Tal dia com avui de l’any 1912, fa 112 anys, a Madrid. José Canalejas Méndez (Ferrol, 1854), en aquell moment líder del Partit Liberal i president del govern espanyol; era assassinat en un atemptat terrorista. Aquell atemptat es va produir a primera hora del matí, a la cantonada dels carrers Puerta del Sol i Carretas; quan el president —que transitava sense cap mesura de seguretat— es va aturar a mirar l’aparador de la Librería San Martín, actualment desapareguda. En aquell moment el va abordar el militant anarquista Manuel Pardiñas Serrano (El Grado, Aragó, 1886) i li va disparar diversos trets a boca de canó, causant-li la mort de seguida. Pardiñas, oficialment, se suïcidaria pocs minuts després quan es va veure envoltat per la policia.

Canalejas era president del govern des de les eleccions generals del 8 de maig de 1910, que havien donat la victòria al Partit Liberal (215 diputats sobre els 404 possibles de la cambra legislativa) i, des que governava, havia desplegat una activitat política revolucionària. Havia legislat per acabar amb el fenomen del caciquisme (la compra i la manipulació de vots) que impulsava les xacres del “turnismo” (el relleu pactat i sistemàtic liberals-conservadors al govern) i dels “diputados cuneros” (candidats designats pel poder que no tenien cap relació amb la circumscripció per la qual es presentaven i que canviaven de partit —liberal a conservador o a la inversa— cada cop que es convocaven eleccions).

Canalejas també va abordar l’anomenada “qüestió catalana” (la Lliga Regionalista, fundada el 1901, ja era el partit hegemònic a Catalunya; i Francesc Macià, líder del catalanisme republicà, ja treia el nas per les Corts espanyoles). Canalejas va pactar amb Enric Prat de la Riba (líder la Lliga i, en aquell moment, president de la Diputació de Barcelona), la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, com un organisme descentralitzat que reuniria les quatre diputacions provincials catalanes i que assumiria la gestió d’una sèrie de competències públiques. L’assassinat de Canalejas va sumir el partit liberal en una lluita intestina pel lideratge. I va aturar la constitució de la Mancomunitat fins a les noves eleccions generals de 1914.