De tot el que estic llegint, veient i escoltant aquests dies, em quedo amb una reflexió que he llegit del meu amic Pere Cardús. En la seva anàlisi d'avui ve a explicar que el problema de fons que es planteja amb aquesta falsa polèmica creada respecte al senyor Quim Torra és que un intel·lectual ha arribat a prendre la responsabilitat de ser president.

Això significa que es tracta d'una persona que, molt probablement, mai no va pensar en la seva vida que avui es veuria on és. I que, per això, fent ús de la seva ploma, de les seves tecles i sobretot de les seves idees, va expressar lliurement allò que considerava, allò que volia criticar o allò sobre la qual cosa volia que els lectors reflexionessin. Les seves idees, els seus relats, els seus articles eren els d'un escriptor, pensador i, en certa manera, un generador d'opinió. Sigui dit de passada que de vegades quan un escriu, precisament el que pretén és fer que es debati sobre una matèria, generar pluges d'idees, fomentar l'expressió.

És curiós que en llegir els escrits de Torra que tant s'estan criticant, una descobreixi que poden entendre's perfectament i sense ànim difamatori, ni racista ni xenòfob. Més aviat, responen a situacions descrites de manera concreta, i, en especial, fent al·lusió a persones que menyspreen als altres. Això és el que critica el senyor Torra en les seves lletres, potser de vegades afilades. O sigui: que criticar amb vehemència qui ofèn, agredeix (encara que sigui verbalment), suposa, en definitiva, una defensa de la convivència. Sí, pensi-ho amb temps. I una altra cosa: pregunti a qui en parli si els ha llegit. Fins ara, a mi tots m'han dit que no.

Si jo li dic a vostè que Xavier García Albiol és un bèstia per dir que els romanesos eren delinqüents a Badalona; que Mariano Rajoy és un impresentable per justificar genèticament les classes socials; que Jiménez Losantos és un fanàtic a qui l'encega l'odi quan desitja morts i bombardejos, jo estic fent ús de la meva llibertat d'expressió. Perquè ho estic dient a més en un article d'opinió, exercint la llibertat que se suposa que tinc. Em baso en fets i faig la meva valoració personal.

Ara bé: en el moment en què una persona assumeix una responsabilitat de representació pública, la seva llibertat d'expressió s'ha de circumscriure a l'interès general que ha de representar. Per tant, no és el mateix fer una afirmació ocupant un càrrec públic i demostrant així un desig que es desenvoluparà a través d'unes polítiques concretes, com, per exemple, el rebuig per part de ciutadans cap a la sanitat universal; a les expressions que un literat o analista pugui realitzar en un moment concret.

Com deia Cardús, d'Inés Arrimadas no trobarem articles escrits perquè mai no va dir res, perquè mai no li va donar per pensar, investigar i elaborar idees més enllà dels interessos d'una campanya política. Que molt probablement, ni tan sols no desenvolupi ella. Què vol que li digui? L'important és valorar els nostres polítics per les polítiques que defensen i per la seva honradesa com a representants públics. I basant-nos en això, no tinc cap dubte: el Partit Popular i Ciutadans han promogut mesures xenòfobes i racistes. I això és el que cal explicar al poble.

Llàstima que tot això demostri que s'han intentat treure de context certes frases; d'altres s'han inventat deliberadament. Per què? Perquè simplement, no es vol un president independentista. Però, com a lliçó, que n'aprenguin els que s'han comportat d'aquesta manera tan antidemocràtica: si haguessin deixat que fos investit el que havia de ser-ho, s'haurien estalviat quedar en evidència:

1.- L'evidència que els xenòfobs i feixistes són vostès, els que articulen una campanya de desprestigi contra qui no ho és.

2.- L'evidència que no han estat capaços ni tan sols d'articular una euroordre de manera apropiada

3.- L'evidència que no hi ha hagut cap tipus de delicte en els fets que han explicat al jutge d'Alemanya

4.- L'evidència que s'han gastat gairebé noranta milions d'euros dels meus diners, dels de tots els espanyols, en enviar policies espanyols a apallissar els ciutadans de Catalunya el dia que va voler introduir papers en "urnes dels xinesos" (segons Montoro).

Deixin d'utilitzar la justícia, els mitjans d'informació i la mentida per intentar tapar tant despropòsit. Facin-ho pel bé d'Espanya, d'aquesta pàtria que vostès tant diuen estimar i que els està quedant feta una pena.