Què ens està passant? Suposo que tants anys de masclisme i de moral religiosa ens estan passant factura. Fa massa anys que ens volen fer creure que les coses només poden ser blanques o negres, i ja ha quedat més que demostrat que a la paleta hi ha molts més colors. Fins aquí, suposo que hi estem tots d’acord, o almenys la gran majoria. Tornem ara, a la pregunta inicial: què ens està passant? Per què tenim la necessitat d’etiquetar-ho tot, absolutament tot?

Jo fins fa poc vivia més o menys tranquil·la, pensant que tots érem persones (deixant de banda algun impresentable) i que entre les persones hi podia haver atracció sexual, i que, si es donava el cas que l’atracció sexual entre dues o més persones era recíproca, copulaven i/o s’ho passaven molt bé junts. Però es veu que la cosa no va ben bé així i que tot és molt és complex. Si ens centrem en la identitat de gènere, per començar, veurem que el món, en realitat, es divideix en persones de gènere no-binari [que inclou les persones agènere o de gènere neutre (que no s’identifiquen amb cap gènere), les persones bigènere (que s’identifiquen amb els dos gèneres) i les persones de gènere fluid o fluides (que la seva identitat o bé és inclassificable o bé va canviant segons el moment)]; persones de gènere binari (que vindrien a ser les que s’identifiquen amb la classificació tradicional home/dona i amb totes les característiques que se’ls ha associat culturalment); persones transgènere (que tenen una identitat de gènere que no coincideix amb el sexe que se’ls assigna en néixer), i segur que em deixo algun altre col·lectiu.

A partir d’aquí, us aviso, comença el caos. Si ens endinsem en el món de l’orientació sexual i del sexe, la cosa encara es complica més: heterosexuals, lesbianes, gais, bisexuals, queers (que són les persones que rebutgen identificar-se amb un gènere o amb una orientació sexual específica), pansexuals (se senten atrets per les persones, independentment del sexe o gènere a què pertanyin o amb què s’identifiquin), demisexuals (senten atracció sexual només cap a les persones de qui estan enamorats o amb qui tenen un vincle emocional), poliamorosos (persones que tenen relacions sexuals i/o afectives amb més d’una persona alhora, amb el consentiment de totes les parts implicades)... PROU! Ens hem tornat bojos o què? Què serà el següent? Pestanyallargasexuals? (Dit de qui sent atracció sexual cap a les persones amb pestanyes llargues.)

Entenc que durant molts anys s’han perseguit les diferències, però, la repressió, penso jo, no es combat afegint etiquetes, sinó normalitzant la situació

Fora bromes. No sé vosaltres, però jo, després d’escriure tot això, he quedat ben marejada. A les persones que ens importa un rave si algú és gai, lesbiana, hetero, bisexual, binari, no-binari, trans... ens costa d’entendre aquest afany d’etiquetar-ho tot. Per què aquesta necessitat de posar nom a totes les coses i definir-ho tot amb pèls i senyals? Cada persona és un món, en soc molt conscient, però cal que ens posem una etiqueta cada un? Som més de 8.000 milions de persones al món, no sé vosaltres, però jo no tinc tanta retentiva, la meva memòria és bastant limitada i prefereixo fer-la servir per a altres coses.

Jo, quan veig algú pel carrer, no penso pas: "Mira, és la Judit, aquella persona no-binària que vaig conèixer el dissabte passat!" o "Ostres, feia molt que no veia en Pere, aquella persona que practica el poliamor i que és de gènere fluid". Prou feina tinc per posar-me a investigar les seves orientacions sexuals i per saber amb quin gènere s’identifiquen. M’és absolutament igual, no canviarà pas l’opinió que en tinc el fet que siguin pansexuals, transgèneres o heteros. L’únic que penso, com a molt, és: "Mira, una persona que no em saluda. Maleducat!". Soc plenament conscient que cadascú és diferent, no us preocupeu; però no em cal saber quines són totes les vostres diferències, simplement les accepto. D’això se’n diu ser tolerant, i aniria bé que tothom en fos.

Tampoc entenc això que algú "surti de l’armari". Per a què? Cal anunciar a casa que ets gai o bisexual o el que sigui? Ho ha fet mai algú per dir que és heterosexual? No, oi? Doncs per què ho has de fer si ets gai o asexual? Normalitzem una mica la situació. Per què cal que la gent sàpiga quina orientació sexual tens? T’agrada una persona i ja està; la resta és superflu. Bé, sempre és important saber si és bona persona. Ets tu que has de saber qui ets, com ets i què vols i què no vols. No cal pregonar-ho als quatre vents. Com he dit, som massa gent a aquest món, i tanta informació atabala. Pensa que posar-te etiquetes et limita i t’encasella; per tant, millor no posar-te’n gaires.

Entenc que durant molts anys s’han perseguit les diferències, però, la repressió, penso jo, no es combat afegint etiquetes, sinó normalitzant la situació. I en aquest cas, normalitzar vol dir fer la teva vida sense que t’importi el que els altres pensin o diguin de tu; perquè, ja t’ho avanço, sempre hi haurà algú que et criticarà. No ho sé, això és el que penso jo, les etiquetes sempre m’han atabalat. Prefereixo pensar que som persones amb les nostres particularitats i lluitar per la tolerància.