Suposo que al llarg del cap de setmana el president Sánchez i el president Torra trobaran algun minut per fer balanç i avaluar els resultats d'aquesta setmana desconcertant que acabem de passar. Si no troben aquell minut a l'agenda, l'haurien de buscar una altra vegada, perquè la setmana que ve promet encara més desconcert.
El president Torra pot aprofitar aquell temps de reflexió per felicitar-se per l'enorme prestigi i autoritat que la seva figura acaba de guanyar davant dels Mossos, després d'haver-los jutjat i condemnat en públic; al millor estil del Partit Popular i Cs quan els acusen de formar el braç armat de la independència amb la mateixa alegria i idèntica responsabilitat. Sens dubte resulta molt bo per a la República que la seva policia estigui sota sospita sembrada des de la mateixa presidència. Algú li hauria de dir al president Torra que una cosa és reclamar escrutar l'ús de la força per part dels Mossos i una altra convertir en referent unes desenes d'encaputxats.
També pot el president congratular-se per l'indubtable èxit de la seva brillant idea d'invocar la via eslovena. Això era el que necessitava just ara el nacionalisme català. En el seu moment de màxima divisió, una referència inoportuna i inquietant que ha obligat el mateix Torra a dividir-se amb si mateix i corregir-se successivament, al·legant primer que se l'havia entès malament i després que se l'havia entès a mitges. Algú li hauria d'explicar que li ha donat a la dreta l'excusa que feia mesos que buscava per poder parlar de morts.
Si endurir el to tenia com a objectiu competir amb la dreta en fermesa i calmar els seus barons; felicitats president, èxit total
El president Sánchez també pot aprofitar el seu temps per felicitar-se per l'aclaparador èxit de la seva nova estratègia. Si enviar les cartes d'advertiment a un Govern que ja havia rectificat, endurir el to i construir aquest desassenyat paral·lelisme entre el Brexit i el procés tenia per objectiu competir amb la dreta en fermesa i calmar els seus barons, convençuts que perdran les seves eleccions per culpa dels suports independentistes; felicitats president, èxit total. La dreta surt reforçada en les seves tesis mentre els seus barons passen de la por de la histèria i ja comencen a demanar d'il·legalitzar partits. Algú li hauria de dir a Pedro Sánchez que no tenen res a fer en una campanya electoral on el debat sigui qui ha estat més dur a Catalunya i que, faci el que faci, Albert Rivera i Pablo Casado l'acusaran de traïdor; així que val la pena arriscar-se i fer política.
La moció de censura va tornar la qüestió catalana a l'arena política. Avui torna a estar on volia, més li agrada i més li convé a la coalició de dretes que assaja a Andalusia el seu govern d'Espanya. Catalunya torna a ser un problema d'ordre públic. La invitació a veure's el 21-D a Barcelona que el president Sánchez acaba de cursar al president Torra, encara que sigui tard, malament i amb poques maneres, suposa una oportunitat per tornar la situació a l'arena política i tornar a parlar de política. No l'haurien de malgastar ni un ni l'altre. En una setmana d'errors absurds seria el millor encert de tots dos.