar-se.

Com ja vam avisar aquí, la causa contra Puigdemont i el seu govern s'enfonsa de manera inexorable. Els esforços del jutge Llarena per mantenir-la viva resulten cada vegada més perillosament antijurídics i radicalment patètics. Bèlgica no rebutja la petició només per un defecte de forma. La nega perquè els delictes no encaixen ni se sostenen. Igual que Alemanya no dubta de la veracitat del relat del jutge, al contrari, l'assumeix com a fiable i li diu que ni així hi ha un delicte de rebel·lió. Ni hi ha una conspiració mundial contra la irreprotxable i noble justícia espanyola, ni els europeus viuen instal·lats en una visió franquista d'Espanya. Està passant el que se sol esdevenir en les democràcies quan el dret i la justícia no t'assisteixen: que perds.

Ni hi ha una conspiració mundial contra la irreprotxable i noble justícia espanyola, ni els europeus viuen instal·lats en una visió franquista d'Espanya

En el seu penúltim intent per mantenir en peu sigui com sigui la causa, Llarena ha jugat la carta de passar de rebel·lió a sedició, a veure si cola. Però continuarà faltant l'alçament públic i tumultuari per no acatar les ordres d'una autoritat, igual que faltava la violència per imputar rebel·lió. Si hi ha algun tipus penal serà desobediència i no implica ni presó, ni inhabilitació, fins que existeixi una sentència ferma. La malversació tampoc no se sosté perquè ni n'hi ha hagut, ni pot considerar-se corrupció.

Desobediència és l'únic que encaixa i l'únic que encaixarà, senyoria, ho sap vostè i ho saben els seus companys de Sala, que mantenen Oriol Junqueras i els altres imputats a presó per un vergonyós sentit de lleialtat corporativista. Comporti's com un jutge del Suprem i posi's a l'altura. Continuï instruint la causa per desobediència, alliberi uns presos que mai no haurien d'haver entrat a la presó i permeti que les coses tornin a una mínima normalitat. O millor encara, aparti's d'una causa que ja no està capacitat per instruir, li falta competència i li sobra parcialitat. Estalviï'ns temps a tots, senyoria.