Durant les darreres setmanes, quan hom parlava de restituir Govern i conselleries, als líders d’Esquerra se’ls ennuegava la gola i estossegaven amb certa incomoditat. De fet, avançant-se d’una forma bastant patètica a la investidura del Molt Honorable 131, Joan Tardà exercí de llebre pels republicans, anunciant l’adjudicació de Justícia a Ester Capella i d’Agricultura a Teresa Jordà. La incomoditat respon a un doble motiu: abans del 21-D —i en una famosa ponència política gens improvisada, en què s’apostà per la independència multilateral (ecs)— els republicans ja havien decidit no fer ni un sol pas que pogués incomodar la judicatura espanyola i Mariano Rajoy. Al seu torn, el problema de la restitució implicava barrinar com se segellava la relació del partit amb Toni Comín, atesa la radical determinació del conseller cessat pel 155 a repetir en el càrrec.

La cosa, com sempre, no té res de casual: a Comín sempre li ha agradat anar per lliure (les maragallades fan escola) i la seva recent condició d’home lliure a l’Europa civilitzada i no-espanyola li hauria de regalar el pes simbòlic de liderar els republicans a l’exili. A ningú no se li escapa tampoc la seva més que cordial relació amb el president Puigdemont, la qual cosa, a Esquerra, no sempre és una bona notícia. De fet, quan tot apuntava que David Elvira, l’home fort de Comín al departament, acabaria ascendint a conseller, Junqueras capgirà la jugada proposant que Joan Ignasi Elena ocupés el càrrec, escudant-se novament en la conya d’eixamplar una base que, de tant eixamplada, algun dia pot acabar escapçada. El ball de noms no respon únicament a una lluita d’egos, car la Conselleria de Salut representa el gruix essencial del pressupost de la Generalitat.

El dia que Esquerra aprengui a enorgullir-se de la seva gestió, començarà a sumar més adeptes a la causa

Aquí també hi rau part del problema, perquè si bé el Departament de Cultura podria ser fàcilment manejable des de l’exili, la sanitat implica de facto la impossibilitat de tenir un conseller-skype. Esquerra podria perfectament restituir Comín, si aquest accepta mantenir un perfil polític a l’exili, i David Elvira, que és un dels pocs amb qui el partit pot comptar per gestionar amb excel·lència el departament, tingués totes les competències que necessita per fer bé la seva feina. De fet, per comptes de l’obsessió malaltissa d'eixamplar la base, Esquerra hauria de focalitzar-se en la bona gestió que ha fet el binomi Comín-Elvira, especialment oportuna en l’aspecte de ser de les primeres administracions que s’ha atrevit limitar la influència les entitats amb ànim de lucre a la sanitat pública i que ha revertit la política de retallades dels mafiosos convergents.

El dia que Esquerra aprengui a enorgullir-se de la seva gestió, començarà a sumar més adeptes a la causa. En aquest sentit, el partit té l’oportunitat única de matar el problema de la restitució i de l’eficiència gestora d’un sol tret. El que no beneficiarà ningú és l’opció Junqueras, consistent a endollar un conseller al departament més complex que té l’administració catalana amb total independència de la seva formació en aquest àmbit. A Esquerra li passa el mateix al Departament d’Exteriors, on cerca desesperadament una dona que accepti el càrrec sense relació amb la seva expertesa, fent —de passada— un flaquíssim favor a la causa feminista, perquè endollar dones no preparades a càrrecs de gran responsabilitat, com si això fos el mercat de la carn, és una broma de mal gust. Altre problema, ai las, és que per buscar algú competent ho hagin de fer extramurs...

Comín ha arriscat el seu benestar personal per marxar a l’exili i té tot el dret a voler mantenir influència al Govern de la Generalitat. Al seu torn, David Elvira ha aguantat tot el pes de la gestió sanitària a les seves espatlles durant l’aplicació del 155, la qual cosa, poca conya, requereix una capacitat de gestió envejable. Si Esquerra té dos actius a qui pot acontentar, la pitjor decisió possible seria prescindir-ne (Elvira, amb tota la raó del món, no acceptaria tornar a ser el coach d’un conseller socialista... i inexpert). Si per actuar amb dignitat cal desmentir Junqueras, que així sigui. Si restituint Comín es guanya pes a l’exili i sintonia amb el president Puigdemont, que així sigui també, perquè a Esquerra la presència a l’exterior no li serà negativa. No costa res entrar en raó, amics republicans: així, de pas, li donareu una mica més de pes al Govern. Falta li fa...