El president Aragonès va complir ahir mateix la seva funesta promesa de reduir-se el sou un 15%, una mesura esperpèntica, populista i demagògica que, dissortadament, va comptar amb l’aprovació del Consell Executiu del Govern. Abans de la retallada, el sou del Molt Honorable era de 153.000 euros bruts anuals, una paga ridícula pel nivell de responsabilitat i preparació que demana (o hauria d’exigir) el càrrec, i una rebaixa de 13.000 euros que comporta un ínfim tant per cent del pressupost de l’administració pàtria. Que el president es rebaixi el sou adduint que “som molt conscients de les dificultats per què passa molta gent” és encara un fet més execrable; primer, perquè de les meves dificultats, si no és molèstia, ja me’n faré càrrec jo, però també perquè la seva responsabilitat primera és prestigiar la seva posició, la qual també implica que estigui ben remunerada.

El president del meu país no és un ciutadà del comú, ha d’estar disponible els 365 dies de l’any i la seva feina marcarà la seva vida (i la de la seva família) d’una manera inexorable. No pot ser que el Molt Honorable tingui un sou molt inferior al de qualsevol alt directiu d’empresa, car la seva responsabilitat és molt més alta; la presidència no només ha de valorar-se en doblers, només faltaria, però la seva remuneració també en marca la dignitat. La persona en qui resideix la decisió última sobre un toc de queda, que gestiona una part (llastimosament ínfima) dels meus impostos, i que s’exposa d’una manera radical a la crítica i a la lloança no pot tenir un jornal de director de diari i encara menys retallar-se’l amb aquella cosa tan catalaneta d’anar de pobre pel món per tal de guanyar-se el plor de la padrina.

President, feu el favor d’apujar-vos el sou i, si teniu ganes de fer un regal a la pàtria, abandoneu la pretensió d’exercir la trona com un ciutadà del comú

Si el president o quisvulla pateix per les dificultats de la gent i vol que l’administració sigui més desvetllada i justa, que deixi el seu minsíssim sou en pau i que es dediqui a impulsar un pla d’avaluació qualitativa dels funcionaris de la Generalitat per tal de liberalitzar la funció pública. Si tant li preocupa la nostra trista, pobra i dissortada vida econòmica amb relació als suposats privilegis del Govern, que introdueixi quotes de flexibilitat horària en els convenis (i en els sous, faltaria més!) per fer que el funcionariat no s’encarcari i pugui prosperar en el seu lloc de treball. Si Aragonès vol prestigiar els treballadors públics, en definitiva, que s’apugi el sou, a ell i també a la majoria d’alts càrrecs tècnics que aguanten amb dignitat la gestió del país, i així aconseguirà que les tasques de l’administració puguin competir qualitativament amb l’univers obert de l’empresa privada.

Catalunya no serà un estat fins que no actuï sense complexos, i això passa per una classe política que no gaudeixi estalviant en el menú de degustació, en l’auto oficial ni, faltaria més, viatjant en primera. Si la tribu fos més que un ramat, el president viatjaria en helicòpter quan calgués, puix que això d’anar en auto per l’AP-7 sempre ens ha semblat de socialistes, i fins i tot podríem imitar els nostres admiradíssims ianquis i anomenar Guifré el Pilós l’aparell en qüestió: "Manel, si té la bondat, digui als Mossos que vagin preparant el Guifré, que marxem a Ripoll en un quart". Contràriament, la catalanor s’imposa i ben aviat el Molt Honorable haurà de dissimular que entra al reservat de Via Veneto, no fos cas que algun desnonat o víctima de la Covid-19 s’ofengui. Perquè aquí, ja ho sabeu, no hi ha ciutadà que no basi la seva existència en la dinàmica ontològica del greuge moral; i així ens va.

President, feu el favor d’apujar-vos el sou i, si teniu ganes de fer un regal a la pàtria, abandoneu la pretensió d’exercir la trona com un ciutadà del comú, que ja vam fer prou amb patir gent com el vostre horripilant antecessor. Faci el favor, Molt Honorable, que a l’enemic no se’l combat amb rebaixes ni regalant almoina. I no s’ocupi de les meves dificultats, li ho prego, que ja me’n faig responsable tot solet i, tal com ha anat la cosa, ja restaria content si de la Generalitat en tinc més aviat poques notícies. He dit.