Com esperàvem en aquestes mateixes pàgines la setmana passada, l'espiral d'absurd jurídic iniciada pel jutge Pablo Llarena en el Tribunal Suprem amb la seva concepció perfectament elàstica de la violència per encaixar, tant sí com no, el delicte de rebel·lió, no ha comptat amb el suport del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein, que és alemany i no està en el negoci de salvar Espanya amb el dret penal.

És el primer. Alemanya semblava, en teoria, el territori més comprensiu amb les extraviades tesis del jutge d'instrucció. No sembla que vinguin millors notícies des de Bèlgica o des d'Escòcia. Queda el dubte de comprovar si el tribunal alemany validarà o no l'encaix a martellades, com un delicte de corrupció, d'una malversació negada en seu parlamentària pel mateix president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

Alemanya ho canvia tot. La primera conseqüència ha estat que s'ha trencat l'espiral de silenci que s'imposava en tot el que tingui a veure amb Catalunya. Ara ja mig Espanya sabia que això passaria i mai no va entendre que es processés per rebel·lió quan, si hi hagués alguna cosa, seria en tot cas un delicte de desobediència.

L'estratègia processal del jutge d'instrucció del Suprem ha quedat ferida de mort

L'únic que s'interposa ara mateix entre Carles Puigdemont i la presidència de la Generalitat és el temps que es prengui la magistratura alemanya per decidir si l'extradeix o no. Si el lliura, res ni ningú no podran impedir-li presentar i defensar la seva candidatura presencialment, en ple ús dels seus drets polítics. Resulta del tot impossible que se li apliqui la presó preventiva únicament per un presumpte delicte de malversació.

Igualment, la sortida de la presó d'Oriol Junqueras i la resta dels empresonats podria ser qüestió de dies o setmanes. L'estratègia processal del jutge d'instrucció del Suprem ha quedat ferida de mort. No li quedarà més remei que reformar la seva ordre de processament, rebaixar els tipus penals i suavitzar les mesures cautelars. La presumpta opció de retirar l'euroordre perquè no li han donat la raó només s'entén si, a la justícia espanyola i al mateix jutge, no li importa realment fer encara més el ridícul.

Amb tots al carrer i el candidat Puigdemont lliure per defensar la seva candidatura, a l'independentisme no li quedarà cap altra opció que resoldre l'elecció que està demorant des de desembre: què va primer, recuperar l'autogovern per reiniciar l'estratègia o seguir per la via unilateral fins a forçar la negociació? Ara sí que ha començat a córrer el rellotge de veritat.