"Entre estos tipos y yo hay algo personal"
Joan Manuel Serrat

Segurament, no han assistit mai en obert a una lluita de poder tan despietada com aquesta. És el signe dels temps, si abans es parlava de l'eròtica del poder, ara vivim el regnat del pornopoder: tot a la vista, fins al fons. Que la llei ens guardi de l'equitat dels tribunals!, que clamava Robespierre. La part dolenta és quan ni la llei resisteix l'embat de la lluita implacable del poder. No és només política o ambició, a hores d'ara, crec que molts han desistit ja de les seves pretensions, ni per la porta de davant ni per la del darrere, sinó una veritable lluita sense treva entre homes amb poder (i una dona, perquè l'altra ha baixat del carro en un vot).

Hi ha, sens dubte, un rerefons personal en la batalla que, en aquests moments, Marchena guanya esgrimint cinc centímetres més que els altres, ja veurem fins quan. El que es van viure com a humiliacions —Brussel·les, Berlín, Sardenya— ha sedimentat en una sèrie de desqualificacions cap al legislador que no s'havien vist mai en una sentència. En realitat, podrien dir-nos, no desqualifiquen els diputats, sinó els autors del text, o sigui, Boye i Bolaños i Camacho i companyia. No us estranyeu, la sala II li ha estat dient a qui vol sentir-ho que la llei era bona "en la seva redacció original", que malèvolament suposen passada pel sedàs de Conde-Pumpido, però que és un "nyap" el text resultant de la negociació posterior. Ho veieu? És una cosa personal i al Cándido, que és uno de noi, el volen pressuposar arrossegant el vol de la toga pels camins, però no teixint un mal text jurídic.

Ja ho diu la magistrada dissident: del que es tractava ara era de "comprovar si aquesta incontrovertida tipicitat, amb subjecció als components fàctics, resulta inclosa per la llei d'amnistia". Ella té clar que sí: "L'única interpretació raonable de la llei ens porta a entendre que aquest benefici orientat a procurar el projecte independentista català és precisament el que la llei vol amnistiar". Esclar, el que es va condemnar és el que es vol amnistiar. Per molt que ens vulguin avesar a mistificacions, la primera interpretació d'una llei ha de ser la literal, i, a més, en aquest cas es coneix la voluntat del legislador, i les interpretacions extensives només poden fer-se en dret penal si són a favor del reu. Just el contrari del que han fet. Si Robespierre aixequés el cap, els donaria un mastegot: "La paraula jurisprudència ha de ser esborrada de la nostra llengua. En un estat que té una Constitució i una legislació, la jurisprudència dels tribunals no pot ser cap altra que la mateixa llei". Tant era així i tant  li semblava de l'Antic Règim la interpretació extensiva dels tribunals, que va crear el Tribunal de Cassació —de casser, trencar les sentències que s'allunyaven de la llei— i va obligar els magistrats que dubtaven del sentit d'una llei a dirigir-se directament al legislatiu perquè aquest, el seu autor, la interpretés. Coses de revolucionaris.

Què passaria en la societat catalana si amb una llei d'amnistia a la mà calgués votar amb Carles Puigdemont a la presó?

Lluita de poder acarnissada. I ara què?, es pregunten molts. La sala II està jugant una carta que no s'esperava, a saber, la de no presentar cap qüestió prejudicial i no donar lloc a una llarga, prolixa i pot ser que frustrant batalla judicial europea. En comptes d'això, han decidit que no tenen dubtes que la malversació no és amnistiable. Així, només queda marge al pronunciament del Tribunal Constitucional, però, compte, de moment no ho provoquen ells. El TS tampoc no consultarà la constitucionalitat de la norma. Em direu, poden anar-hi els defensors dels polítics no amnistiats, però; us contestaré: aquells temps els controla el mateix Suprem que tardarà a resoldre els recursos. La tercera possibilitat perquè el TC es pronunciï rau en la presentació de recursos per part del Partit Popular, els seus presidents autonòmics o d'altres. Ja veureu que això ha estat frenat. Alguna cosa podria fer pensar que a la dreta no li interessa que l'assumpte arribi encara el Tribunal Constitucional.

I això per què? Doncs perquè poden estar considerant que aquesta majoria progressista 7-4 que els tomba tot el que plantegen es pot veure alterada. N'hi hauria prou que Conde-Pumpido, que sempre s'ha abstingut en recursos del procés, i l'exministre Campo, que ja es va pronunciar públicament dient que era inconstitucional, s'abstinguessin aquesta vegada. Quedarien cinc progressistes i quatre conservadors. No! Recordeu que en el pacte de renovació del CGPJ entrava la designació del dur vocal sortint Macías com a magistrat del Constitucional. Això faria, si aquest pla existís, un 5-5 sense vot de qualitat que desempatés.

Fixeu-vos que dic que és el que han pogut pensar al PP i que ho poso en condicional perquè el cert és que errarien en pensar que Conde-Pumpido s'abstindria en el cas de la llei d'amnistia, ja que aquesta no té res a veure amb la seva anterior causa d'abstenció i el fet, a més, és que Macías ja es va pronunciar a l'informe del CGPJ sobre la inconstitucionalitat, així que seria recusat. Lluita de poder, sense quarter, amb la destrucció assegurada del prestigi i la confiança en les institucions.

Quan tot això passi, pot haver variat el panorama. Bé perquè hi hagi investidura o perquè hi hagi eleccions, Puigdemont tornaria i seria empresonat. Què passaria en la societat catalana si amb una llei d'amnistia a la mà calgués votar amb ell a la presó? Els socialistes viuen confiats en la seva idea que és un covard que mai no acceptaria la possibilitat de ser detingut, però és prou probable que, com en tantes coses, estiguin equivocats i no sàpiguen interpretar el que passa a Catalunya. On quedaria llavors El Pacificador? Què passarà amb el suport als pressupostos? Sánchez pot continuar sense ells i sense poder legislar? Junts donarà suport a uns pressupostos o qualsevol altra cosa amb Puigdemont a la presó? A tot això i a moltes altres coses més que poden arribar espera l'oposició, que greixa en boxes la maquinària electoral per si toca engegar-la a l'octubre.

I ara, què?

Qui us digui que ho sap us menteix.