L'any passat a Cataluya es van presentar més de 12.000 denúncies per possibles delictes de violència masclista. Potser li semblen que són molts, i jo estic segura que són molts menys dels casos que en realitat hi ha. Perquè la majoria de les dones patim alguna mena de violència masclista, des de qüestions que es poden d'alguna manera "suportar sense necessitat d'anar a una comissaria", fins a situacions molt desagradables, que fins i tot anant a comissaries i jutjats no s'acaben.
La violència masclista és una xacra. Perquè té molt, moltíssim a veure amb l'educació que rebem. Amb la socialització que es produeix en el context en què vivim. I actualment, encara que s'ha avançat, les dones hem de bregar amb una realitat masclista. Amb una violència que en molts casos existeix, i de la qual, de vegades, ni tan sols nosaltres mateixes en som conscients. No cal dir que els homes, de vegades, tampoc.
L'expressió més bestial d'aquesta violència és la que suposa l'assassinat d'una persona. Són milers les dones assassinades en mans d'homes que tenen o han tingut una relació sentimental amb elles. Però no és l'única. Des del tracte que rebem en l'àmbit laboral, fins als estereotips constants en els mitjans de comunicació, en anuncis publicitaris, fins a expressions que, perquè són col·loquials, passen de vegades gairebé inadvertides.
S'està treballant per intentar corregir les aberrants circumstàncies que es produeixen. Però encara no s'ha assolit una consciència col·lectiva real que impedeixi que es produeixin casos, brutals, que per desgràcia ja no tenen solució.
Des de la perspectiva i l'experiència de la víctima d'un cas de violència masclista, a més de la mateixa violència en si i el que això suposa, la víctima ha de carregar-se de força, energia i valor per poder afrontar la cursa d'obstacles que suposa haver d'obrir un procediment d'investigació i denúncia dels fets. És en moltes ocasions un problema afegit.
Pel fet de ser dones, moltes ens trobem davant de situacions que ens fan sentir vulnerables, agredides, desprotegides i a més qüestionades. Més enllà del fet en si que volem denunciar, topem de cara amb un sistema impregnat de paternalisme, de condescendència i d'una burocràcia que de vegades pot ser fins i tot humiliant.
Si vostè no ha estat víctima de violència de gènere pot ser que no sàpiga de què estic parlant. Però si, al contrari, ha hagut d'anar a una comissaria per denunciar un cas, per exemple d'assetjament, sap bé del que parlo.
Des de la perspectiva i l'experiència de la víctima d'un cas de violència masclista, a més de la mateixa violència en si i el que això suposa, la víctima ha de carregar-se de força, energia i valor per poder afrontar la cursa d'obstacles que suposa haver d'obrir un procediment d'investigació i denúncia dels fets
Des de trobar-te amb agents que no són capaços de redactar la denúncia correctament, ometent fets rellevants, posant un filtre que no els correspon o escrivint dades incorrectes que podrien invalidar la denúncia, fins a posar en dubte la teva versió, minimitzar la teva angoixa o treure-li importància. Per posar un exemple, em ve a la ment un cas proper en el qual un agent es va negar a prendre nota d'una denúncia perquè ell considerava que estar sent assetjada a les xarxes socials, que s'hagués suplantat la identitat de la víctima i que es produís un atac continuat amb amenaces, no era "per a tant" i per això no creia oportú obrir diligències. La resposta que li va donar a la víctima va ser, literalment: "Senyora, esborri's el compte a Twitter", i es va quedar tan ample.
Aquest agent va ser informat que a la persona que es denunciava ja se l'havia denunciat prèviament, per altres dones. Que tenia processos oberts, que era perillós i que hi havia contra ell una ordre de detenció per incompliment d'una ordre d'allunyament contra una altra víctima. Però a l'agent tot això li semblava una cosa sense importància. La víctima, desesperada, va haver d'anar de comissaria a comissaria perquè algú li fes cas. Sumant així a la seva ansietat per l'assetjament la de no aconseguir protecció per un sistema que, d'entrada, en alguns casos, t'ho posa més difícil.
