L'estiu ens obre finestres d'oportunitat que, de vegades, el tràfec del ritme diari no ens permet gaudir. En el nostre cas, aquest any ens hem donat el gust d'aprendre a ballar un estil de swing, el lindy hop. Un ball que, principalment, s'executa en parella i que dona una enorme quantitat de possibilitats: per deixar-s'hi la pell o per fer-ho més suau. No requereix una gran preparació física, ni tan sols una edat. És exercici, és diversió i, a més a més, aporta una meravellosa sensació de llibertat i complicitat amb la teva parella. A més, ballar t'ofereix la possibilitat de posar el focus de concentració en altres activitats, lluny d'atabalaments i preocupacions. Ballar és bo, t'ho miris com t'ho miris.
El swing és un tipus de ball de la música jazz, que va néixer a la dècada dels anys vint del segle passat, i del qual s'han mantingut diferents variants. Entre aquestes, el lindy hop. Concretament, aquest tipus de ball va sorgir a Harlem, a començaments dels anys trenta. Prèviament, els ballarins del local Savoy Ballroom, a Nova York, van començar a incorporar al xarleston (un tipus de swing) nous passos, com el Texas Tommy, el Black Bottom i el Cakewalk. Així va aparèixer el "swing out", que és precisament un dels passos principals del lindy hop.
Segons la informació disponible, es diu que el terme "lindy hop" va sorgir el 1927 a la sala novaiorquesa, quan, en un concurs de ball, es va commemorar el vol de Charles Lindbergh sobre l'oceà Atlàntic. El nom faria referència a un "salt" des d'una costa a l'altra. El ball es va popularitzar, les sales s'omplien de bandes de jazz que tocaven en directe mentre les parelles ballaven lindy, incorporant-hi passos nous, gestos bromistes i molta diversió. El 1943, es va arribar a considerar el lindy hop com a "ball nacional" dels Estats Units.
Ballar és bo, t'ho miris com t'ho miris
Viatjant en el temps, el lindy continua sent ben estimat. "El swing, més que un ball és un estil de vida; alguns fins i tot diuen que és una teràpia pel seu bon rotllo, la seva energia, els seus passos" (https://bcnswing2016.wordpress.com/2016/05/29/la-estetica-del-swing/#:~:text=Ellos%20llevar%C3%ADan%20pantal%C3%B3n%20holgado%2C%20camisa,y%20los%20zapatos%20de%20Swing). Els experts diuen que les claus per encertar-la en aquest ball són: seguir el ritme, connectar amb la teva parella, anar còmode de calçat i de vestimenta, i sobretot, somriure. No hi puc estar més d'acord ara que, sense ser-ne experta, he gaudit d'unes quantes classes.
Els locals proliferen, igual que els festivals. Fins i tot hi ha qui queda a parcs per tal de, senzillament, ballar. Jo m'estimo més fer-ho amb bandes de jazz en directe. Quina gran manera d'apostar per la cultura, la diversió i l'exercici! Quan veus l'estil a la vestimenta, els més ajustats a la tradició fan que t'imaginis amb facilitat un comptable novaiorquès i una secretària després del seu horari d'oficina. Alliberats, amb ganes de passar una bona estona. També és una manera formidable de socialitzar. Perquè no cal anar-hi amb parella, i per això també és un lloc agradable on molts comparteixen una activitat en parella sense complicacions. Els passos són, fonamentalment, tant per al líder com per al follower, cosa que en aquests temps d'"igualtat" també és saludable. Tant el noi com la noia fan els mateixos passos. I es poden intercanviar els papers en qualsevol moment, sense que resulti estrany.
Balleu. Intenteu-ho. Us asseguro que passareu una bona estona. Segur que riureu. I, per descomptat, no patiu si no l'encerteu. El bo que té això és que, a poc a poc, només es pot anar a millor, i n'anireu gaudint a mesura que sigui així.
Avui volia aportar-vos una proposta de salut i alegria. De ballar a l'aire lliure, amb banda de jazz, de fruir també del bo que podem aconseguir amb ben poc. Que també, i sobretot, es tracta d'això.