Les coses semblen anar fluint d'acord amb el pla, com diria l'immortal Joker creat pel malaguanyat Heath Ledger per al colossal Cavaller Fosc de Cristopher Nolan, i això ens tranquil·litza, encara que el pla condueixi al més perfecte i ordenat desastre. Només cal veure com cada dia surt un portaveu del magisteri econòmic, de la banca, de l'empresa, de l'Església o del bipartidisme vintage a avisar-nos que s'aproximen un pack de desgràcies que les set plagues, el diluvi universal i el de Sodoma i Gomorra faran riure si tira endavant aquest govern d'esquerres, avalat pels temibles independentistes, José María Aznar apareixerà en persona cada nit als peus dels nostres llits agitant el fantasma de la Guerra Civil.
Lladren, després algú cavalca. El PSOE i ERC han començat a executar el ritual d'atracció i repulsió de l'aparellament tan típic del Spanish Geographic, on la política s'ha tornat litúrgia en directe les vint-i-quatre hores, i entendre's amb algú s'ha convertit en una vergonya que s'ha de netejar, un deshonor que s'ha de tapar presentant-se com el vencedor que ha rapinyat fins a l'últim tros del botí.
Pablo Iglesias i Podemos es reparteixen els papers de nuvi impacient a les portes de l'església i celestins abocant pocions d'amor a les copes de tots dos. Els mou ara tota la pressa que no van tenir al juliol i té tota la pinta que, per desgràcia, són els únics que ja han après la lliçó. Als altres encara els pot perdre aquest petit i estúpid Maquiavel que tots portem dins.
Espanya no té un govern progressista avui per culpa de socialistes i morats. No per responsabilitat dels republicans o el nacionalisme català
Al PSOE volen desfer igual de ràpid el camí que van recórrer a tota velocitat en direcció contrària, quan els guiava el mite de la majoria cautelosa. Als socialistes els aniria bé una mica menys de supèrbia i reconèixer que no es pot tenir raó quan anuncies que penalitzaràs els referèndums i quan parles de diàleg institucional; en una de les dues estaves equivocat i has d'admetre-ho. A Pedro Sánchez tampoc no li vindria malament algun gest d'humilitat en el seu discurs, de penediment en la seva estratègia i d'empatia cap als qui, per desgràcia, passaran aquest nadal en una presó on mai no van haver d'entrar.
ERC no té pressa i fa bé. Els errors es paguen i, el juliol, els únics que no es van equivocar, per una vegada, van ser ells. Espanya no té un govern progressista avui per culpa de socialistes i morats. No per responsabilitat dels republicans o el nacionalisme català. A l'abril la majoria dels espanyols els va donar amb safata aquesta possibilitat i un mandat clar per portar el país en la direcció contrària a la plaça de Colón. Però tant Pedro Sánchez com Pablo Iglesias van decidir llençar-lo a les escombraries perquè els semblava poc perquè ells mereixien més.
Després de l'abominable sentència, a ERC no se li pot demanar que assumeixi ara tot el cost de facilitar la governabilitat de l'Estat sense donar-lo més que bones paraules i copets a l'esquena. Ni tan sols s'ha de ser tan llest com Pablo Iglesias o Pedro Sánchez per entendre-ho.