En un article de la setmana passada vaig tractar l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en termes territorials i demogràfics en el marc de les economies d’aglomeració, aprofitant que la Cambra de Comerç de Barcelona acabava de publicar un monogràfic amb les dades estadístiques més significatives. Sobre la base de la mateixa font d’informació, avui em centro en les dades econòmiques agregades de la regió, relacionant-les amb les del conjunt de l’economia catalana.
El 2022, l’AMB va generar un PIB estimat de 149.000 milions d’euros, que representa una mica més de la meitat del PIB català. A la generació d’aquest PIB, hi juga un protagonisme destacat la ciutat de Barcelona, ja que per ella sola representa el 35% del total. Tot això s’aconsegueix en una fracció molt petita del territori català: l’AMB en significa el 2% i la ciutat de Barcelona, un mer 0,3%. Per tant, un primer apunt del fet metropolità que ens ocupa és una altíssima concentració geogràfica de l’activitat, de manera que podríem parlar d’una gran densitat mitjana de producció. En xifres: a la ciutat de Barcelona es genera un PIB equivalent a 900 milions d’euros per km², enfront de... 4 milions a la resta de Catalunya (sense l'AMB).
Si relacionem el PIB amb els seus habitants, a l’AMB s’obté un PIB per càpita de 45.000 €, una xifra alta en el context europeu i clarament superior a la del conjunt de Catalunya, que és de 34.700 €. Segmentant les dades, i sense tenir en compte la mobilitat residència-treball, a la ciutat de Barcelona li correspondria un PIB/h de més de 57.000 €, mentre que a la resta de l’AMB (que inclou casos tan dispars com Badalona i Sant Cugat) seria de 33.000. Quan comparem aquests nivells amb la resta del país, el resultat és una mica decebedor i segurament preocupant, perquè el valor PIB/h és de 27.000 €, per tant, inferior a la resta de l’AMB i (alerta!) menys de la meitat del de la ciutat de Barcelona, el que vol dir que a la capital de Catalunya s’hi desenvolupen activitats de molt més valor que a la resta.
El lideratge de la capital catalana com a motor econòmic ha portat a provocar una mena de taca d’oli a tot el seu entorn per a suplir un territori limitat i saturat, una taca que ha sumat activitat a la que ja tenien els mateixos municipis. La pressió derivada de la necessitat d’espai residencial i productiu de béns i serveis s’ha fet notar en les ciutats limítrofes de Barcelona amb sòl i facilitat d’accés, com són el Prat de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Badalona. Aquesta mena d’expansió es dona arreu en tots els creixements urbans de ciutats, com és el cas, per exemple, de Tarragona respecte a Vila-seca, Constantí o la Canonja.
El lideratge de la capital catalana com a motor econòmic ha portat a provocar una mena de taca d’oli a tot el seu entorn per a suplir un territori limitat i saturat
En una línia semblant, però cobrint especialment la necessitat residencial de més nivell econòmic de Barcelona, trobem com a exemples d’expansió de la ciutat els municipis de Sant Just Desvern o Sant Cugat del Vallès, una situació semblant, per cert, a la que es dona, per exemple, al Vallès respecte al municipi de Matadepera.
Anem a la producció de l’AMB, que és fonamentalment de serveis (85% del total del valor afegit generat). La importància d’aquest sector a la ciutat de Barcelona encara és més gran (90%), en contrast amb el pes que té al conjunt de Catalunya (75%). En canvi, el sector industrial té poc pes relatiu a la capital (6,5%), per sota de la resta de l’AMB (19%) i molt per sota de la resta de Catalunya (31%). Pel que fa als altres dos grans sectors de l’economia, la construcció té un pes bastant semblant arreu (entre el 4 i el 5%) i, finalment, el sector primari a l’AMB és testimonial.
La població i el nivell de PIB van lligats, lògicament, a l’activitat productiva i, darrere seu, el teixit empresarial i institucional que hi ha implantat al territori. En termes empresarials, a finals del 2022 l’AMB tenia 110.000 comptes de cotització a la Seguretat Social, als quals la Cambra es refereix com a “empreses”. Aquesta xifra representa el 45% del total català, molt semblant al pes de la regió en termes de població (42%). Addicionalment, i en sintonia amb el lideratge global de la ciutat de Barcelona, aquesta concentra el 64% de les empreses de l’AMB (més de 70.000). I en aquest mateix àmbit, en coherència amb l’especialització en serveis, resulta rellevant que l’AMB disposa més d'un determinat tipus de serveis que no pas d’altres: del total de Catalunya, hi trobem el 55% de les empreses de serveis a la producció (administració, finances, serveis jurídics, consultoria, enginyeries, etc.) i prop del 60% de les empreses de sanitat i serveis socials.
La concentració d’aquests serveis i d’altres (com ara transport marítim, aeri i ferroviari) en un punt del territori tan relativament petit com és Barcelona i entorn, li confereix a la zona un protagonisme econòmic fora de dubte en activitats més concretes, com veurem a l'article següent.