Cal dir a qui em llegeixi que un agent no és qui per determinar la gravetat o no quan vas a denunciar un fet com aquest. Serà el jutge el que determini, en el seu cas, si l'assumpte té aparences de comissió de delicte o no. I en aquest cas, l'adequat seria prendre nota de la placa de l'agent i posar la corresponent queixa a un superior. Per evitar que això passi, cal tenir agents especialitzats en la matèria, que controlin bé els delictes que es denuncien, que tinguin sensibilitat per tractar la víctima i que, abans que res, li donin seguretat i tranquil·litat.
Perquè també s'ha donat el cas d'haver de sentir comentaris per part d'un agent, en redactar la denúncia pertinent, com dir "és que vostè, sent tan bonica, està exposada a aquest tipus de qüestions". Tal com ho estic escrivint.
Allò de pretendre entaforar per algun forat això de les denúncies falses per part de les dones em resulta francament vomitiu. No poso en dubte que hi hagi qui presenti una denúncia falsa contra algú, tant en tema de violència de gènere com en el de qui perd la cartera i denuncia que l'hi han sostret. Gent que abusa del sistema n'hi ha, per desgràcia. Però són casos tan mínims que simplement poden servir per justificar, efectivament, que hi hagi després procediments per denúncia falsa contra ells, en cap cas per intentar treure valor a l'àmplia majoria de les denúncies certes que s'interposen.
Quan has aconseguit passar pel tràngol d'interposar la denúncia, ve la necessitat de buscar-te un advocat per poder estar pendent de la causa, accedir a la informació i poder plantejar les al·legacions pertinents. I no tothom coneix bé com funciona aquest procés, per la qual cosa accedir a informació i a un lletrat és necessari des del primer moment.
Passar després a l'àmbit judicial és un altre dels obstacles que trobes. Els temps comencen a anar a poc a poc, les ampliacions de denúncia es traspaperen, es perden... La desesperació és total i el temps juga en contra. Sents que has d'explicar el mateix una vegada i una altra, a diferents persones, que sembla que a qui estan jutjant és a tu, en lloc de jutjar a qui correspon, que en tot aquest temps pot ser que continuï fent de les seves sentint-se impune.
Formar els agents en consideració a les víctimes de violència masclista és una necessitat evident. Sobretot per no victimitzar novament una persona que busca ajuda
Són moltíssimes les traves que tenim les dones quan volem fer valer els nostres drets. I des d'avui, a Catalunya, potser n'hi haurà menys.
La posada en marxa de la Comissaria de la Dona, amb les mesures que es van anunciar divendres passat, suposen un avanç —almenys en intenció— pel que fa al tracte a la víctima de violència masclista. Posar a disposició de totes les víctimes, tant les dones com els seus fills i filles, eines com un telèfon de Whatsapp per poder comunicar-se de manera directa (i discreta) amb agents especialitzats és sens dubte una eina importantíssima. Quantes dones no poden sortir de casa a posar una denúncia perquè conviuen amb el seu maltractador?
Ara, enviant un missatge al 601001122 hi haurà respostes immediates, a qualsevol hora i qualsevol dia de l'any.
A més, hi haurà a l'altre costat persones específicament formades que saben tractar una persona en una circumstància tan complicada. Mai més allò de "senyora, doncs esborri's Twitter" o "normal que et passi sent tan bonica".
Es posa en marxa un sistema de videoconferència per atendre les víctimes, una altra eina important. Així com facilitar l'assistència d'un lletrat des del primer instant.
Formar els agents en consideració a les víctimes de violència masclista és una necessitat evident. Sobretot per no victimitzar novament una persona que hi va a buscar ajuda i marxa amb la sensació que ha perdut el temps i no ha trobat solució al seu enorme problema.
La Conselleria d'Interior, encapçalada per Miquel Sàmper, ha fet un pas pioner a Espanya, però també referent a Europa, apostant per implementar més de vint mesures molt necessàries davant de l'allau de violència contra les dones i contra els seus fills. Tant de bo no calguessin aquestes eines, però en vista del que estem vivint, necessitem ajuda. I aquesta vegada, sembla que algú s'ha sensibilitzat amb el nostre problema, que no és únicament el del malparit que ha decidit fer-nos patir, sinó a més, tot el que dificulta que la justícia faci la seva feina de manera eficaç i ràpida, que és una cosa fonamental per protegir-nos.