"Cal assenyalar amb el dit un nou i inhumà concepte de moralitat, el que fa cas omís d'un contracte el dia del seu venciment."
G.K. Chesterton

Demà és el dia. Si res no es torça, demà es votarà i després el BOE publicarà una llei d'amnistia. El condicional és per posar-me la bena abans que la ferida, encara que no crec que passi res que ho impedeixi. Soc més optimista que altres, molts dels implicats en la seva negociació o beneficiats per l'aplicació contenen la respiració tot tement una eventual acrobàcia de Sánchez o alguna ensopegada amb els botons que malmeti les seves esperances. No ho considero. Aquesta vegada és la bona.

És curiós observar com han canviat les coses des d'aquell llunyà suport a la investidura de Sánchez per part de Junts condicionat a aquesta legislació i, fins i tot, des d'aquella fallida votació en la qual els de Puigdemont van deixar clar amb un "no" inesperat que se senten ben poc segrestats per l'hipnotitzador de la Moncloa. La situació política és ara completament diferent. Tot el trànsit negociador ha deixat ferides; les eleccions catalanes i els pactes impossibles, les han revifat. Al Congrés veurem una votació de pinya, encara que, en realitat, la majoria de la investidura és una tela esquinçada per mil traus que no és fàcil que es puguin sargir.

Amb l'amnistia, recorden alguns, el pacte d'investidura de Sánchez està culminat. Se'l va votar a canvi d'aquesta llei i els vots es van donar llavors i la llei es rep ara. A partir d'aquest moment, s'obre un territori ignot pel que fa als suports i tot sembla indicar que seran minvants, gairebé inexistents. L'actual govern espanyol té impossible governar sense el suport de Junts —per no parlar de les defeccions dels seus propis companys de govern— i la votació fracassada i la llei retirada la setmana passada ho deixen clar per a qui no ho vulgui veure. D'aquí va venir la idea, que ja us he explicat, que se sospitava un nou gir de guió de Sánchez convocant eleccions generals el primer dia legalment possible, o sigui avui mateix, i deixant així decaure la llei d'amnistia en dissoldre les Corts.

No era una possibilitat tan remota —qualsevol cosa es pot esperar després dels cinc dies d'abril— fins al punt que el mateix Feijóo ha intentat sabotejar-la, per si de cas. Que com ho ha fet? Doncs pronunciant un discurs en plena plaça de Colón, en la manifestació contra la llei d'amnistia, en el qual exigia a Pedro Sánchez que deixés decaure la llei i que convoqués eleccions generals. Tot pensant que el líder socialista no farà precisament el que li demani el líder popular. Demanar el que pretens que no et donin. És interessant el subtil canvi de perspectiva del PP. Pot ser que m'hagin fet cas i hagin elegit enemic en comptes d'aliat. A hores d'ara, no hi ha dubte que el seu enemic més important dorm a la Moncloa i no es diu Puigdemont.

Demà hi haurà amnistia i, a partir de llavors, oposar-s'hi perdrà poder polític i mobilitzador

I l'amnistia? Què passa amb una amnistia que poden intentar sabotejar els jutges? No us fixeu gaire en l'absurda campanya de l'anomenada Plataforma por la Independencia Judicial. S'han posat tan ploms amb la famosa guia i als seus companys els agrada tan poc que els diguin el que han de fer, que em sembla que fins i tot han fracassat entre els seus. No eren pocs els jutges que es queixaven que haguessin fet servir un correu institucional per remetre a tots els d'Espanya la seva rocambolesca guia —com si els altres jutges no sabessin presentar una prejudicial, com si hi hagués jutges amb peces del procés a Bollullos del Condado, com si els raonaments de les resolucions judicials no fossin producte de la independència judicial— i, finalment, crec que han fet més el ridícul que una altra cosa. Sí, em direu, però què faran els jutges amb l'aplicació de l'amnistia? No sé si contestar-vos, ara que sé que a la sala II llegeixen aquestes columnes meves a ElNacional.cat, però el cert és que si hi ha una formació que no pot ajudar-los en aquest tema és el PSOE. Els diria que els jutges poden ser més receptius a una falta d'interès de la dreta a continuar perseguint el procés, però el mateix Marchena amb sorna i sense que li ho pregunti m'ho nega. No sé de quina manera influiria en molts considerar que l'actitud parlamentària de Junts pot ajudar a aconseguir un objectiu que altres han intentat amb afany i, fins i tot, amb un lawfare d'estar per casa. Per si de cas, ja hem sentit Feijóo dir que ells per voler, no volen especialment que ningú entri a la presó. Total, escolteu, si ell arribés al poder i la "destrossa" de l'amnistia se la donessin feta, què ha de fer, sinó tirar endavant?

Us recordo que cal tenir les orelles obertes i movibles com parabòliques. Per molt que el PSOE hagi establert com a idea-força electoral que el PP i Vox són la mateixa cosa, mai no havien coincidit esforços tan agosarats per empetitir els d'Abascal per part el PP ni per separar els camps. Deixar fora de joc Vox és una necessitat per, eventualment, poder governar sense incloure'ls al govern o, posem per cas, per rebre suport extern de Junts. A més de les paraules de Feijóo revelant el que és clar, és a dir, que el PSOE i Vox es retroalimenten i gaudeixen cadascun de l'existència de l'altre per avançar i per escanyar-lo en una pinça; a més d'això, deia, la mateixa FAES s'ha despenjat amb un parell de documents en els quals deixen clara la incoherència de Vox i s'allunyen del seu populisme nacionalista espanyol afirmant que "les barreres de seguretat constitucionals importen més que qualsevol preferència política específica". I aquest terme, barreres de seguretat, està pres directament de l'assaig de Levitsky i Ziblatt contra l'assassinat democràtic promogut per Trump.

Arriba el dia. Demà hi haurà amnistia i, a partir de llavors, oposar-s'hi perdrà poder polític i mobilitzador. Aviat és possible que el mateix Puigdemont travessi la frontera i sospito que ho farà sabent que no es podrirà a cap presó. Jo els animo que enfoquin les orelles, encara que els adverteixo que gairebé tot el que cal sentir és subterrani i que jo vaig amb l'orella enganxada a terra com els indis navahos. El que sento augura encara una època interessant.