Tota la lentitud amb què ha arrencat el Congrés al gener és l'embranzida que han agafat els partits en el preescalfament de la precampanya. I això que a hores d'ara tota prèvia és eufemisme. Cada setmana dels pròxims onze mesos els veurem jugar-se les eleccions a tot o res. De moment, han activat les agendes, els equips i els actes. Els populars aposten per un marc dual. Des del missatge ultra al de centre. Feijóo no ha tingut cap objecció a instrumentalitzar l'assalt dels bolsonaristes al Brasil al servei dels seus interessos partidistes. El desafortunat tuit de Cuca Gamarra responent a Pedro Sánchez, "Amb tu, això ara és un simple desordre públic", no era un error en calent. "És tot el que havia de dir el PP sobre política exterior en el seu primer missatge en públic?", es preguntava el ministre José Manuel Albares. És, fonamentalment, el que volien dir en públic. Una hora més tard Feijóo no es va mullar i al matí, a la COPE, va fer servir l'assalt al Brasil per comparar-lo amb els partits independentistes, el procés i la política de Pedro Sánchez. Per Feijóo, l'amenaça homòloga a l'intent al Brasil de cop d'estat és a Catalunya. Una estratègia de cara a les autonòmiques que escalfa l'electorat del PSOE en certes autonomies i per on pretén seguir l'extradició de vots. Catalunya com a maça contra els barons. Tot per la campanya, encara que falten sis i onze mesos.

Una comparació que ha compaginat amb l'anunci de l'equip de maig. La sorpresa del fitxatge de Borja Sémper, que va abandonar el PP de Pablo Casado per l'arrossegament de Vox, és la constatació de la intenció d'ampliar aquest percentatge que les enquestes situen en un 7% de transferència socialista, a més d'assegurar-se el centre. La incògnita serà veure com encaixa Sémper amb la línia més dura de Gamarra i Feijóo. Ayuso, antagonista d'un perfil com el de Sémper, fa cinc dies que està en silenci.

Les enquestes continuen afavorint el PP i mantenen Vox fort. També donen més opcions al bloc d'investidura i deixen el tercer partit com a frontissa clau. I tot plegat sense que puguin mesurar la intenció de vot de Sumar

Les enquestes continuen afavorint el PP i mantenen Vox fort. També donen més opcions al bloc d'investidura i deixen el tercer partit com a frontissa clau. I tot plegat sense que puguin mesurar la intenció de vot de Sumar. I, la candidatura de Yolanda Díaz, quan la tindrem? A la gran notícia li queda poc. La vicepresidenta presentarà la seva candidatura abans de maig. Segons el seu entorn, molt probablement en les properes setmanes. És aviat per saber què farà Yolanda Díaz en les autonòmiques i municipals. Hi ha massa governs que depenen que les sigles a l'esquerra del PSOE superin el 5%. A València, Balears, Canàries, Aragó, La Rioja o Navarra es governa en coalició o amb el suport de la formació morada, IU o UP. Si Extremadura o Castella-la Manxa perden la majoria absoluta, dependran dels suports a l'esquerra per revalidar governs. I són massa places en joc perquè Podemos s'estimbi, arribi debilitat a juny i sigui més fàcil negociar les llistes de les generals. Un mapa on la coalició perdi comunitats clau és una avantsala perdedora per a la coalició.

La vicepresidenta està en plena fase d'eixamplament de l'espai social. Els partits seran protagonistes quan calgui discutir l'eina política i la configuració de la candidatura, assenyalen des del seu entorn. Reconeixen que aquesta discussió és inevitable, però no ara, quan davant del desgast de les sigles —de Podemos a IU— aposten per recuperar la il·lusió i reactivar diferents electorats.

Díaz té dues cites clau aquesta setmana. Davant el mercat de fitxatges del PP, la vicepresidenta presentarà a Madrid un primer balanç del futur programa de Sumar. Els 35 grups de treball, uns mil voluntaris, han treballat per tot l'Estat les propostes de Sumar i 10 coordinadors en faran balanç. Serà l'avantsala i la posada de llarg del programa de país que Díaz presentarà a mitjans d'any de cara a les generals. Si Suárez, González, Aznar i Zapatero tenien un model, Díaz vol armar una candidatura més enllà dels noms i les sigles, un full de ruta que doni sentit a demanar el vot per revalidar el govern.

L'acte més multitudinari del procés d'escolta serà a Barcelona, el dissabte 14 de gener, al costat d'Ada Colau, en un recinte per a 3.000 assistents. L'alcaldessa és la seva aliada natural, però també compten amb l'assistència de representants de tots els partits, des de Podemos a IU. El procés s'ha de construir des de la unitat, asseguren des de l'organització.

Podemos sospita d'aquesta unitat i llança tres missatges. Unitat, acord i, si fallen, primàries. Una manera explícita de reivindicar el seu espai en la futura candidatura. Des de l'entorn de Díaz, asseguren que la vicepresidenta sempre ha estat a favor de les primàries. Si arriben a aquest punt, tots els partits integrats a Sumar, no només Podemos, haurien de definir el procés de votació de la militància. L'efecte col·lateral més evident avui són els cercles de treball al Congrés, on Pablo Echenique només s'expressa en nom de Podemos. Aquest dissabte es continuarà veient aquesta distància des de Madrid. Díaz serà a Barcelona i els morats, a un acte per l'habitatge digne pocs dies abans que pugui tirar endavant la llei d'habitatge, norma estrella de la coalició. Des de Podemos tenen clar que l'esquerra ha d'anar unida. Des de totes les parts saben que queden moltes friccions i baralles. També saben que no poden repetir la desfeta de la campanya i els resultats andalusos. Les setmanes que venen no seran de cessions, però tampoc de guerra oberta.