L'audiència d'ElNacional.cat ha disposat durant la campanya gallega d'una informació rigorosa i documentada redactada per Martí Odriozola, amb la qual alguns analistes gallecs hem intentat aportar el nostre punt de vista sobre la realitat d'un país que sempre és polièdrica i mai exactament el que sembla. D'aquesta informació, així com de les enquestes conegudes, es podria concloure la indubtable fortalesa del PP, però també que la participació i implicació de la ciutadania gallega s'incrementaria, així com que existia a nivell de carrer una pulsió de canvi representada pel nou BNG d'Ana Pontón.
En aquest sentit, el fet que el PP guanyés les eleccions amb 40 sobre 75 diputats i un 47,3% dels vots (42 diputats i un 47,9% el 2020), davant del 31,57% i 25 diputats del BNG (19 diputats i el 23,8% el 2020) i el 14,04% i els 9 diputats del PSdeG (19,4% i 14 diputats el 2020), i que el conjunt de vots populars (uns 700.000) sumessin uns dos mil vots menys que la suma de BNG, PSdeG i els 28.000 vots de Sumar (1,9%, 0 escons) projecta en molts la idea que la fortalesa del PP gallec és inexpugnable i que la molt notable pujada del BNG respon només a la dinàmica de vasos comunicants existent entre els electorats del BNG i PSdeG a les eleccions nacionals gallegues. Honestament, penso que la realitat és més complexa.
El PPdeG va guanyar a l’entorn rural la majoria absoluta
Respecte del 2020, el PP va guanyar 70.000 vots, però va perdre sis dècimes. La participació va pujar amb força (del 58,84% del 2020 al 67,3% del 2024, excloent-hi en tots dos casos el cens de residents absents, que ha participat només en un 7% i del qual no en coneixerem els resultats fins al dia 26) i no sols en els àmbits urbans, que tradicionalment participen menys a les nacionals gallegues que no pas a les estatals i que, a diferència del que succeeix habitualment, aquesta vegada han augmentat la participació. També a l’entorn rural, on la participació ha pujat molt.
El PP va assentar la seva majoria absoluta en les sobrerepresentades circumscripcions de Lugo i Ourense, cadascuna de les quals elegeixen 14 diputats (28 sobre els 75 totals; un 37,33% enfront del 23,89% de la població gallega que representen). Però també, és veritat, en l’àmbit rural de les circumscripcions de la Corunya i Pontevedra.
Aquesta ha estat la constant del recompte de diumenge. El BNG aconsegueix els seus millors resultats a l'àmbit urbà, on la suma dels seus vots als del PSdeG supera, en general, els populars en els nou municipis principals, tret de Lugo. El PP empitjora el seu resultat percentual, en general, en aquest entorn, però ho compensa amb un increment de vots substancial en termes absoluts al món rural. A molts concellos d'entre 5.000 i 20.000 habitants, el BNG és la força més votada a la capital municipal, i fins i tot al segon nucli urbà, mentre que a l'àmbit rural, el PP obté de vegades percentatges superiors al 70%. El factor de la coincidència de dues caravanes (la de Feijóo al medi rural i la de Rueda a les poblacions principals) hauria pogut dinamitzar aquest vot rural.
El PP va aconseguir superar les conseqüències d'una campanya erràtica i, de vegades, un missatge confús, demostrant que la seva solidesa estructural i capil·laritat territorial són molt potents. Va tensar, a més, tots els seus ressorts, efectuant pagaments 48 hores abans de les eleccions de complements salarials a treballadors de la sanitat pública gallega pactats el 2023 en negociació col·lectiva, així com pagaments d'ajudes a persones mariscadores per raó del greu descens de la productivitat del sector generada per diverses circumstàncies (abocaments, excessos d'aigua dolça per precipitacions i alliberament de l'excés d'aigua acumulat a salts hidroelèctrics pròxims a les ries, etc.) i forçant al màxim el seu relat anti-BNG una vegada que van constatar que el risc de canvi era real. El BNG era ETA. El que va passar és que la ciutadania de canvi ja no va comprar aquest relat. Però és possible que diversos milers del bloc conservador, prèviament força desactivats, sí que ho hagin fet.
El BNG representa la Galícia dinàmica
El BNG va aconseguir el millor resultat de la seva història, amb un terç dels escons del Parlament gallec. Però qualitativament hi ha dades que n'incrementen el valor. Així, el BNG guanya en termes absoluts, amb més del 36% dels vots, al municipi de Vigo (el més poblat de Galícia), i també guanya en termes absoluts al voltant de la seva ria (Cangas, Moaña, Redondela i Soutomaior). Obté més del 37% de vots a la capital de Galícia, Santiago de Compostel·la (que des del juny té batllessa sobiranista, Goretti Sanmartín) i un 33,25% a la Corunya.
