Entestats com estan els partits espanyols en convertir les eleccions municipals i (per alguns d'ells) autonòmiques en la primera volta de les eleccions generals previstes, a tot estirar, per a finals d'any, els darrers dies hem assistit a l'escenificació d'un frau electoral, com és el del vot per correu i compra/venda de vots, dut a terme —sembla que amb certa habitualitat— en circumscripcions locals relativament petites. Estan en marxa actuacions policials i judicials al respecte per delicte electoral. Veurem quan i com acaba això. Malgrat aquesta certa habitualitat —com influir en residències de la tercera edat— no es pot dir que els resultats electorals hagin estat alterats.
Però les coses canvien. Com bon partit antisistema, el PP presenta fets alternatius, és a dir, falsos i acusa també de les seves faltes al PSOE. És el que ha fet González Pons atribuint tot el frau dels vots fins ara detectats al PSOE, la qual cosa, com es constata amb una simple ullada a la premsa no ultra, és radicalment falsa. Ara per ara, el frau —descartades les no infreqüents denúncies anònimes que no porten enlloc— se'l reparteixen ambdós partits més o menys al 50%. Dir el contrari suposa fer bo el reportatge de l'Spiegel sobre la lideressa de facto del PP, Díaz Ayuso, la Trump, li diuen i, per tant, sobre el seu partit. Sembrar la desconfiança electoral en territori socialista no és una cosa nova, es ve coent de temps enrere. Pur i dur trumpisme.
Altera, també i per descomptat, de forma palesa l'expressió de la voluntat popular, malversar cabals públics per confeccionar informes falsos sobre l'historial bancari de candidats, com es va fer amb Trias o Mas o amb membres de la societat civil com a Rosell.
No deixa de ser curiós que, qui ha estat denunciat reiteradament per un dels condemnats en diverses causes de la Gürtel, Álvaro Pérez, el Bigotes (l'última documentada judicialment aquí) i que és un altíssim càrrec etern del PP, oblidi que el seu partit ha concorregut a comicis durant anys dopat financerament de forma no només il·legal, sinó delictiva, judicialment declarada. Això sí que comporta a la força l'alteració de la voluntat popular i no quatre vots per correu o comprats a la misèria, que els mateixos compradors de sufragis han creat i mantingut. La irrellevància d'aquestes limitadíssimes manifestacions en el resultat final no li treu, és clar, la seva natura delictiva.
Altera, també i per descomptat, de forma palesa l'expressió de la voluntat popular, malversar cabals públics per confeccionar informes falsos sobre l'historial bancari de candidats, com es va fer amb Trias o Mas o amb membres de la societat civil com a Rosell. Delictes aquests, que 11 anys després, encara no han estat ni acabats d'instruir i que han generat tres inútils, per manipulades fins a l'extenuació, comissions parlamentàries al Congrés de Diputats, sempre amb l'estrella invitada de l'apedaçat comissari Villarejo.
Però d'aquestes manipulacions el PP no en parla ni en parlarà. Per contra, prepara el terreny per intentar desvirtuar una probable derrota electoral a les generals de finals d'any. Farà com ve fent amb la postergació sine die de la renovació del CGPJ: destrossar les institucions que no pot controlar. Per això, i per corrupció, és un partit clarament antisistema, puix que o se'l queda per adulterar-lo, si arriba al poder, o bé intenta per terra, mar i aire impedir el seu funcionament regular.
Atents, doncs, a aquest assaig general de crear uns resultats electorals alternatius.