S'ha obert un nou període. És innegable. Ara veurem si podrem parlar d'un període per a bé o si, al contrari, ens posarem les mans al cap. Si alguna cosa és clara és que amb Sánchez tot és possible.

Encara que el seu objectiu sigui deixar el marge dels primers cent dies per veure com van transcorrent els esdeveniments, ja podem anar veient algun senyal que ens hauria de fer reflexionar.

És clar que es vol plantejar una Espanya federal. I em sembla molt positiu. Tanmateix, no em queda del tot clar (vaja, per dir-ho suaument) que això serveixi de res a Catalunya. Només serviria des d'una perspectiva en positiu que ampliés les vies d'expressió de la ciutadania, això és, fer viable referèndums que permetessin saber quin és el parer del poble als diferents territoris, i saber d'aquesta manera el grau d'autogovern de què es volen dotar en cada lloc. I, per descomptat, els catalans en tenen dos de pendents que són fonamentals: un és el que suposa que el poble català voti l'estatut que va quedar després de les clatellades que li van donar al Tribunal Constitucional. Perquè cal recordar-ho: actualment l'estatut de Catalunya és incomplet, necessita ser ratificat per la població sobre la qual s'ha d'aplicar. I en segon lloc, el referèndum sobre la independència, que també seria sa desenvolupar.

Si la societat catalana republicana ha obtingut els suports (que estan sent molts) fins ara, ha estat precisament per deixar en evidència el feixisme de la ultradreta

No és casual, doncs, que Batet sigui qui s'ha d'encarregar d'aquesta qüestió. Una catalana.

El nomenament de Borrell al capdavant del Ministeri d'Afers Exteriors té molta intencionalitat, sobretot respecte a Catalunya, perquè serà qui pilotarà el relat d'Espanya respecte al procés en l'àmbit internacional. És cert que té un prestigi reconegut i reconeixible, almenys fins ara. Perquè em temo molt que si es dedica a passejar-se per tercers països dient les barbaritats que ha dit des del púlpit de les concentracions organitzades per Societat Civil Catalana, és molt probable que canviïn l'opinió que fins ara han tingut d'ell. I això, sumat a les seves incompatibilitats (tan desconegudes a Espanya i tan males de trobar ara a la xarxa), pot ser que la truita giri. I, de fet, crec que serà probable.

Així i tot, hi ha una cosa que em preocupa, és cert, i és el fet que ara Societat Civil Catalana (aquella associació d'ultradreta en què participen dirigents del PSC, Ciutadans, VOX, el PP, la Fundació Franco i altres grups afins a l'extrema dreta) potenciï un discurs victimista i exageri qualsevol oportunitat que tingui de culpabilitzar els independentistes. De violents, de no pacífics, de provocadors. I això és un risc, perquè aquesta és l'organització sobre la qual es basaran els mitjans de comunicació perquè, al seu torn, Borrell vagi explicant pel món la propaganda que volen generar: desmuntar el que ha portat fins ara tants suports, això és, que els sobiranistes catalans són profundament demòcrates, pacífics i dialogants.

Ahir ja va passar a la Universitat de Barcelona: un grup d'antifeixistes van anar a rebentar l'acte que havia organitzat SCC. Un error imperdonable que portarà les seves conseqüències. Han caigut a la trampa i no es volen adonar que aquesta mena d'actituds donaran munició a la ultradreta per qualificar de feixisme el que ells vulguin. El camí no és aquest.

Una crida als hiperventilats salvadors de la pàtria: feixisme és qualsevol actitud que pretengui limitar els drets dels altres

Si la societat catalana republicana ha obtingut els suports (que estan sent molts) fins ara, ha estat precisament per deixar en evidència el feixisme de la ultradreta. El moment que es comenci a actuar amb intolerància, amb agressivitat i fins i tot amb violència, els independentistes catalans estaran perduts. I sobretot si miren de justificar aquesta mena d'actituds.

És curiós com alguns hiperventilats ens assenyalen amb el dit als que defensem la llibertat d'expressió, també per a SCC. Ara resulta que si no aplaudim totes les pensades que vinguin d'una banda, estem contra les seves demandes. No han entès res, i això és un gran risc: tirar per terra tota la feina feta de manera exemplar.

Una crida als hiperventilats salvadors de la pàtria: feixisme és qualsevol actitud que pretengui limitar els drets dels altres. I mirar d'impedir que un altre s'expressi, per molt bèstia que aquest pugui ser en les seves expressions, també és un acte feixista. Sí.

Per denunciar actituds que considerem que puguin estar contra els principis i drets fonamentals, hi ha la via jurídica. Mai els escarnis. Poca broma.