X no decideix per tu. Ets tu qui pots decidir què veus a X. Pots escollir què hi publiques, pots escollir qui ho veu blocant a qui no vulguis que ho vegi i pots escollir no veure continguts a través del blocatge o el silenci. Cal mantenir la higiene sempre, també amb l’algoritme. X no té el monopoli digital, ni tan sols el lideratge, en difusió de boles. Per WhatsApp en circulen moltes més, i més eficients i greus, estafes via enllaç fals incloses. La relació de les xarxes amb les boles és de viralitzador, no de creador. És als autors a qui cal perseguir.

X és propietat d’un multimilionari. No com Bluesky o el conglomerat Facebook+Instagram+WhatsApp, que són gestionades per una cooperativa agrícola de Nicaragua. Si marxes de X perquè el seu propietari pensa com pensa, per ser coherent hauries de deixar de comprar a determinats supermercats i de comprar determinades marques de roba. Hi vas perquè tenen productes més barats i clar, la dignitat té un preu. A Elon Musk el pots blocar i el pots criticar a X. No sé ni què publica ni què deixa de publicar. No m’interessa. Deu ser de les poques empreses en què pots vetar i insultar el seu propietari quan entres o escrius a casa seva.

Algunes de les més grans boles dels últims temps que jo recordi en l’àmbit periodístic no han vingut de les xarxes socials sinó del paper: 11M va ser ETA (2004), Xavier Trias tenia diners a Suïssa (2014), The Nota (2017) i que Tamara Carrasco era terrorista (2018).

Sobre el tuit anterior, alguns dels mitjans que han marxat de X no han deixat de tenir el PP, el ministeri de l’interior o la Moncloa com a font informativa. No els han cancel·lat tot i haver estat un gran generador de boles.

Ha crescut la ultradreta a X, sí, però també ha augmentat la sensibilitat ecològica, la consciència feminista (#metoo) i les minories han tingut un altaveu inèdit fins aleshores

Alguns dels mitjans de comunicació que ara es plantegen marxar-ne han crescut en lectors al mateix ritme que creixia aquesta xarxa, primer dita Twitter i després X. Uns quants dels seus lectors digitals els hi deuen a aquest canal. X és l’agència de notícies més ràpida i de més abast del món. Cap la supera en velocitat i radi d’acció. I la veracitat d’aquestes últimes hores depèn de l’emissor de la informació, no de la xarxa social. Segueix usuaris veraços i no et colaran tantes boles.

Potser per això últim, alguns dels mitjans de comunicació que han decidit marxar de X pleguen veles com a usuaris, però s’hi queden com a voyeurs. Deixar de difondre és molt digne, deixar d’estar a l'última és massa arriscat. Les xarxes socials, totes, han ajudat al creixement i reforçament d’ideologies, però també totes. Ha crescut la ultradreta a X, sí, però també ha augmentat la sensibilitat ecològica, la consciència feminista (#metoo) i les minories han tingut un altaveu inèdit fins aleshores.

Si Joan Fuster estigués entre nosaltres seria un tuitaire de primera i hauria escrit que tot el que no tuitem nosaltres serà tuitat en contra nostra. X és una via de comunicació entre catalanoparlants única, així com una valuosíssima finestra de la llengua catalana al món. No s’hi pot renunciar de cap manera. Només per això ja val la pena quedar-s’hi.  

La desinformació es combat amb informació, no marxant d’enlloc. La lluita contra les fake news requereix dades, arguments, pedagogia, determinació i paciència, no fugides. El fang es treu fregant, no des d’un pedestal. Per X (com per Facebook, Instagram o Whatsapp) ha circulat desinformació. Però també s'hi troba informació veraç, coneixement, anàlisi crítica, opinions variades, visions contraposades  i sí, diversió, a molta gent. Però ho has de voler.

La lluita contra les fake news requereix dades, arguments, pedagogia, determinació i paciència, no fugides

M’agradaria saber quants dels usuaris que han obert un compte en una altra xarxa han mantingut el compte de X en hibernació per si un cas. Només aconsello marxar de X per prescripció mèdica i per una qüestió d’addicció. Efectivament, enganxa molt. Igual que Instagram i el seu scroll infinit. Aquí sí que cal prendre mesures.

L’altra crítica que li faig a X és que mai hauria d’haver canviat de nom. Amb el nom Twitter havien generat fins i tot un vocabulari propi: un tuit, tuitar o retuitar ja formen part del llenguatge. Ara bé, li continuarem dient Twitter igual que el Polònia el fan a TV3 i no al 3Cat.

En definitiva, a risc que em demandin Morgan Freeman i Xavi Noriguis per plagi, X no és bo o dolent per si sol, és l’ús que en fas.