"En escollir una cosa, en rebutgeu necessàriament una altra"
G.K. Chesterton
La principal anomalia de la democràcia espanyola es comença a resoldre. Dic comença, perquè encara que Bolaños hagi buidat el pap dient que "des d'avui tots els poders funcionen amb normalitat", la veritat és que no funcionaran amb normalitat fins que no tingui lloc la votació a les Corts. Repetiu amb mi: als vocals del CGPJ els elegeixen el Congrés i el Senat, els elegeixen el Congrés i el Senat, i no dos senyors amb un mediador a Brussel·les, com si fossin catalans.
Considero un alleujament que s'hagi assolit el quart(!) acord sobre el suport parlamentari als candidats, alguns d'elegits pels jutges, que són a les cambres des del 2013. Esperem que ara no ho esguerri res abans que, insisteixo, es voti en els plens. Em reconforta, perquè no només l'anormal funcionament democràtic al qual el va abocar el PP era insostenible, sinó perquè la reacció de la majoria progressista a aquesta obstinació, frenant els nomenaments de càrrecs judicials, estava portant els tribunals al col·lapse en no poder cobrir les baixes per jubilació o altres motius.
M'alleugereix també perquè l'amenaça de Pedro Sánchez sobre la intenció de rebaixar les majories suposava el trencament d'un nou contrapès democràtic, que satisfeia els seus socis més d'esquerres, però que Europa no hauria permès i que suposava un esglaó més en la degradació dels contrapesos. M'alleuja, a més, perquè em sembla un pas adequat de Feijóo cap a la seva independència, en deixar de banda les tuteles i imposicions de la part dura del seu partit i sortir d'una dinàmica heretada que era fatal per a la seva intenció de mostrar-se moderat i respectuós de les normes democràtiques. No m'agrada el repartiment de la túnica clarament entre els dos partits majoritaris, amb les seves dues associacions annexes, sense cap concessió i que esperem que no derivi en una dinàmica de blocs o en una d'intercanvi de cromos, que no se sap què és pitjor.
Tu els teus i jo els meus. En poques paraules, em sembla que el pacte ha consistit a deixar fora algunes bèsties negres d'altres negociacions, sobretot de l'esquerra més esquerra, per posar-ne d'altres sense vet i permetre entrar alguns dels noms pels quals el PP estava disposat a cremar-se els dits: Abascal, per exemple, o Gema Espinosa, la dona de Llarena. La resta, la veritat, ha rebaixat molt el nivell de bel·licositat i de vets creuats; vull dir que són candidats de les dues associacions de capçalera, però persones que o bé són reconegudes com a bons juristes i estan ben vistes en la carrera judicial (el cas de Fernández Seijo de JpD, un home molt estimat que fins i tot té un blog de cuina, o de Carlos Hugo Preciado, que és a més poeta) o bé tenen un perfil molt menys conegut i encara van entre magistrats intentant saber qui són, perquè no són estrelletes de la congelació. Això em sembla bon senyal si no es converteixen en eficients soldats. També s'ha rescatat algunes velles glòries progressistes, fins i tot de la jubilació, que suposo que hauran de fer el paper dels ancians de la tribu (Arozamena i Bodas). Finalment, hi ha diverses dones molt implicades en les qüestions d'Igualtat (Erice, Avilés, Herreros).
El pacte ha consistit a deixar fora algunes bèsties negres d'altres negociacions, sobretot de l'esquerra més esquerra, per posar-ne d'altres sense vet
Però jo us he promès que faria un repàs dels arraconats d'aquest pacte sens dubte bipartidista, els que s'han quedat fora, els que no estan representats, els oblidats en el repartiment de la túnica. Esmentem aquí l'associació moderada Francisco de Vitoria, que tot i que té un miler de jutges associats no ha obtingut ni un representant, mentre que JpD, amb uns quatre-cents i pròxima al PSOE, n'hi ha assegut tres. Als d'APM els dona suport el PP i el PSOE als de JpD, i no hi ha més històries. També entren en la categoria de bloquejats les "sensibilitats" sobiranista catalana i la basca —fins ara sempre amb representació— que s'han quedat fora. De fet, alguns d'aquests partits es van assabentar per vies accessòries que la negociació estava gairebé feta i no precisament pel seu "soci" parlamentari. Els catalans que seran nous vocals no tenen cap connexió amb l'independentisme, i bascos és que no n'hi ha cap. Indepes i sobiranistes, fora, i a més amb la dona de Llarena dins. He, he, he.
La mateixa sort han tingut la resta de socis de Pedro Sánchez: Podemos, fora (era un vet del PP); Sumar, li cauen també els candidats inicials (com Espinosa, l'oncle d'Alberto Garzón), encara que diu que ha donat el plàcet a dos, que podrien venir perfectament per recomanació directa del PSOE, i aquí ho deixo; a més, ha estat desautoritzada en les seves peticions pel pacte pel qual no es canviarà el sistema d'accés a la carrera judicial i altres qüestions que havien portat al Congrés. Uns altres que es queden a la cuneta són els advocats, ni un a la llista, com tampoc no hi han entrat catedràtics prestigiosos en el torn de juristes —a tot estirar, una professora rasa— ni notaris, ja que l'han utilitzat sobretot per ficar més jutges, dos fiscals i un secretari judicial. Tampoc no és bo que les professions jurídiques no estiguin representades al CGPJ, que té aquests vuit vocals no judicials precisament per introduir aquests punts de vista i no per continuar premiant jutges un altre cop.
Així que alleujament, però no gaire esperança.
Les reformes que s'han pactat no estan malament, però són insuficients. Apujar a 20 anys el temps d'experiència necessari per arribar al Tribunal Suprem dificulta que es continuïn nomenant mamarratxos, però no ho impedeix. Tampoc no està malament el tancament de les portes giratòries perquè no es pugui tornar a jutjar tot just deixar de ser ministre o qualsevol altre càrrec polític. Recordem que el ministre Caamaño va dur a terme una reforma expressament perquè el seu dimitit antecessor, Fernández Bermejo, pogués incorporar-se immediatament com a fiscal al Tribunal Suprem. Ara s'esmena el que es va desesmenar. Segons el que s'escaigui.
En tot cas, a Europa segurament estaran més tranquils i és possible així, fins i tot, que hi hagi espanyols que entrin en la loteria d'alts càrrecs de la UE, de la qual haguessin estat exclosos si l'anomalia democràtica continuava vigent.
Que la carrera judicial què n'opina? Doncs depèn. Contents perquè la renovació s'hagi dut a terme i no gaire entusiastes amb el repartiment. Excepte els que han estat agraciats, esclar.