Aznar, l’expresident del govern espanyol i actual president de fundació FAES, s’ha reunit amb Edmundo González Urrutia, líder de l’oposició veneçolana, per donar-li suport. Aznar s’ha expressat en termes elogiosos sobre el candidat a les eleccions i ha fet afirmacions contundents sobre la política del país americà. Considera que el president legítim no és el que ocupa el càrrec, Nicolás Maduro, sinó González Urrutia, a qui considera veritable guanyador dels comicis. Aznar no és l’únic, molts han estat els polítics que han mostrat el seu suport, encara que amb intensitats diferents, a González Urrutia, especialment des de la seva arribada com a exiliat a Espanya.
Sense voler entrar ara al detall de com han estat les eleccions a Veneçuela, em resulta molt interessant la preocupació que té Aznar, i si voleu per afegit, Espanya, en la salut democràtica del país “germà”. Aznar proclama que tothom ha de treballar perquè l’exili d’aquest polític veneçolà acabi com més aviat millor i ell es declara abanderat del suport a la llibertat i la democràcia a Veneçuela. És per això que ha fet una crida a la comunitat internacional perquè considera que “no pot consentir el deteriorament democràtic en aquest país”.
No tens autoritat ni moral ni ètica per examinar als altres de res que tu no t’hagis examinat primer.
I jo pregunto, i el deteriorament de la democràcia a l’estat espanyol es pot consentir? I, per altra banda, a on queda allò que cap altre país no pot immiscir-se en la política interna de ningú altre, com han fet els països europeus i els seus tribunals en el cas de l’exili a Europa del president Puigdemont?
Sempre és més fàcil veure la palla a ull aliè que no pas en el propi, més encara si no et convé reconèixer la realitat en la qual estàs instal·lat, però en qualsevol cas, no puc deixar de veure la incongruència de la democràcia espanyola en donar lliçons als altres, sense haver-les aprovat prèviament a casa seva. I el patró es va repetint al llarg del temps, especialment amb els països llatinoamericans, suposo que per aires de nostàlgia de l’imperi. Hi ha un gran pecat de supèrbia, o en tot cas ho trobo una gran gosadia, en obrir judici a la dictadura d’un altre país sense haver-ho fet a la dictadura del teu propi país. No tens autoritat ni moral ni ètica per examinar als altres de res que tu no t’hagis examinat primer. I en política encara menys. I en cap cas et salva negar que aquí hi va haver dictadura i ara dir que la democràcia espanyola és modèlica.