La imaginació d'una ment adaptada al que hauria de ser un estat democràtic i de dret no arribaria a concebre el que estem vivint.

Sempre s'ha denunciat l'existència de manipulació, de creació de proves falses, d'abusos policials, detencions il·legals, acusacions infundades. La diferència amb el que està passant ara respecte al que hem pogut intuir durant anys és que avui tenim la possibilitat de disposar de mitjans de prova que abans no existien.

El fet que pràcticament tothom pugui gravar, fer fotografies i fins i tot avisar ràpidament per demanar ajuda i testimonis dificulta la construcció de relats falsos i interessats. I davant la desprotecció d'un sistema en què fins ara el més probable era que et veiessis absolutament sol i invàlid davant de la creació de relats i proves per imputar-te una cosa que no havies fet, ara tenim la possibilitat de desmuntar-ho. Gràcies a la col·laboració ciutadana, al fet de poder estar capturant proves que almenys serviran per desmentir les versions que alguns volen donar per justificar l'injustificable.

Sempre s'ha denunciat l'existència de manipulació i de proves falses; la diferència és que avui tenim mitjans de prova que abans no existien

Escric aquestes línies quan sembla que aquesta setmana esperpèntica arriba al final. No aixeco la bandera perquè en qualsevol moment pot passar alguna cosa. I és que dimecres, mentre Pedro Sánchez feia un ridícul europeu vergonyós, el grup d'informació de la Policia Nacional que opera a Catalunya es va disposar a fer detencions a Girona. Per a què? Per avisar 16 persones (entre elles dos alcaldes i un fotoperiodista) que serien citades pel jutjat perquè, el dia que els haurien indicat, vagin a declarar per presumpta comissió d'un delicte de desordres públics. Deu ser que els serveis de correus no funcionen i que el tema és prou greu per desplegar un equip d'encaputxats que van assaltar persones perfectament normals, a plena llum del dia i de manera totalment exagerada per emportar-se'ls pràcticament en un tres i no res, emmanillats, sense donar-los cap mena d'informació.

Mireu d'imaginar durant un moment que esteu menjant tranquil·lament, un dimecres, en una jornada laboral. I que, quan sortiu del restaurant, s'abalancen sobre vosaltres dues persones encaputxades i amb la cara tapada. Us agafen per força dels braços i se us emporten pràcticament arrossegant fins que us fiquen en un cotxe. En aquest moment d'espant algú us ensenya una placa de policia. Però ningú no diu res, ningú no explica què passa. I una vegada a la comissaria us fan fotos, com a un delinqüent, us agafen les empremtes i us deixen esperant que arribi un advocat.

Imagineu la quantitat de coses que us poden passar pel cap. Entre altres, com en el cas d'un dels alcaldes detinguts, mentre aguanta el mal que li fan unes manilles fortament ajustades —que li estan causant lesions—. Tot així, de sobte i sense sentit.

Per què? Doncs perquè l'1 d'octubre presumptament vau participar en una manifestació, en una acció que va paralitzar el recorregut dels trens durant dues hores. O, encara més interessant: perquè estàveu treballant, com a fotògraf acreditat, per captar imatges d'aquests fets. Amb el vostre braçalet identificatiu.

Les detencions van ser il·legals perquè no tenien ordre judicial i no es poden justificar quan es tracta de lliurar una notificació: per a això hi ha el correu certificat

Les detencions van ser il·legals perquè no tenien ordre judicial. Perquè no es poden justificar quan es tracta de lliurar una notificació. Perquè per a això hi ha el correu certificat, la via de notificació inicial. I perquè no hi ha cap de les raons previstes per la llei per actuar així.

Com deia, això va passar dimecres, el mateix dia que Pedro Sánchez feia un discurs lamentable al Parlament Europeu, on no va anar pràcticament ningú tret d'un grup d'eurodiputats que es van encarregar de recordar-li la vergonya que suposa tenir presos polítics al país que presideix, del qual estava parlant mentre s'omplia la boca de dret i democràcia. I per si això fos poc, a Espanya estaven tenint lloc una sèrie de detencions per l'UCO d'un grup d'inspectors d'Hisenda acusats d'haver comès presumptament delictes de corrupció. Concretament s'haurien encarregat (presumptament) de fer inspeccions a empreses, on els posaven "sancions" (falses) per derivar-los a assessories fiscals (amb les quals estaven complotats) i emportar-se així una part de les quanties que havien de pagar amb l'objectiu de tenir els papers en regla.

I per si l'actualitat no estigués prou carregada, l'excomissari Villarejo ja s'encarrega de llançar-li vinagre. Perquè aquesta setmana hem pogut saber que d'aquí pocs dies, segons avisa, estirarà la manta i podrem tenir informació rellevant sobre fets que han suposat canvis històrics i fonamentals per a Espanya.

En aquest panorama arriba una altra peça que intenta encaixada al puzle, la del vídeo que la fiscalia presenta com a prova per mirar d'argumentar la violència (peça clau per al delicte de rebel·lió) en el cas judicial als líders del procés sobiranista de Catalunya. Aquí es pot veure el vídeo en què s'intenta ensenyar imatges referents a les concentracions davant de la Conselleria d'Economia i Hisenda (per les quals s'ha imputat els Jordis).

Serà a Europa on cada prova, cada denúncia que fem davant aquesta farsa, pugui trobar una resposta justa

El vídeo que presenta la fiscalia està editat, és a dir, manipulat. Introdueix imatges que no tenen res a veure amb el que fa referència. Concretament barreja el que va passar davant de la Conselleria d'Economia amb el que va passar a la porta de la seu de la CUP, on la policia va intentar entrar sense ordre judicial. I per aquesta raó els cossos policials se'n van haver d'anar d'allà després de la resistència pacífica i no-violenta de militants i simpatitzants de la formació política.

És la constatació de la construcció d'un relat fals. Una altra. I precisament per evitar que aquest relat penetri en l'opinió pública espanyola alguns fa temps que proposem que es vegin els documentals que es van fer precisament per poder veure el que havia passat, concretament el documental sobre el 20 de setembre, sobre les concentracions davant de la Conselleria d'Economia i Hisenda. És aquest.

És fonamental continuar gravant, continuar recollint tota la informació possible. Pel que sembla, demostrar la innocència serà l'única manera de desmuntar tot aquest fals relat que sembla que se serveix de qualsevol forma (legal, il·legal, correcta i incorrecta) per sortir-se amb la seva.

Jordi Sànchez ha denunciat la manipulació de la fiscalia: sabem que probablement a Espanya això no servirà de gaire cosa, però no podem permetre que s'introdueixi el fals relat. Serà a Europa on cada prova, cada denúncia que fem davant aquesta farsa, pugui trobar una resposta justa.

I és que, com diuen unes sàvies paraules, "on no hi ha justícia, tenir raó és un perill".