Toni Comín es responsabilitzarà del nounat Consell de la República i Lluís Llach redactarà l’embrió de la futura Constitució de la República. L’article d’avui dimecres ja podria finir amb aquesta frase, que ho diu i resumeix tot, però cal guanyar-se el sou perquè els catalans, com va dir el savi, som gent que fa coses. Bé, anem a pams: en primer lloc, el Consell de la República és un nou frau del procés, pel simple fet que de República no n’hi ha cap, i no pas perquè no la reconegui cap instància política mundial, que també, sinó perquè no la defensaren ni els propis líders sobiranistes, uns polítics que no han estat capaços ni de salvar la poca sobirania que va restar al Parlament després del 21-D. En segon lloc, que Comín sigui gerent d’aquesta entitat platònica se’ns ha venut com un fet que segella i certifica la unitat de l’independentisme, quan ―en el fons― l’amistat (sincera) de l’antic conseller de Salut amb Carles Puigdemont no ha fet més que irritar l’Esperit Sant de Lledoners, gelós com una femella siciliana, i ara per ara Comín és més a prop d’entrar a La Crida que no pas de romandre a Esquerra. Si no em creieu, pregunteu-vos per què ha estat Junqueras, i no en Toni, qui s’ha autoproclamat candidat dels republicans a les eleccions europees. Com en temps de Pujol, ai las, el líder encapçala les candidatures sense preguntar a la militància. Per què ho haurien de fer si el capatàs suprem té contacte directe amb la divinitat?

Bé, continuem. Per si la manca de llum a la presentació del Consell hagués estat insuficient, ara també sabem que Lluís Llach serà el nostre James Madison i treballarà en l’embrió de la futura Carta Magna de la tribu. El cantautor ha tingut il·lustres predecessors, com ara el jutge Santi Vidal, però el president Torra ha considerat que valdria la pena començar de zero. Té tot el sentit del món, i esperem frisosos que la nostra futura Carta Magna inclogui fragments estel·lars de Neofatxes globals o àdhuc alguna de les meravelloses interjeccions amb les quals en Lluís animava les seves bellíssimes cançons: desiiiiiiiii, assassiiiiiiiiiiiiins. Si Llach escriu la nostra Constitució, és de tota lògica que Núria Picas i Kílian Jornet elaborin plegats el nou Codi Penal de la República, i que la meva estimada Empar Moliner treballi en la creació del futur conglomerat mediàtic del país. És important que Llach no penqui sol, i també és una notícia fantàstica que Bea Talegón (profunda coneixedora del Dret Civil català) l’acompanyi en aital dificilíssima tasca. Han oblidat, car un descuit el pot tenir tothom, el professor Cotarelo, a qui jo modestament encarregaria l’escriptura del títol preliminar de la futura Constitució. Ell sap perfectament que a Catalunya som ben agraïts i omplim les butxaques dels simpatitzants espanyols de la causa. Que quedi escrit, si més no!  

Quin goig que fa aquesta nova República! De veritat, que serà un plaer internacionalitzar-la! Ara sí que el món ens mirarà! Criatura dolcíssima que fores, Catalunya meva.