L'enquesta elaborada per Sondaxe per al diari de la Corunya A Voz de Galicia va encertar substancialment els resultats, en pronosticar 39 diputats per al PP (cal recordar que el recompte exterior li pot fer perdre el 40 en benefici del PSdeG, que és a 118 vots d'obtenir-lo a la circumscripció d’Ourense). Doncs bé, en aquesta enquesta, la preferència per Ana Pontón com a presidenta era del 35,6%, enfront del 30,8% que preferien Rueda. A tots els grups d'edat fins a 65 anys guanyava aquesta preferència —que supera el 50% als segments d'edat inferior a 45—, tret del segment de més de 65 anys (quantitativament important a tot el país, però singularment al seu àmbit rural).
El BNG, d'altra banda, va obtenir 160.000 vots més que no pas el 2010, mentre que Sumar i Podemos restaven 20.000 als més de 51.000 obtinguts per Galícia en comú el 2020, i els socialistes 40.000 als obtinguts aleshores. El PP, per la seva part, va obtenir 70.000 vots més. Per això, no es poden explicar exclusivament els resultats del BNG sobre la base de la teoria dels vasos comunicants, ja que les pèrdues dels comuns i socialistes de l'esquerra estatal, només van sumar 60.000 dels 160.000. I, comparant resultats per concellos, s'intueixen, a manca d'un estudi postelectoral rigorós, que una part, potser menor, de les pèrdues socialistes van anar al PP, i que a Ourense, el diputat obtingut pel partit freaky del batlle ourensano, Gonzalo Pérez Jácome, es deu substancialment al transvasament de vot socialista.
Sens dubte, el BNG va aconseguir activar la Galícia més dinàmica, la Galícia del canvi
Ana Pontón va convertir el BNG en la Casa comuna del sobiranisme i el galleguisme polític, cuidant des del 2020 el fundador del PNG-*PG i portaveu de la Xunta tripartida (1987-1989) Pablo González Mariñas, el fundador del PSG-*Esquerda Galega (eurodiputat del BNG entre 1999 i 2004) Camilo Nogueira i l'antiga diputada estatal d'En Marea (2015-2019), Alexandra Fernández, elegida diputada del BNG el 2020 i el 2024, i peça molt important en la progressió del BNG a l'àrea de Vigo. En aquesta precampanya, va ser el torn de la tornada a la Casa comuna dels líders d’Anova-Irmandade Nacionalista (que havien trencat amb el BNG el 2012 i es van presentar amb En Marea i Galícia en comú des d'aleshores, fins i tot l'any 2020) Xosé Manuel Beiras, Martiño Noriega (batlle de Santiago de Compostel·la entre el 2015 i el 2019) i Antón Sánchez, diputat d'En Marea al Parlament de Galícia (2016-2020). I, per fi, incorporant el líder del BNG entre el 2002 i el 2009, i vicepresident de la Xunta entre el 2005 i el 2009, Anxo Quintana, a la campanya i al referent col·lectiu sobiranista, assumint implícitament, des de la crítica constructiva, el llegat del Govern gallec de coalició BNG-PSdeG d'aquells anys.
Després, Ana Pontón i el seu equip (en el qual van destacar per dret propi el director de campanya, Rubén Cela, i el secretari de comunicació, Xabier Campos) van dissenyar una campanya d'èxit amb un missatge clar i comprensible, que prioritzava l'agenda gallega (sanitat, educació, universitat, indústria, ocupació, habitatge, infraestructures, tarifa elèctrica pròpia que compensi el sacrifici ambiental de Galícia com a país productor d'energia, territori i medi rural) i el benestar, però des de la reivindicació d'un autogovern reforçat i ben finançat, que serviria d'eina per dur-ho a terme. Tot això, sense amagar la identitat sobiranista del BNG i la seva aposta fundacional pel dret a decidir de Galícia com a nació i per l'afirmació de la llengua i la cultura gallegues. D'aquesta manera, Ana Pontón va apel·lar al conjunt de la Galícia que aspirava al canvi que, a més, va resultar ser fonamentalment (sense que això constitueixi cap mèrit, però sí un senyal per al futur) la Galícia més urbana, jove, activa i dinàmica.
Per això, l'encerten els que diuen que alguna cosa ja va canviar a Galícia el 18-F, i que Ana Pontón i el BNG són en aquest moment el referent d'aquesta ciutadania de canvi. Cosa que no els llevarà, certament, ni feina ni necessitat d'encert. Perquè els 470.000 vots obtinguts pel BNG no li pertanyen, sinó que pertanyen a la ciutadania. Com deia a ElNacional.cat el juliol del 2020, després de les anteriors nacionals gallegues (https://www.elnacional.cat/es/opinion/xoan-anton-perez-lema-galicia-sitio-distinto_522858_102.html), el BNG havia de pensar més en termes de país i de ciutadania que no pas basar-se en el que pensen o senten els seus incondicionals. I ho ha fet. Com sempre ha defensat Anxo Quintana, el BNG va encertar en situar-se "al centre del seu electorat".
Queda pendent, tanmateix, com dèiem el 2020, que els sobiranistes obtinguin el vot d'aquestes dotzenes de milers de votants del PP que ja no miren el BNG com si fos un perill i que senten en clau de país. Si Ana Pontón i el BNG continuen el camí emprès els últims vuit anys, això s'esdevindrà, probablement, a les pròximes eleccions gallegues. I hi haurà canvi a la Xunta.