La resposta al terrible atemptat terrorista de Hamàs del 7 d'octubre passat per part del govern de Netanyahu no pot considerar-se una resposta proporcionada, ni emparada pel Dret Internacional. Decidir arrasar una població sencera, obligant-la a abandonar les seves cases, bombardejant persones innocents, entre les quals hi ha nens i ancians, és inadmissible i ha de ser condemnat sense pal·liatius. No es tracta aquí de posicionaments polítics, ni de seguir les agendes marcades per les diferents sigles d'organitzacions. Es tracta d'apel·lar a la humanitat, a la raó i al sentit comú.

Durant aquests dies hem pogut comprovar com gran quantitat de membres de la comunitat jueva estan alçant la veu contra el govern de Netanyahu. I és que, el govern d'Israel no té un suport majoritari a la societat israeliana, però tampoc, i sobretot, no representa tota la comunitat jueva, que és diversa i amb diferent sensibilitat respecte al conflicte existent.

És habitual confondre sionisme amb judaisme, i des de l'actual govern d'Israel ho saben bé. Per això, davant la denúncia de Ione Belarra, que aquesta setmana exigia que Netanyahu fos condemnat per crims de guerra davant el Tribunal Penal Internacional, la resposta des de l'ambaixada d'Israel va ser advertir del perill d'aquesta mena de missatges, per la generació d'antisemitisme que poden comportar. Una manera de confondre l'opinió pública, ja que la crítica a un govern és necessària en una democràcia, i denunciar les decisions que s'estan prenent aquests dies, contràries al Dret Internacional, hauria de ser obligat per a qualsevol demòcrata. Això no té res a veure amb l'antisemitisme i no s'hauria de permetre la tergiversació ni el xantatge en un afer tan delicat com aquest. No compartir les decisions del sionisme no té res a veure amb ser antisemita. Afortunadament, el judaisme és moltíssim més que el sionisme, i aquesta setmana hem vist, per exemple, intervencions com la d'Amira Hass, que denuncien precisament això. I ella és jueva.

La massacre de la població palestina no ve dels terribles atemptats del 7 d'octubre passat. I és fonamental que l'opinió pública en sigui conscient. Per això, recomano veure aquest documental, que ens presenta amb tota la cruesa el que fa dècades que passa a Gaza. Segons dades de les Nacions Unides, fins ara a la Franja de Gaza s'han comptabilitzat 3.785 palestins morts, entre ells almenys 1.524 nens. A Cisjordània, 79 morts, entre ells 20 nens. A Israel, 1.400 israelians i estrangers morts en els atacs de Hamàs, 20 d'ells nens. Com diu Drexler, "no hi ha mort que no em dolgui" i les vides de les persones innocents haurien d'importar-nos a tots. Per això és imprescindible denunciar el que està succeint i exigir, en nom de la Humanitat, que aturin aquesta massacre.