Obríem el mes de febrer amb el posicionament públic dels pediatres catalans, que exigien suprimir l'ús obligatori de la mascareta i les quarantenes a causa dels efectes negatius en l'aprenentatge i en la salut mental dels nostres nens. En el seu comunicat públic assenyalaven el canvi de paradigma en el maneig de la pandèmia, que feia necessari prioritzar en la protecció dels més vulnerables. Subratllaven les escoles com a "plataforma diana on implementar una desescalada més ràpida que servís a més com a mirall per a la resta de la societat". L'aparició de la variant òmicron, la immunitat de la gran part de la societat i el fet fonamental que aquest virus als més petits pràcticament no els ha posat en perill fan de les escoles un lloc on la "nova normalitat" sigui un dels primers escenaris per fer els passos que obrin camí a la resta de llocs.
Ja el mes de setembre de 2021, segons recull el mateix document de l'Associació de Pediatres de Catalunya, diverses comunitats autònomes havien plantejat la proposta de retirar les mascaretes en exteriors (patis dels centres educatius) per la baixa transmissió que es donava en aquell moment. Recorden que les associacions de logopedes i de pediatres havien alertat de la possible repercussió negativa de l'ús de la mascareta en l'aprenentatge, en les relacions i en la socialització dels nens. Però el ràpid augment de contagis va paralitzar aquesta proposta. Als pediatres catalans posteriorment, dues setmanes després, es van unir els bascos recordant els efectes negatius en el desenvolupament emocional, en l'educació, en la socialització i en la salut mental dels alumnes. Tot seguit, un dia després del comunicat dels pediatres catalans, el Govern anunciava la seva intenció de començar a eliminar les restriccions en els centres educatius.
El Govern d'Espanya va eliminar l'obligatorietat de l'ús de mascaretes en exteriors (una decisió rebutjada per la pràctica totalitat d'experts) mitjançant la norma 115/2022, que va començar a ser vigent des del dia 10 de febrer. Una norma que immediatament passava a desenvolupar-se als diferents territoris, especialment posant el focus en les escoles i que, a causa de la seva millorable redacció va crear una sèrie de confusions. A Castella-la Manxa, com en altres territoris, va passar una cosa sorprenent: els centres educatius, a través de comunicats enviats pels seus directors i directores, van informar les famílies que, en retirar-se l'obligatorietat de les mascaretes a l'exterior, la normativa també apuntava a la necessitat de poder mantenir la distància física d'1,5 metres. Van interpretar en el primer moment que, lamentablement, els nens i nenes no podrien treure's les mascaretes als patis de les escoles perquè no es podria mantenir la distància de seguretat. La reacció de les famílies va ser de sorpresa i de desgrat. Per això es va recórrer a la Conselleria de Sanitat per sol·licitar aclariment sobre això, ja que molts centres no tenien clar com procedir. Va ser llavors quan des de la conselleria es va enviar una nota explicativa perquè en els centres escolars s'establís l'eliminació de les mascaretes en els esbarjos, aclarint que no s'aplicava la necessitat de mantenir la distància d'1,5 metres entre els més petits. Tot i així, hi va haver centres i territoris que van continuar sense voler interpretar la nova normativa en aquest sentit, imposant encara les mascaretes a l'aire lliure entre l'alumnat.
El següent pas, tal com ja s'ha anunciat, és eliminar l'ús de les mascaretes a les aules. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha afirmat que es caminarà en aquest sentit, basant-se en el que precisament acaben de demanar també des de l'Associació Espanyola de Pediatria. El passat dia 15 des de l'AEP van presentar una proposta de calendari per retirar les mascaretes a l'interior de les aules, posant com a data d'inici el 28 de febrer, on es començaria a eliminar en els cursos de primer i segon de primària, per avançar, de manera esglaonada, en els següents grups i arribar als instituts el 28 de març.
Des d'aleshores hem pogut llegir en diferents mitjans les explicacions del doctor i epidemiòleg Quique Bassat, que és a més coordinador del grup de treball de Reobertura de l'escolarització de l'AEP. Bassat ha assenyalat que òmicron causa molt poca malaltia clínica entre els nens i nenes; a més, posa el focus en la importància de cuidar el benestar psicosocial de la infantesa, que també passa per eliminar els grups bombolla. La proposta que es fa des de l'AEP no perd de vista el virus però prioritza l'atenció en casos de nens i nenes vulnerables, tornant a la normalitat que pugui assegurar un desenvolupament positiu de la comunitat educativa.
