La part bona d'haver confiat en les previsions de l'any passat és que ara sabem en què erren. Es van equivocar els organismes internacionals, Funcas i l'oposició en col·locar Espanya en el focus dels països que caurien en la recessió tècnica i tants altres infortunis. La foto fixa macro, en l'arrencada del 2023, és positiva per a l'enrampada que ha suposat per a les economies europees la guerra d'Ucraïna i la crisi inflacionista prèvia a la invasió. El país va tancar amb la llum més barata d'Europa, la inflació és a la cua de l'eurozona i el creixement podria superar també la mitjana europea. I fins i tot sent bones notícies, és més eficaç, tangible i realista relativitzar les prospeccions i posar el focus en els bloquejos i desbloquejos que marcaran l'inici d'any.
De moment, el govern espanyol encara el 2023 sol·licitant habilitar el Congrés per activar la llei d'habitatge, la llei mordassa i l'esmena antiokupes o desnonament exprés, aquesta de marcat perfil electoralista de cara a les autonòmiques. La realitat política passa per diversos bloquejos pendents i l'intent de desencallar-los. La taula de negociació dels grups (PSOE, UP, ERC i Bildu) es va reactivar l'última setmana de desembre i la norma podria veure la llum entre gener i febrer. Les negociacions estan en dos punts de fricció: regular els preus dels lloguers i acordar els mecanismes per buscar una solució habitacional als desnonaments de famílies vulnerables, en concret, dirimir si el primer interlocutor i responsable és el gran propietari o l'administració.
Les presses reflecteixen la tensió prematura de l'any electoral. Perquè tan rellevant és per a l'executiu que vegin la llum com que ho facin de manera exprés després de portar mesos bloquejades. Fonts de les negociacions donen per fet que han d'estar a punt abans de febrer. Són lleis que el seu electorat els recriminarà no haver tirat endavant i la dreta ho farà servir durant la tramitació per polaritzar, simplificar el debat i fer campanya. Isabel Díaz Ayuso ja va acusar Pedro Sánchez de legislar contra els petits propietaris quan va començar la tramitació. El mateix passa amb la llei mordassa. Alberto Núñez Feijóo va convocar al desembre les associacions i sindicats policials a la seu de Génova 13 i els va instar a sortir al carrer contra l'executiu davant de la intenció de derogar la llei mordassa. Així que com més aviat millor. I un argument més esclaridor, fonts del PSOE creuen que, encara que repeteixin govern el 2024, la configuració podria no donar per impulsar lleis de marcat segell d'esquerres en el futur.
Fonts del PSOE creuen que, encara que repeteixin govern el 2024, la configuració podria no donar per impulsar lleis de marcat segell d'esquerres en el futur
Això en el terreny normatiu. En l'ambient polític, l'any arrenca amb noves enquestes i el suposat triomf aclaparador del PP i Vox. Uns resultats similars a quan el CIS pregunta com percep la gent la seva situació econòmica i la del país. Aquesta última, per a un 69% de persones, dolenta o molt dolenta, mentre la butxaca personal va bé per a un 63% dels enquestats. Encara que el PP guanyi a les enquestes des del juliol passat, la percepció general és que encara queda partit i ningú no té garantits els 176 diputats del 2024. A més, no recullen el vot de Sumar. La vicepresidenta continua amb el procés d'escolta, la pròxima gran cita serà el 14 de gener a Barcelona, i fins que no presenti candidatura no es coneixerà la intenció de vot de les sigles. I un altre factor, la tendència habitual és castigar a les enquestes qui governa.
Però les veritables enquestes per a les generals seran els resultats de les autonòmiques. On al PSOE perillen algunes comunitats i alcaldies, mentre que el PP no sembla que perdi cap autonomia clau. Un té molt a perdre, l'altre només pot guanyar. Una conjuntura desfavorable per a les marques d'esquerres, on a més IU i Podemos no han resolt encara on aniran juntes o per separat. Mentrestant, la dreta s'ha reconfigurat, Vox i PP tanquen les llistes mentre es dona per mort Ciutadans.
Sobre els bloquejos institucionals, l'acabada d'elegir magistrada del Constitucional María Luisa Segoviano ha deixat tres titulars en el programa Más de uno de Onda Cero. Dos entrelínies. Hi haurà debat intens en l'elecció de la presidència del Constitucional, clau per als debats ideològics i polítics que abordarà l'òrgan de garanties en els propers mesos. I n'hi haurà amb el magistrat pendent de l'elecció al Senat, on el PP exigeix al PSOE que el desbloquegi. El partit que fa quatre anys que boicoteja l'elecció de vint vocals del Poder Judicial exigeix al PSOE que porti immediatament el candidat que falta del Constitucional. El gran titular per a un 2 de gener: "L'autodeterminació és un tema complex que convé estudiar". Encara no hi ha presidència, però el debat ja està obert.