Comencen a passar coses normals dins d'aquesta anormalitat a què anomenàvem actualitat. Algunes, fins i tot, més que desitjables.
Jordi Cuixart dorm fora de la presó per primera vegada després de més de dos anys d'estar tancat en una presó que mai no havia d'haver trepitjat.
La Fiscalia dona suport al fet que se suspengui la condemna al president Torra fins que decideixi el Suprem, tal com la prudència i el principi de proporcionalitat aconsellen en el nostre dret penal.
El Govern negocia uns pressupostos amb els comuns, Ada Colau fa el mateix amb ERC a Barcelona i el pressupost immortal de Cristóbal Montoro podria tenir els mesos comptats; sembla que tornarem a gaudir de l'agradable experiència de ser governats amb uns pressupostos ordinaris, amb objectius propis i noves i lluents partides; no uns de prorrogats.
El govern central dona llum verda amb normalitat al fet que la Generalitat pugui representar els interessos catalans pel món; cert que el TSJC anul·lava gairebé alhora el decret que havia creat altres ambaixades, però ho fa més per qüestions de forma.
Fins i tot l'ANC ha decidit treure's de sobre el mort en què s'havia convertit la seva campanya de consum estratègic.
És com contemplar florir els camps a la primavera. Ja veurem en què queda tot i si els bons presagis conviden al bon temps. Ja som més grans per endur-nos desil·lusions, però també prou vells com per poder permetre'ns una mica d'optimisme.
Només romanen els rigors i la foscor de l'hivern allà on habita l'oposició dels partits de la dreta, per a qui aquests signes de normalitat només són els senyals demoníacs de l'Harmagedon que ens cau al damunt. Que Jordi Cuixart surti de la presó amb el permís que li facilita la llei és un pagament traïdor a l'independentisme. Que la Fiscalia faci el que sol fer en casos on no hi ha sentència ferma i el mal causat pot resultar irreparable es deu a la negra mà d'una Dolores Delgado que ni tan sols ha pres possessió del càrrec com a fiscal general. Que hi pugui haver pressupostos suposa un reembors confiscatori i vergonyant que no es veia des d'allò de l'or de Moscou, i una rendició com la de les ambaixades no es veia des dels últims de les Filipines.
Tot val per emborratxar-se d'indignació. Si es canvien els consells de ministres a dimarts és per la deriva autoritària del govern, si Irene Montero no va a un acte amb la reina programat pel govern anterior amb l'estructura anterior es deu que a Podemos estan esmolant la guillotina... A Balears acaben d'aprovar una llei per eliminar el turisme de borratxera. Una cosa semblant aniria fabulosament bé per no haver de patir tanta dreta de garrafa i la ressaca que porta l'endemà.