Deia Hans Kelsen que "els únics judicis de valor que la ciència del dret podria pronunciar teòricament són aquells que comproven la conformitat o oposició entre un fet i una norma jurídica". Imagineu la sorpresa que podria arribar a experimentar un jurista que pensava així si s'hagués vist i escoltat, citat com a font d'autoritat, pels fiscals del Suprem en un escrit de conclusions on l'únic que no importava eren els fets i el seu encaix en la norma, només els judicis de valor.

L'estupor del jurista austríac, pare de la Teoria pura del Dret, segurament s'aproparia més al desgrat en sentir-los defensar, sense despentinar-se, que és possible una rebel·lió sense armes que puguin o hagin de deposar-se, o que l'Estat pot ser alhora víctima i executor de la violència. La rebel·lió postmoderna ja ha deixat pas a la rebel·lió postveritat en el relat de l'acusació.

Kelsen, el pare del constitucionalisme, es mereixia un respecte. El mateix que li va demostrar Xavier Melero, el millor jurista a la sala, en recordar a la fiscalia que posar els nazis al Suprem només serveix per embrutar el dret i provar la validesa de la "Llei de Godwin"; efectivament, quatre mesos de judici després, la probabilitat que l'acusació esmentés Hitler era un. Des del primer dia, l'advocat de Joaquim Forn va marcar el camí i les altres defenses han tingut la intel·ligència d'adonar-se'n i seguir-lo: es tractava de provar els fets, acreditar la tipicitat i demostrar la voluntat; les altres coses eren fer-nos perdre el temps, que diria Manuel Marcena.

En dret penal els fets han d'encaixar en el tipus penal; mai al contrari. No es pot forçar el tipus penal per fer que encaixin els fets

La superioritat jurídica dels raonaments mantinguts per les defenses davant els esgrimits per la fiscalia resulta clara per a qualsevol observador mínimament imparcial. Ni alçament, ni públic, ni violent. En dret penal els fets han d'encaixar en el tipus penal; mai al revés. No es pot forçar el tipus penal per fer que encaixin els fets. Només violentant fins a l'esperpent els elements que conformen els tipus penals de la rebel·lió o la sedició es poden demanar més de vint anys de presó en el judici al procés.

Ho demostra la feblesa de les conclusions de la fiscalia. Ho han acreditat àmpliament els defensors en els seus al·legats finals. Amb la llei a la mà, si hi ha alguna cosa, serà desobediència. Ho sap qualsevol que no digui en va el nom de Kelsen. Qualsevol sentència condemnatòria per rebel·lió i sedició ho serà partint d'una extensió de l'element de violència que cap dret penal modern no pot suportar.

Els set magistrats de la Sala Segona del Suprem ho saben i també saben que aquesta sentència marcarà les seves carreres professionals i el seu llegat com a magistrats. Per això, crec que la sentència no està escrita. Les circumstàncies i les oportunitats polítiques passen i es perden en l'oblit. La història del dret queda per sempre i a ningú no li agrada quedar malament retratat per a tota la posteritat.