Mitjans d’octubre no és només un temps de pintar-se les ungles de color caoba i de vins dolços, sinó de vida social a Barcelona. El primer dels tres actes als quals he anat des de la darrera columna, ha estat Ànimes Barcelona, on vaig ser ponent amb Isabel Tocino —vicepresidenta del Santader—, el Women Sail Team AC37 America’s Cup, la comunicadora Verónica Fumanal i Lia Miller (cònsol dels Estats Units), entre d’altres. Vam parlar del lideratge de les dones en tots els àmbits: cultura, finances, ciència, esport, comunicació i agricultura. Em quedo amb el consell d’Isabel Tocino: “sortiu conciliades de casa”. No tant per exministra com perquè té set fills i 25 nets. I el més gran amb síndrome de Down. L’empresària Txell Bautista em va contactar amb el seu grup de dones empresàries catalanes i totes les presents vam al·lucinar amb el gran nivell de convocatòria i el talent que va haver-hi aquell dia a la Llotja de Mar. El que més m’agrada és aquesta sensació que, a poc a poc, totes anem sumant. Em trobo la Judit Farré, cap de negocis del Barça femení, que tant ha fet per convocar-nos amb les nostres famílies als partits. On sovint coincideixo amb l’actriu Agnès Busquets o les periodistes Maria Xinxó, Txell Ortiz i Laura Fa. Recordo sentir, quan col·laborava al programa Divendres de TV3, la Núria Coll (CEO de @etselquemenges) parlar del seu grup d’amigues del sector, que es feien dir “Putes Celebrities”, que compartia amb l’estilista de Zenit, la Mariona Mas o la TV director Rosa Olucha. Per cert, quan aquestes dues fan xarxes juntes és risoteràpia pura! Encara que la que va començar amb aquests orgànics moviments feministes barcelonins va ser la cuinera mediàtica Ada Parellada, aplegant les “davantaleres”: dones que cuinaven per compartir vivències. Allà em vaig unir encara més amb l’actriu Cristina Brondo o vaig compartir taula amb dones tan extraordinàries com l’arquitecte Benedetta Tagliablue. Precisament, estic fent un estudi amb la Laia Arcones de l’Instituto Más Mujer sobre la igualtat de la dona en el món del vi, i per ara els resultats són d’unes dades que et deixen glaçada. I suposo que no deuen variar tant d’altres sectors professionals. O sí, perquè és veritat que la seva alta masculinització encara es nota en moltes àrees i té unes conseqüències dures. I fins aquí puc llegir. Jo tampoc no era tan feminista fins després del meu segon fill, i el que intento fer per continuar aquesta sororitat, aquest fil invisible que ens uneix a totes, és parlar bé d’altres dones a les quals admiro i anar filant xarxes amb les que, per la conciliació, no podem anar a tantes fires internacionals com ens tocaria.
El que intento fer és parlar bé d’altres dones a les quals admiro
La segona cita obligada d’aquests dies ha estat la 080 Barcelona Fashion. Hi torno a coincidir amb les periodistes Carme Barceló, Núria Marín o l'estilista Marta Pontnou. M’agrada xerrar amb aquestes dones tan preparades i brillants, i no només sobre moda. Coincideixo a la front row de Lola Casademunt amb la model Renata Zanchi, amb una esperada panxa d’embarassada, com la de la política Janina Juli. La dissenyadora Maite Casademunt és una dona increïble, que sempre ha apostat per la investigació del càncer de mama i cada any dona el 100% de la recaptació de la seva dessuadora a la Fundación Contigo. Parlant d’això, no puc parar de plorar quan sento com se li trenca la veu a Sara Carbonero amb el guardó de la festa d’Elle Hope. En molts casos, fan més por els resultats de les mamografies que cap túnel del terror!
El mateix dia que els Premis Planeta hi ha hagut la cita gastronòmica per antonomàsia de la Ciutat Comtal, protagonitzada per Cristina Jolonch. I, no cal dir-ho, he preferit anar a conèixer el mític xef peruà Gastón Acúrio que assistir a la gala literària. Joan Roca, Carme Ruscalleda, Carles Gaig, Nandu Jubany, Fina Puigdevall, Paco Pérez, Jordi Vilà, Ferran Adrià... Qui dona més estrelles per metre quadrat que el dimarts a l’Hotel Arts? Em va encantar veure entre els assistents el senyor Miguel Torres amb la seva dona, la gran pintora Waltraud Maczasseck. El que m’impressiona més d’aquesta empresa no són els seus vins, sinó que cada any fan un dinar amb els seus treballadors jubilats i que continuen cuidant-los. Ho sé perquè qui em va ensenyar a tastar va ser la Carme Carrasco, una de les seves degustadores, que venia a promocionar els seus vins per Nadal al Celler de Gelida. El premi COMER més emotiu va ser el del sommelier Ferran Centelles, per tota la feinada que ha fet amb el Sapiens del Vi. Perquè el veritable èxit, com va dir Acurio, és que t’estimin.