Serveixi com a exemple el protocol de Dinamarca per als centres escolars, del 14 de juny passat, en què s'assenyala expressament que els mestres no poden fer les seves classes utilitzant mascareta. I precisament s'explica la importància de poder tenir el rostre visible per poder comunicar-se amb els alumnes. Com assenyalen els pediatres, el risc de transmissió del virus en interiors és entre 15 i 20 vegades superior al que hi ha en entorns oberts. Tanmateix, durant tot aquest temps en què les aules han reprès la seva activitat, els alumnes d'educació infantil han estat a les aules sense mascareta, i s'ha pogut veure que encara que s'han encomanat, la immensa majoria dels quadres han estat lleus. Per això la proposta és anar avançant per grups d'edat per poder comprovar que, efectivament, els contagis no generen brots perillosos.
Sobre la utilitat de les mascaretes s'han escrit molts estudis al llarg de la pandèmia. Evidentment, a Espanya no s'ha sentit cap expert posar sobre la taula la quantitat de dades que qüestionen aquesta mesura, i no només això, sinó que han advertit dels perills que podien portar. El temps ens permetrà entendre per què s'ha ocultat el debat públic, les dades, els estudis. El temps ens permetrà continuar coneixent quins beneficis ha reportat això de les mascaretes, sense obviar els econòmics: l'escàndol de l'amic de la presidenta de Madrid i el seu germà és la punta de l'iceberg, ja que seria interessant revisar qui han omplert les butxaques durant aquesta pandèmia gràcies a normes sense base científica que ens han obligat a comprar els seus productes. Perquè ens ho hem empassat tot: amb pagar productes que ens han "venut" com a obligatoris, també, quan el lògic hauria estat que, si ens anaven a multar per no portar una mascareta al carrer, hagués d'haver estat l'administració pública la que hagués hagut de proveir-nos-en sense generar despesa per a nosaltres (i sobretot un enriquiment dels empresaris que s'han dedicat a vendre-les). Darrere de les mascaretes hi ha hagut interès econòmic? L'evidència salta a la vista. Com també n'hi ha hagut darrere de les proves i tests ràpids: a poc a poc sabrem els noms de qui s'han folrat a còpia de vendre, vendre i vendre, encara que els resultats poguessin no ser fiables.
Els nens han estat els que més i millor han complert les normes, perquè realment s'han cregut el relat que els grans els hem explicat
Però no ens desviem de l'assumpte principal: la importància d'eliminar les mascaretes a les aules. Els efectes psicològics que la cara tapada suposa per als nens i nenes és una qüestió que comença a explicar-se a Catalunya i a poc a poc també a Espanya. Però anem tard, com gairebé en tot durant la pandèmia. Encara no som conscients del que ha implicat en els més petits el fet d'haver-los inoculat la por d'una cosa invisible, que pot encomanar-te qualsevol amic mentre juga amb tu, com feia abans. Els nens han estat els que més i millor han complert les normes, perquè realment s'han cregut el relat que els grans els hem explicat (un relat que ni tan sols els més grans no teníem clar) i que ara toca desmuntar-los. No som conscients, repeteixo, de quina manera hem pogut influir en la seva mentalitat quan se'ls ha renyat a l'escola per no portar ben posada la mascareta (una cosa que moltes vegades passa sense adonar-te'n). Hi ha centres "educatius" que han establert sistemes de "càstig" per a aquells que no es preocupaven per portar posada la mascareta correctament; s'ha establert també entre els nens un assenyalament dels altres. I una vegada que les mascaretes s'han eliminat dels patis, ha vingut la sorpresa. Els nens, sobretot els adolescents, no volen treure-se-les.
Els adults no ens esperàvem aquesta reacció. Però s'està donant, i sembla que de manera molt generalitzada. Els més petits són reticents a treure-se-les en alguns casos perquè tenen interioritzada la por del virus. Lògic: els hem insistit tant que ara cal explicar-los una nova versió de la història i aconseguir que perdin la por. Els més grans, resulta que ara se senten més còmodes si tapen els seus grans, els seus complexos. Sorpresa! No es volen treure les mascaretes perquè han passat a formar part d'un vel que els "protegeix" i els fa sentir-se més segurs. Una cosa que va de bracet amb el gran mal que estan fent xarxes com Instagram, en la qual "posar filtres" a les fotos que comparteixen és la norma habitual. Ja hi ha estudis que assenyalen els greus problemes psicològics que aquestes noves tecnologies estan infligint en els adolescents, ja que estan destrossant la seva autoestima. Aquest vídeo reflecteix molt bé el problema amb què ens trobarem ara:
Hi ha centres en els quals s'estan engegant programes d'ajuda psicològica per acompanyar els alumnes en la retirada de les mascaretes. Una mesura necessària en tots els sentits.