El Vaticà és minúscul, però no irrellevant. Ara també té un equip esportiu, l’Athletica Vaticana, conegut popularment com “l’equip del Papa”. L’Athletica participa per primer cop al Campionat dels Petits Estats d'Europa, l’esdeveniment multiesportiu biennal que va llançar la República de San Marino i que organitza el Comitè Olímpic Nacional de Petits Estats. El requisit és tenir menys d'un milió d'habitants i formar part del Comitè Olímpic Internacional. Enguany, se celebra a Gibraltar.
La Santa Seu ha tingut des de fa dècades un departament esportiu, el que es coneix com la Pastoral de l’Esport, però era una feina de despatx i representació. El canvi ha estat ara amb aquest equip que baixa al camp, format per gent que treballa al Vaticà. En formen part treballadors vaticans, homes i dones, laics i també sacerdots, apassionats no només pels exercicis espirituals, sinó per l’esforç físic i mental que comporta la pràctica esportiva. Juguen amb països també petits i volen posar sobre la taula no només l’ambició i l’esperit competitiu, sinó també el que ells en diuen la cultura de la trobada i la fraternitat entre pobles. L'Athletica Vaticana, que té la seu a un edifici al barri del Trastevere de Roma, vol ser un testimoni del compromís de l’Església catòlica fent servir iniciatives culturals, espirituals i de suport en diàleg amb la comunitat esportiva mundial.
Jugar és posar-se davant d'un rival, i tant, però no és equivalent a una guerra. De fet, és un antídot per a l’escalada bèl·lica
Des del 2017, el Pontifici Consell per a la Cultura va decidir donar suport a aquest equip esportiu vaticà. Primer eren només atletes. El 2019, van rebre el reconeixement com a primera associació esportiva vaticana. El darrer equip que s’ha creat és el Vatican Padel. Des d’ahir, el Vaticà és present a Gibraltar amb divuit estats més. Porten el bastó de relleu beneït i firmat pel Papa. Els atletes vaticans que hi participen són Emiliano Morbidelli, Carlo Pellegrini, Rien Schuurhuis, Giuseppe Tetto i Giuseppe Zapparata. Competeixen amb atletes d’Albània, Andorra, Armènia, l'Azerbaidjan, Bòsnia i Hercegovina, Xipre, Geòrgia, Gibraltar, Islàndia, Kosovo, Liechtenstein, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malta, Moldàvia, Mònaco, Montenegro i San Marino. Fa pocs mesos, i dins del programa de Diplomàcia Esportiva dels Estats Units, es va organitzar un partit de pàdel amb persones joves amb espectre d’autisme, síndrome de Down i sordesa, que van jugar amb diplomàtics, campions, i joves acollits per Càritas. Alguns observadors ho critiquen, i pensen que el Vaticà no s’hauria de posar en temes esportius. També hi ha crítics que consideren que els jugadors de la selecció francesa no haurien de fer comentaris. Hi ha interès a mantenir a les institucions fora de la vida i de les implicacions polítiques i socials. Jugar és posar-se davant d'un rival, i tant, però no és equivalent a una guerra. De fet, és un antídot per a l’escalada bèl·lica.