Manuel Valls serà el candidat de Ciutadans a l’alcaldia de Barcelona perquè l’antic primer ministre francès explica perfectament el model d’una Catalunya sotmesa a Espanya que Albert Rivera voldria implantar a la capital del país. Amb Valls, Ciutadans voldrà donar un toc pretesament internacional i de prestigi a la lluita per l’alcaldia barcelonina, i poc importa que don Manuel sigui un polític no gaire ben valorat per la seva obra de govern a França, on el van acabar fent fora de tot arreu; i tant li fot que, per aquest socialista desconeixedor de Barcelona, la ciutat i els seus racons siguin un simple paisatge nostàlgic d’infantesa. Trobar un jacobí francès que parli català i hagi tingut altes responsabilitats no és ben fàcil i, fet i fet, això de vendre un model de ciutat i el nomenclàtor dels carrers els nois de màrqueting t’ho ensenyen en dues tardes, com digué aquell ministre a ZP.
Ben aviat veurem l’estimada Susanna Griso i tot periodista simpàtic de La Sexta acompanyant Valls pels carrers d’Horta, on havia jugat a la pilota, mentre el polític francès es disfressa de comeback kid i xerra de tornar a fer de Barcelona una ciutat de referència europea, la qual cosa, per tots els que ens afaitem, significa subordinar-la econòmicament al poder central i convertir-la lentament en un paradís semblant a Mònaco. L’operació pot semblar brillant i efectiva, però també és arriscada, perquè Valls prové justament d’una Barcelona molt catalanitzada i republicana que ha anat desapareixent amb els lustres, i caldrà veure si els votants pobres que han comprat el glamur xaró d’Arrimadas se sentiran còmodes amb l’esquerranisme pijo de Valls. Diria que gent com Jordi Cañas o Joan Carles Girauta ho hauria fet molt millor per un preu més mòdic.
Que Barcelona s’asseguri el millor aspirant independentista a la capital serà el millor remei a la insulsa proposta de Colau i a l’embat sucursalista de Valls
Diria que Valls voldrà fer una campanya de tall centrista a Barcelona, però no sé si el hooliganisme d’Albert Rivera hi toparà i el situarà en una radicalitat que l’incomodi, i també intueixo que l’antic primer ministre ho voldrà tenyir tot d’Europa, la qual cosa pot ser complicada si els jutges del vell continent continuen esmenant la plana constantment al jutge Llarena. Sigui com sigui, l’emergència d’un candidat poderós certifica la necessitat d’impulsar com més aviat millor el projecte de primàries independentistes que ha proposat Jordi Graupera. Que Barcelona s’asseguri el millor aspirant independentista a la capital i que la seva llista sorgeixi d’un procés de deliberació on les diferents propostes puguin discutir-se amb els ciutadans i sense les ingerències dels partits, serà el millor remei a la insulsa proposta de Colau i a l’embat sucursalista de Valls.
De moment, els aspirants independentistes a l’alcaldia han mostrat poc entusiasme amb la idea de Graupera, que han intentat desprestigiar a la catalana manera, és a dir, malparlant del possible candidat. Desitjo que no hagin d’esperar a les primeres enquestes on Colau o Valls assoleixin presumptament l’alcaldia per reaccionar, i que no sembli que només actuen per desesperació i per acabar sortint a la foto. Alfred, Neus, deixeu de banda l’orgull, no tingueu por, i comencem a organitzar les primàries. Intenteu guanyar-les amb tot el vostre talent i que s’hi presenti qui vulgui, només faltaria. Si no, ja ho sabeu: o l’Abella Maia reconvertida en centrista espanyola, o el jacobí francès d’Horta. Vosaltres mateixos.