A Colòmbia s'està produint un veritable abús dels drets fonamentals de la població. El Govern està responent amb una contundència desproporcionada per reprimir les manifestacions legítimes d'un poble que, pacíficament, va començar a sortir al carrer el 28 d'abril.

Des d'aleshores, 37 persones han estat assassinades en mans de les forces de seguretat i, deu vegades més, 370 són en parador desconegut.

Els manifestants, principalment els joves, mostren cartells i fan crides a través de les xarxes socials. "Ens estan matant", denuncien. I ens demanen ajuda.

Divendres a la tarda, matí per a Colòmbia, vaig entrevistar el sacerdot Edilson Huérfano amb qui vaig poder conversar sobre el que estan vivint.

Entre tota la informació que Huérfano em va donar, sobretot em va subratllar que la por que té, ell que està assenyalat i amenaçat, és de desaparèixer. Perquè, segons m'explicava, si surt al carrer i rep un tret mortal, la seva família patirà però tindran la certesa de saber que és mort. Però tanmateix, si le desaparecen, el sofriment dels seus éssers estimats seria molt més gran davant de l'esperança que aparegui. Aquest era el plantejament que em feia el sacerdot quan li vaig preguntar si tenia por en haver rebut la notícia que li arribava des de l'interior d'una presó.

L'àudio l'enviava un pres, el responsable de patio, com allà l'anomenen, que tenia informació que "anirien a buscar" Huérfano, que anés amb compte.

I és que aquest sacerdot em va parlar amb claredat i contundència, denunciant la situació que viu Colòmbia a causa de la corrupció desbordada. Em va explicar que la gent no pot suportar més el que succeeix. El passat 28 d'abril la multitud va prendre els carrers de les ciutats principals de Colòmbia com a protesta pacífica davant de l'anunci de mesures que el Govern començaria a prendre en matèria tributària. Entre d'altres, augmentar la pressió impositiva a les famílies, que estan en aquests moments patint l'efecte devastador de la pandèmia.

Una gota fa vessar un got en el qual el Govern del president Iván Duque ha decidit reprimir les protestes amb una violència inadmissible des de la perspectiva dels drets humans.

Hi ha imatges en les quals pot veure's clarament la brutalitat policial, els assassinats a manifestants absolutament pacífics. Per aquesta raó, des d'organitzacions defensores dels drets humans s'ha promogut una petició al Parlament Europeu amb l'objectiu de suspendre l'exportació militar a Colòmbia i sancionar el president colombià, Iván Duque.

I és que, precisament, Edilson m'explicava que l'any passat, en plena crisi per la pandèmia, el Govern d'Iván Duque va decidir gastar-se una fortuna per comprar avions militars i armament. Un dels motius d'indignació popular.

De tot el que està succeint a Colòmbia pràcticament no ens n'estan explicant res aquí. Perquè, d'una banda, bastant enrenou hi ha: a Catalunya, a Madrid, al PSOE, a l'esquerra en general, a Podemos... Hi ha titulars de manera contínua i tots són escandalosos. Però també sembla que des d'aquí miren, com sol dir-se, "els toros des de la barrera", cosa que significa que estan veient com reacciona la població davant d'unes mesures de retallades de drets, de garanties, de collar una mica més encara per estrangular el col·lectiu.

Més aviat fa la sensació que aquí estan callats per no legitimar les protestes socials perquè molt possiblement hi hagi mesures que aquí s'està pensant prendre

A Colòmbia la gent ha sortit al carrer per defensar els drets als serveis socials, a la sanitat pública, a fer front a la corrupció que està destrossant el país.

El Govern, no se sap bé per què, decideix reaccionar de manera absolutament autoritària, fosca, recordant-nos a tots temps passats en latituds com Xile. Les desaparicions de persones, especialment de joves, de perfils reivindicatius, pacífics i en molts casos amb certa rellevància en els seus entorns pel seu compromís social, o el seu activisme, ens recorden uns temps no tan llunyans en què ja sabem com acabava això.

Em deia el sacerdot que hi ha por d'una guerra civil a Colòmbia. Perquè hi està havent perfils que van a generar aldarulls, persones encaputxades, grups reduïts que no tenen res a veure amb el funcionament generalitzat de les protestes. I que són ells els que principalment inicien els conats de violència que són respostos amb una contundència atroç per part de les forces de seguretat. I que en aquest moment es produeixen autèntiques aberracions contra manifestants que han estat pacífics a tota hora. I que l'ambient es va alterant entre els estrats socials i que la gent amb diners, o amb poder, està començant a organitzar-se fins i tot de manera armada.

Com deia, és sorprenent que a Espanya no s'informi sobre el que passa, que no es mostri solidaritat amb el poble colombià, sobretot tenint un "govern d'esquerres" com el que tenim. Més aviat fa la sensació que aquí estan callats per no legitimar les protestes socials perquè molt possiblement hi hagi mesures que aquí s'està pensant prendre, com ja estem veient amb les idees en la reforma tributària; o com la brillant idea de pagar per utilitzar carreteres públiques, o la falta de contundència per rescatar la població en lloc d'enfonsar-la, vaja.

Sembla que el que passa a Colòmbia incomoda altres governants, que no condemnen amb contundència el comportament autoritari i bestial del president Duque, perquè pot ser que això que ara sembla que ens agafi lluny ho tinguem més a prop del que pensem. I quan ens toqui a nosaltres, amb raó des de Colòmbia ens miraran amb llàstima, perquè quan ells ens necessitaven els hem deixat sols.