Set anys han passat de l'atemptat terrorista a Barcelona i Cambrils, que va llevar la vida a 16 persones i en va deixar 150 més de ferides. Set anys plens de silencis incòmodes, de manca de respostes i de calaixos que s'han tancat fent molt de soroll.
La família del petit Xavi ha presentat una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans intentant aclarir els interrogants que encara planen sobre elements fonamentals. Ha hagut de ser el rebuig del TC el que ha obert la porta a la via judicial a Europa. I és que, després del judici a l'Audiència Nacional, on moltes de les proves no es van voler admetre, ni investigar, ni es van voler abordar qüestions d'enorme rellevància, la família del petit Xavi va demanar empara davant el Tribunal Constitucional, que ha considerat que no existeix una "especial rellevància constitucional".
Una de les qüestions que queden per resoldre és, com assenyala el pare del nen assassinat a les Rambles, la relació entre l'imam de Ripoll i el CNI. Una relació que al seu dia vam investigar i que, efectivament, ofereix molts dubtes, i alguns haurien de ser aclarits sense tardança. Però lluny de voler aportar llum sobre tot això, el comportament de la justícia i del govern espanyol ha estat el contrari: negar-se en el seu moment a una comissió d'investigació sobre aquests atemptats, i arxivar la causa a l'Audiència Nacional davant de moltes qüestions presentades per la defensa de les víctimes, que mereixien saber la veritat.
Hi va haver massa coses sobre les quals no es va voler investigar, com si a l'Audiència Nacional, efectivament, li molestés fer la seva feina
Precisament, un dels advocats de la causa, Alonso-Cuevillas, ha assenyalat que la justícia europea "no té cap implicació, cap parcialitat i, per tant, no és sospitosa de voler encobrir els serveis secrets espanyols com es pot sospitar de la justícia espanyola". "Volem saber la veritat i Espanya hi ha posat tots els impediments", ha afirmat a la manifestació de protesta que es va celebrar ahir davant de l'Audiència Provincial de Barcelona.
Per si no fos prou punyent la situació en què es troben les famílies de les víctimes, com la del petit Xavi, durant aquests set anys s'han vist davant la terrible situació d'haver de lluitar davant la justícia per provar d'esbrinar què va ser el que realment va passar. Ningú no li tornarà la vida del seu fillet. Com a ningú no tornarà la vida de les altres quinze víctimes, ni la salut a les més de cent cinquanta. Però el dret a saber la veritat és una cosa que no es pot arrabassar, i molt menys per sistemes de dret suposadament fiables i seriosos.
El judici que es va celebrar a l'Audiència Nacional va ser, en alguns moments, delirant. I veure com s'ha acusat de "conspiranoic" el pare d'en Xavi i la seva defensa, quan han sol·licitat que s'investiguin qüestions que qualsevol voldria investigar, és aberrant. És que potser no voldríeu saber vosaltres per què l'imam de Ripoll era visitat pel CNI quan estava ingressat a la presó? Per què es feia servir un correu electrònic per comunicar-se entre ells, i per què sembla que hi va haver comunicació després que, suposadament, l'imam saltés pels aires a Alcanar? Per què no es va voler revisar la informació que s'havia presentat per afirmar que les restes trobades a l'explosió d'Alcanar eren de l'imam de Ripoll malgrat que experts forenses qüestionessin els informes? Com tampoc no es va voler esbrinar per què alguns veïns van assegurar veure sortir un cotxe de la casa just abans de l'explosió. Hi va haver massa coses sobre les quals no es va voler investigar, com si a l'Audiència Nacional, efectivament, li molestés fer la seva feina.
García-Margallo, el mes de juliol, va afirmar que "passarien coses" durant la segona quinzena d'agost
Pels atemptats, van ser condemnats Driss Oukabir, a qui es va imposar una pena de 36 anys de presó que complirà al Marroc; Mohamed Houli Chemlal, a 43 anys, i Said Ben Iazza, a 8 anys. A aquest últim li van reduir la condemna al Suprem a 18 mesos de presó, en una sentència on es va respondre també a les famílies de les víctimes. El Suprem va considerar, aleshores, que calia descartar la possibilitat que l'imam de Ripoll continués viu, i així va tancar la carpeta de les preguntes sense resposta.
El missatge que ahir es va donar a la concentració de protesta davant de l'Audiència Provincial de Barcelona deia: "La judicatura espanyola tapa els crims d'Estat i de falsa bandera". Els allà presents exigien l'esclariment dels fets, per poder saber qui hi ha darrere dels atemptats i perquè puguin depurar-se responsabilitats. S'han recordat les paraules de qui fou ministre d'Afers Exteriors amb Mariano Rajoy, García-Margallo, que el mes de juliol va afirmar que "passarien coses" durant la segona quinzena d'agost, i els manifestants consideren que estan vinculades als atemptats. Cal no oblidar que l'excomissari Villarejo va arribar a afirmar en seu judicial que el CNI es trobava darrere dels atemptats del 2017. Va afirmar que va ser un "error greu del senyor Félix Sanz Roldán, que va calcular malament les conseqüències per voler-li fer un petit ensurt a Catalunya". I després de dir això, ningú no va reaccionar obrint una investigació sobre això, malgrat la gravetat de les seves paraules.
Resulta evident que queden coses per aclarir. I no són qüestions menors. Però el govern espanyol ha estat reticent en tot moment a abordar el que va passar, a ventilar i posar llum sobre les ombres existents. És més: tot just estrenat el govern d'Illa, el president ha estat el gran absent a l'acte de commemoració de les víctimes dels atemptats. Certament, ha escrit un tuit. Però no ha interromput les seves vacances per ser al costat de les víctimes. No em sembla la millor manera de començar, i molt menys tenint en compte l'acord assolit fa un any amb el PSOE per donar-li suports per part de l'independentisme: Sánchez es va comprometre a abordar en una comissió d'investigació parlamentària els dubtes existents. Encara estem esperant.