De tant sentir que no es pot fer la independència amb la població en contra, he pensat que, com a ciutadà del carrer, no implicat en cap càrrec polític ni amb cap responsabilitat pública, havia de fer observar algunes qüestions elementals sobre aquest discurs.
La primera observació, del tot elemental, és que, si no es pot fer la independència amb la meitat de la població en contra, se suposa que tampoc no es deu poder continuar dins el Regne d'Espanya amb la meitat de la població en contra. Tan legítim, en democràcia, és voler la independència com optar per mantenir l'statu quo actual. Per tant, allò que és dolent per a una meitat ho és per a l'altra, i viceversa.
Els monàrquics unionistes defensen que la independència no ha de ser possible ni encara que el cent per cent de la població de Catalunya hi votàs a favor, perquè la sacrosanta unitat d'Espanya està molt per damunt de la democràcia
La segona, també elemental, és que els referèndums que hi ha hagut a la nostra part del món contemplaven que, si hi havia el cinquanta per cent dels vots més un a favor d'una opció (independència o mantenir-se dins l'estat del moment), aquella seria l'opció guanyadora. Així, amb el 50% més un dels vots, el Quebec s'hauria independitzat del Canadà, o Escòcia s'hauria independitzat del Regne Unit. L'única excepció va ser el referèndum de Montenegro, on s'exigia, de manera prèviament pactada, el 55% dels vots favorables (no de la població total del país) per validar la independència. Amb el 55% menys un, Montenegro hauria continuat formant part de la Federació de Sèrbia i Montenegro. En tota la resta de casos, 50% de vots més un a favor volen dir independència.
La tercera, extremadament curiosa, fa referència a qui diu que “no es pot fer la independència amb la meitat de la població en contra”. Pel que he pogut seguir a les campanyes pels diferents referèndums d'autodeterminació, tant al Quebec com a Escòcia són els unionistes canadencs o britànics els que fan bandera d'aquesta afirmació. I, en tots dos casos, amb la boca molt petita. Evidentment, sempre cal esperar que es digui que un 50% no basta des d'aquells que no volen que la independència es produeixi. Els contraris a la independència poden reclamar, encara que l'argument tengui un pes relatiu, que amb un 50% no n'hi ha prou. En el cas de Catalunya, emperò, no són els monàrquics unionistes els que defensen aquesta posició: són una part dels independentistes catalans!
Esclar que, en els confins del Regne d'Espanya, els monàrquics unionistes defensen que la independència no ha de ser possible ni encara que el cent per cent de la població de Catalunya hi votàs a favor, perquè la sacrosanta unitat d'Espanya està molt per damunt de la democràcia, del vot popular i de qualsevol altra galindaina que s'hi pugui posar per enmig. Des d'una posició autocentrada, emperò, als catalans no ens hauria de caldre que els monàrquics unionistes acceptassin la democràcia per acceptar-la també nosaltres.