Pròxim a complir-se el 35 aniversari de la publicació de la novel·la Asesinato en el Comité Central, una de les grans obres de Manuel Vázquez Montalbán, l'escriptor català, si visqués, disposaria ja de prou material, amb el que està succeint en el Partit Socialista Obrer Espanyol, perquè el detectiu Pepe Carvalho pogués protagonitzar una obra d'èxit que bé podria denominar-se Assassinat al carrer Ferraz. I això que la cosa té en aquests moments poc misteri: un grup de dirigents territorials amb l'aval de Felipe González han decidit posar punt final al camí de Pedro Sánchez com a secretari general del PSOE. Al capdavant, preparada per a l'assalt definitiu, la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz.
Sánchez resisteix. Debilitat al màxim, però resisteix. Com aquell que no fa cas del que succeeix al seu voltant s'ha quedat sense crèdit quan encara no s'han complert divuit mesos de la seva elecció com a secretari general del PSOE. L'acompanyen un grup de lleials en l'aparell del partit –sobretot César Luena, el seu número dos– però, aparentment, totes les cartes s'han repartit i no li queden triomfs a les mans. Susana Díaz li ha fet una clau de judo gairebé perfecta: per la dreta, li ha marcat una línia vermella; no a la investidura de Rajoy i no a la investidura de cap candidat del PP. Per l'esquerra, una altra línia vermella; no a un acord amb Podemos si prèviament Pablo Iglesias no renuncia al referèndum a Catalunya. Així, lentament, Espanya s'encamina a unes noves eleccions i amb un nou (o dos de nous) candidats.
Curiosa situació política: Madrid esperant a veure com els diputats de la CUP li tallen el cap a Artur Mas. I allà, a la capital, a punt de quedar-se sense president i sense cap de l'oposició. Uf!