A no ser que s’hagi tancat sense cobertura en un d’aquests búnquers que s’han posat de moda per fer front a l’apocalipsi, segurament, en un moment o altre de la setmana haurà vist les fotografies de la princesa Elionor en biquini. En una intervenció radiofònica, vaig poder escoltar els detalls que en donava Pilar Eyre, una de les periodistes que millor coneix els bastidors i els vestidors de la Zarzuela però a l’hora és una de les plomes més lliures del sector entre altres coses perquè no s’ha prestat a la ignomínia de canviar silenci per exclusives. Per això, Eyre va poder explicar que quan la Zarzuela sap de l’existència de fotos compromeses de la família reial opta per una d’aquestes dues possibilitats: o pressiona qui calgui perquè les imatges no es publiquin o bé fa que una revista del cor en concret, posem pel cas Hola, les compri a un preu desorbitat i les desi en un calaix.

En el cas de les fotografies aparegudes aquesta setmana a la revista Diez Minutos no ha passat ni una cosa ni l’altra. És a dir, la Zarzuela ha estat -pel cap baix- permissiva amb la publicació de les imatges de la princesa Elionor. A la família reial, doncs, ja li anava bé que la pròxima reina d’Espanya aparegués en vestit de bany de dues peces gaudint d’un moment d’esbarjo amb els seus companys de servei militar, tot homes, en una platja d’Uruguai. Contrasta aquesta mena d’autorització encoberta a la publicació d’aquestes fotografies quan fa només unes setmanes, la Casa Reial va moure, cel, terra i ambaixades per frenar l’aparició d’imatges en què es veia la mateixa Elionor de Borbó en actitud, sembla, carinyosa amb un d’aquests soldats de la seva edat. L’acció va passar en un centre comercial de Xile, és a dir, en un recinte d’una empresa privada d’un país estranger que, per més dades, és una república. Malgrat tot això, les pressions diplomàtiques al més alt nivell van acabar amb una intervenció de la policia xilena a la caça de les imatges i del seu filtrador.

La monarquia necessita presentar la futura reina com una dona normal per alimentar la següent generació de súbdits

Per què les fotos d’Elionor en un centre comercial no i les fotos d’Elionor en biquini sí? Molt senzill: per màrqueting pur. Però no el màrqueting corrent per posicionar o millorar la imatge d’un producte, sinó màrqueting del més alt nivell. I és que en aquest màrqueting, a més d’altres factors, a la monarquia li va la seva continuïtat i existència. Només amb el consentiment del seu públic objectiu (la ciutadania espanyola) es pot perpetuar una institució que, intel·lectualment, no s’aguanta per enlloc. Després de més de tres mil anys de la instauració de les primeres mostres de democràcia a l’antiga Grècia, és difícil de comprendre que -ja complert el primer quart de segle del segle XXI- encara ara el cap d’estat d’un país ho sigui pel simple fet i requisit que el seu pare ho va és o ho va ser. En el cas espanyol, aquesta herència genètica és, a més, masclista, perquè a Espanya encara avui s’aplica la llei sàlica, és a dir, que el tron l’heretarà el primer fill masculí del rei. És per això que l’actual cap d’estat és Felip de Borbó i no pas la seva germana gran, Elena de Borbó. Per acabar-ho d’adobar, gràcies al fet que els reis actuals només han tingut descendència femenina, no ha calgut tocar la Constitució i per tant aquesta llei sàlica, tan antiga com retrògrada, encara s’aplica avui, a 2025 en un país de la Unió Europea.

Tal com va explicar En Blau aquesta setmana, el biquini que portava Elionor en aquestes fotos era d’una botiga del carrer Laforja de Barcelona i el seu preu no arribava als 80 euros. Presentar la futura reina d’Espanya com una jove qualsevol que es banya en una platja amb un conjunt de bany no desmesuradament car, en ple descans d’una formació militar, i envoltada de nois de la seva edat amb els que passa una estona d’esbarjo, és el què li cal a la monarquia per alimentar la següent generació de súbdits que no només accepten el règim monàrquic sinó que, com els seus pares i avis, l’idealitzen i, per tant, el sostenen. Com bé va teoritzar Charles Darwin, la perpetuació de l’espècie està basada, abans que res, en la capacitat d’adaptació al medi. No cal ser el més fort de la selva, amb què hi et sàpigues adaptar-t’hi podràs aconseguir reproduir-te generació rere generació. I ara el què toca és mostrar una dona, jove, empoderada i sobretot amb una capa de normalitat que la fa equiparable a les seves conciutadanes. De fet, sa mare, Letícia Ortiz ja va trencar la norma que diu que per poder ser reina has de tenir ascendència nobiliària. I qui va trencar aquesta norma no va ser ella sinó la mateixa monarquia en pro d’aquesta adaptabilitat al medi. Per tant, ara menjarem versió normalitzada d’Elionor fins a la sopa, que podria ser d’aquestes que venen amb tetrabric per no quedar massa elitista respecte el caldo que fan els cuiners de la Zarzuela. Ja fa anys que ha començat la projecció pública de la princesa però ara s’intensificarà i es modularà per agradar als de la seva generació que, per cert, ja comencen a votar. Ja no queda tant perquè aparegui en algun podcast protagonitzat per dones de la seva edat que malgrat el seu esperit modern i trencador no tindran més remei que acceptar la seva presència. I el moment culminant de tot això serà quan sigui l’estrella convidada a La Revuelta de David Broncano. Podria ser a El Hormiguero, però el públic de Pablo Motos ja ve monàrquic de casa. És a l’altre, el pretesament republicà, a qui cal acabar de convèncer que la princesa Elionor és com una més. I serà així com, efectivament, serà com una més: com una reina més.