La Cambra de Comerç de Barcelona acaba de publicar un monogràfic titulat “AMB. La metròpoli de Barcelona”, consistent en un recull estadístic de dades socioeconòmiques de la regió, que permet calibrar-ne la importància i la funció en el conjunt de la societat i de l’economia catalana.

L’AMB engloba 36 municipis, inclosa la ciutat de Barcelona. Per la costa va des de Castelldefels fins a Montgat, i per l’interior inclou (marcant perímetre de la regió) ciutats importants com Sant Cugat del Vallès o Barberà del Vallès. En total, la regió té una extensió de 636 km2, 102 dels quals són la ciutat de Barcelona. L’AMB representa només el 2% del territori català, però aquí hi viuen (dades del 2022) 3,3 milions de persones, és a dir el 42% de la població catalana. Amb aquestes dades, un ja pot veure que la densitat de població ha de ser molt alta, molt més que a la resta de Catalunya.

Fa pocs anys l’AMB era la sisena regió metropolitana més poblada d’Europa. Pel que fa a la densitat de població, a l’AMB és de 5.200 persones per km2, a enorme distància (36 vegades) de la resta de Catalunya, que és de 143 habitants. Però dintre l’AMB hi trobem situacions clarament diferenciades; per entendre’ns, la ciutat de Barcelona, amb els seus 1,6 milions d’habitants, té una densitat de 16.000 persones per km2, en la banda alta de les grans ciutats europees; però això no és res comparat amb les dues ciutats de l’AMB que ostenten el lideratge de densitat de tota la Unió Europea, com són l’Hospitalet de Llobregat i Badalona, amb més 50.000 habitants/km2 cadascuna d’elles. Deu ser per aquesta alta densitat existent que el creixement de la població a l’AMB del 2000 ençà ha estat relativament petit (383.000 persones) en comparació amb el que s’ha experimentat a la resta de Catalunya (1.148.000 persones).

Les àrees metropolitanes acaben sent també grans centres de serveis sanitaris, educatius, d’investigació, empresarials, financers, professionals, i un pol d’atracció per al talent i la creativitat per les activitats innovadores

En qualsevol cas, som davant d’una concentració geogràfica completament singular en el marc de la realitat del país. L’AMB s’ha conformat al llarg del temps al voltant d’una gran ciutat com Barcelona, que n’ha exercit un lideratge indiscutible i que, amb el seu dinamisme, ha fet créixer sistemes urbans del seu entorn fins a conformar la realitat metropolitana amb les xifres que hem indicat. Fins a quin punt és important (com a subjecte social, territorial i econòmic), que es va considerar necessari crear una administració pública específica per al territori metropolità, l’AMB, amb àmplies competències en els àmbits d’urbanisme, infraestructures viàries, medi ambient, mobilitat, transport de viatgers, entre altres.

De fet, el fenomen metropolità ens el trobem a tot el món. No és altra cosa que una part substancial de la població i de la producció econòmica concentrada en àrees urbanes de gran dimensió, formades per un conjunt de ciutats adjacents i interconnectades agrupades al voltant d’un centre urbà essencial. Com a exemples, n’hi ha a Nord-amèrica: Nova York, Boston, Denver, Los Angeles, Miami, Montreal, Toronto; a Oceania: Sidney, Auckland, Melbourne; a Àsia: Tòquio, Osaka, Shanghai, Pequín, Hong Kong, Singapur; a Europa: Londres, París, Milà, Madrid, Amsterdam, Hamburg, Viena i, entre moltes altres, Barcelona.

La justificació de l’existència i el continu creixement de les àrees metropolitanes arreu del món la trobem en el fet que aquestes concentracions conformen grans centres d’activitat econòmica, amb una amplíssima gamma d’empreses de múltiples sectors i una amplíssima gamma de serveis, sigui destinats a la producció, siguin destinats al consum d’unes àrees tan poblades com les que tractem. El fet d’estar tan a prop tantes empreses, treballadors, investigadors, acadèmics, institucions, etc. genera grans possibilitats de col·laborar, d’intercanviar, de transferir coneixement, que en entorns dispersos resultarien més difícils.

Tècnicament, les àrees metropolitanes il·lustren bé un concepte que es coneix com a economies d’aglomeració, referides als beneficis de localitzar-se els uns a prop dels altres. Amb el temps i amb la seva dinàmica de creixement intern i de les economies que l’envolten (com la catalana), les àrees metropolitanes acaben configurant-se també com a grans centres de serveis sanitaris, educatius, d’investigació, empresarials, financers, professionals, i acaben sent un pol d’atracció per al talent i la creativitat per les activitats innovadores.

L’inventari dels avantatges econòmics de les àrees metropolitanes no amaga desavantatges evidents que els seus habitants pateixen cada dia, com ara l’eterna congestió de trànsit, la contaminació, la sobreexplotació del territori, l’alt cost de la vida, la manca d’espais verds, les desigualtats socials i econòmiques o el dèficit d’habitatge.

L’AMB, com a realitat demogràfica i econòmica, es fa gran gràcies a les activitats concretes que s’hi desenvolupen i la seva capacitat d’atracció, temes aquests que tractaré en un proper article.