A mesura que anem descobrint tot el que apunta a la corrupció del Partit Popular, que vincula al que fou govern d'Espanya en temps de Rajoy, anem entenent la profunditat de les clavegueres. Sabedors de com havien de manipular a l'opinió pública, qui eren els seus còmplices, i de quina manera podrien fer, desfer i treure's del mig allò que els molestés, han anat configurant un entramat difícilment comprensible.
Els mitjans de comunicació, totalment borratxos de subvencions i injeccions, han anat posant el focus en allò que semblava escandalós, fos el que fos, desviant l'atenció del que no havia de ser explicat. I aquesta era l'estratègia per tenir una població absolutament aliena a la realitat, al que els estaven traient cada dia amb absoluta impunitat: drets, llibertats, serveis.
El sistema, en el seu conjunt, trufat de còmplices que han retorçat les lleis, que les han modificat, les han passat per alt o les han interpretat per servir l'interès de qui, camuflats a la bandera, van voler fer creure una població que el seu era defensar Espanya. En realitat Espanya no és això, no. Espanya no són els seus embolics, ni els seus xiringuitos, ni els seus cortijos, ni els seus terrenys, ni els seus arranjaments. Espanya és molt més que tot això, però a ningú no li han permès explicar-ho, defensar-lo, o cuidar-ho.
Qualsevol que obri la boca, que es queixi, que assenyali o denunciï semblants corrupteles, arranjaments, complicitats amb els qui haurien de treballar per al bé comú, serà criminalitzat
Espanya són els seus pobles, la seva gent diversa, la seva cultura oberta i la riquesa de les seves nacions. Nacions. Perquè la idea d'Espanya sense la seva heterogeneïtat no és més que un artifici imposat que pretén homogeneïtzar-ho tot a base d'eliminar les diferències. Així ho consideren els que patrimonialitzen aquesta idea de país per als seus propis beneficis. I per això, ben instal·lats a les seves butaques, ordeixen i teixeixen a base de bitllets, que per descomptat són de tots i acaben a les butxaques d'uns quants. Per descomptat, els impostos els paguem els ciutadans, i ells encunyen els milions en comptes estrangers per no contribuir a les arques públiques que es dediquen a buidar.
Qualsevol que obri la boca, que es queixi, que assenyali o denunciï semblants corrupteles, arranjaments, complicitats amb els qui haurien de treballar per al bé comú, serà criminalitzat. Així funciona això. I mitjançant mitjans de comunicació, sentències injustes, detencions arbitràries, tortures i foscos arranjaments, s'han servit per poder mantenir-se en el lloc que els fa impunes.
N'hi ha prou amb veure la configuració de diferents organismes per descobrir qui és qui i fins on arriben els seus tentacles. Es col·loquen entre ells: familiars, amics, clients. Es callen així les seves misèries, es fan pactes de silenci i entre els "avui robes tu i demà jo", van passant els anys fins que la porqueria cobreix pràcticament tot. Tot.
I perquè tanta fetor es dissimuli es creen lleis mordassa, es retorcen les lleis, se silencia, s'amenaça, es persegueix. Així funciona això. I ja saben que les coses arribaran a la justícia internacional. Però això triga: el suficient com per prescriure, com per haver-se omplert les butxaques, com per haver creat empreses, haver-les desmuntat, haver desviat fons i haver comprat voluntats i silencis còmplices.
Això, en definitiva, és un embolic d'enormes dimensions on dir la veritat costa car. On procurar defensar els Drets Humans, és una difícil tasca. On mentre uns semblen haver estat capaços de fer "qualsevol cosa", d'altres pateixen dures penes per no haver fet absolutament res.
Espanya hauria de ser un país ric, ple de diversitat, autosuficient en recursos: per la seva cultura, per la seva terra, pel seu sol, pel seu vent. I tanmateix és un país empobrit que cada vegada té un sistema democràtic més feble, on la gent prefereix no dir el que pensa i on cadascú procura sobreviure sense tenir moltes complicacions.
Diuen que això és conseqüència d'"haver perdut la guerra", quan en realitat, és conseqüència que aquí no s'ha posat en el seu just lloc els qui van donar un cop d'Estat i van mantenir un règim feixista que va aniquilar qualsevol tipus de pensament democràtic, lliure, progressista. I com aquells van deixar les coses "lligades" i ningú no ha vingut a desencadenar-les, ens costa entendre que fins avui siguem vivint en una realitat més propera a la dels temps de la dictadura que als d'una democràcia plena com les d'Europa.
Hi haurà qui pensi que aquesta reflexió és exagerada. Clar, ja que comparant les nostres llibertats amb les dels nostres avis, nosaltres estem molt millor. Evident. La qüestió és que amb qui hauríem de comparar-nos és amb altres països del nostre entorn, que sí que van enterrar al feixisme i van deixar molt clar les línies que mai no tornarien a traspassar. Això aquí, mai no ho vam fer. Fa quaranta anys que esperem que es pugui parlar clar i tancar les ferides després de netejar-les.
Estem vivint un moment crucial per fer el pas una vegada per sempre, el que no hem donat en quaranta anys, per poder construir un Estat democràtic, que enterri al feixisme i que construeixi una societat fonamentada, de veritat, en les llibertats i en el respecte als Drets Humans.
Segurament es pensa que a poc a poc es fa camí. Tanmateix, el que jo veig és que cada dia, aquells que van deixar tot lligat i ben lligat, segueixen asseguts als llocs de poder, l'exerceixen sense dissimular, prevariquen, abusen, roben, menteixen. Agredeixen, torturen, silencien i condemnen arbitràriament. I quan arriben des de fora a dir-los que el que estan fent és una barbaritat, el mal ja està fet.
El problema, entre molts d'altres, és que la societat, majoritàriament, viu aliena al que està passant, perquè potser és millor viure al marge sense haver d'implicar-se. Però tard o d'hora, acaba succeint una cosa que et fa reflexionar, d'una manera o d'una altra i és llavors quan et toca adonar-te que has de comprometre't. Espero que amb tot el que s'està veient ara la gent reaccioni. Perquè estem vivint un moment crucial per fer el pas una vegada per sempre, el que no hem donat en quaranta anys, per poder construir un Estat democràtic, que enterri al feixisme i que construeixi una societat fonamentada, de veritat, en les llibertats i en el respecte als Drets Humans.
Em temo que estem davant de l'última oportunitat que ens dona la Història per reaccionar.