Aquesta setmana ha tirat endavant la llei que permetrà dur a terme l'eutanàsia, "la bona mort", que ve a ser la confirmació que tenim dret a viure una vida dignament, no prolongar-la més enllà del que humanament sigui desitjable.

Em costa entendre, de nou, com hi ha qui està intentant colar un missatge absolutament fals i carregat d'intencionalitat, la de la por, per atacar aquesta mesura. Quedin-se tranquils: ningú no matarà ningú, ningú no provocarà la mort de ningú amb aquesta llei. Precisament el que es persegueix amb aquesta regulació és que, aquelles persones que pateixen una situació desesperada puguin posar fi al sofriment que els comporta.

És la llibertat del pacient la que ha de regir, la decisió d'una persona davant d'una situació límit, que li permeti posar fi a un conflicte tan immens com el valor i la necessitat d'arribar a la determinació de tenir clar que viure d'aquesta manera ja no mereix la pena.

Pretendre obligar a algú a mantenir-se en una situació de sofriment és arrogar-se una autoritat moral que a ningú no correspon

No comprenc com sempre hi ha qui té molt d'interès a posar-se a jutjar allò que desconeixen. Situacions que no han viscut, i que no saben si viuran. Passa sempre una cosa similar: immiscir-se en el dret d'altres a estimar qui vulguin, en el dret de les dones sobre la seva maternitat, i ara també en el dret de tots per prendre la decisió de no patir quan no queda alternativa.

Si alguna cosa ens pertany és la nostra vida. Amb tot el que això comporta. Pretendre obligar a algú a mantenir-se en una situació de sofriment és arrogar-se una autoritat moral que a ningú no correspon quan es tracta de la vida d'una altra persona. S'han establert mecanismes perquè el procés tingui una sèrie de garanties, i de fet, des de les associacions i col·lectius que han lluitat per poder exercir aquesta decisió de manera protegida per la llei, consideren que la llei aprovada és "massa" rigorosa a l'hora d'establir protocols que assegurin que la decisió es pren de manera conscient i sospesada.

No s'elimina el delicte de cooperació al suïcidi, una cosa també criticada pels activistes a favor de l'eutanàsia. Potser que el delicte continuï existint, com a cooperació del suïcidi, no hauria de generar preocupació, atenent la necessitat que no sigui aplicat quan no correspongui, això és, en casos d'eutanàsia que ara ja sí tindran una protecció legal.

Amb aquesta nova legislació anem avançant, encara que ens quedi un llarg camí per recórrer. Però és sens dubte una mesura que permet prendre una decisió gens senzilla sense haver d'afegir-li més por i més sofriment innecessari.

En definitiva, avui tenim un dret que fa una setmana no teníem: el dret a reclamar una vida digna i a ser-ne els amos. Un exercici d'empatia que necessitàvem com a societat, la qual cosa sempre és motiu de celebració.