Un fantasma recorre els despatxos més influents, ben informats i més ben pagats d'Espanya inquietant i en posa nerviosos els inquilins. Els missatges de WhatsApp i Telegram dels més poderosos i assabentats treuen fum de preocupació i incredulitat. Tertulians, creadors d'opinió i líders polítics no poden amagar la seva sorpresa i esglai mentre la notícia es confirma dia rere dia. Efectivament, ni de centre, ni liberal, ni reformista, ni tan sols constitucionalista; abans que res i, sobretot, Albert Rivera és de dretes.
Naturalment no es tracta que ambients tan selectes els sembli malament que el líder taronja sigui de dretes. Al cap i a la fi, tot són gent d'ordre. El que els sembla inconvenient és que es mostri tan de dretes just ara, quan fa falta un partit de centre, liberal i reformista que allunyi Pedro Sánchez i el PSOE de qualsevol temptació esquerrana, nacionalista o populista.
Albert Rivera no ha vingut a aquest món ni a la política espanyola per salvar la nació, l'Estat, la monarquia o la Constitució. Ha vingut per ser president del Govern espanyol
Al cap i a la fi, la criatura havia nascut amb aquesta missió i per a això va alimentar i va procurar durant anys lloar les habilitats impressionants del seu líder i magnificar els seus impressionants avenços demoscòpics. No ha d'estranyar ningú que molts dels seus patrocinadors es passegin ara per la vida pública espanyola tan espantats com el doctor Frankenstein davant del desordre causat per la seva pròpia creació.
L'esperpèntic episodi viscut amb l'aplaudiment fake del president de la República francesa, Emmanuel Macron, als pactes i aliances de Ciutadans prova, tant el grau d'estupor que causa a molts descobrir que Rivera no és qui pensaven, com el grau de beneiteria d'un país on s'escolta amb reverència l'opinió de qualsevol pel sol fet que visqui fora.
Albert Rivera no ha vingut a aquest món ni a la política espanyola per salvar a la nació, l'Estat, la monarquia o la Constitució. Ha vingut per ser president del govern. És l'únic que importa. Per aconseguir-ho està convençut que eliminar el sanchismo és la clau de la Moncloa i que la derrota del dimoni sanchista només pot aconseguir-se des de la dreta i enardint-la agitant al màxim els seus temes favorits: la pàtria en perill, venen els rojos i el que no vulgui ser espanyol, que es foti.
Quan el Partit Popular es cansi de fer-li de Celestina, pactarà amb Vox i amb qui faci falta i farà el que hagi de fer per fer-se el cap de la dreta. Aquesta és, avui, l'única evidència certa i inamovible que hi ha a la política espanyola. No canviarà en tota la legislatura. Només qui hagi escoltat únicament allò que volia sentir quan Rivera parla de sobirania, drets polítics i civils, economia, fiscalitat, drets sexuals, feminisme o immigració pot sorprendre's ara davant de tal descobriment.