Hem arribat a un punt de deteriorament en el nostre debat públic que la conversa política, entesa com a diàleg per compartir models i idees i buscar compromisos i acords, només es pot fer a través de missatges ocults i claus encriptades; totes les altres coses són teatralitat i engany per mantenir entretingut el públic i no perdre ni audiència, ni votants.
A Catalunya ja hem arribat al punt que aquells que encara pretenen fer política han de recórrer als senyals de fum o al llenguatge dels ventalls per practicar-la. La majoria dels actors i els mitjans que ens expliquen les seves aventures ja tenen el titular fet i res del que puguin dir uns o d'altres no pot canviar-ho.
A Catalunya ja hem arribat al punt que aquells que encara pretenen fer política han de recórrer als senyals de fum o al llenguatge dels ventalls per practicar-la
És igual que tinguem, per primera vegada en gairebé una dècada, un president a la Moncloa que diu en veu alta el que tothom sap: que aquest Estatut no és el que van votar els catalans i que això només s'encarrilarà quan els catalans votin. És igual que tinguem un president que ofereix diàleg i reconeix l'argument però demana votar alguna cosa més que l'autogovern. Res no afecta la matraca que Pedro Sánchez és un ostatge dels catalans i que Quim Torra només parla per als independentistes.
Molt pocs reconeixen l'avanç evident que significa el canvi de to i agenda que s'està produint en la conversa pública entre el govern de Madrid i el Govern. La majoria s'estima més refugiar-se al territori de confort que s'han construït convertint el que passa a Catalunya en una pel·lícula de bons i dolents, d'herois i malvats, en què tot aquell que no està amb mi està contra mi i és un traïdor i un coquí.
Estem tan malament que fins i tot algú tan poc sospitós, fins i tot per als més paranoics, com Ana Pastor, la formal i prudent presidenta del Congrés, s'ha passat tota la setmana havent de donar explicacions per convidar el president i oferir el ple de Congrés perquè es pugui fer una cosa tan estranya com debatre. Que insensata, que ingènua; si tothom sap que el Congrés només es fa servir com un plató per sortir a la televisió.