L’escàndol de les mascaretes, ja sigui via Koldo-Ábalos o via González-Ayuso, des del meu punt de vista, només és treure el nas al desgavell que va suposar la gestió de la crisi de la covid-19.

No sé fins on s’estirarà el fil i quant acabarem sabent dels casos, tot i que sembla que com que el foc és creuat potser alguna cosa més sortirà del que és habitual; però tot i que els diners, en aquest cas el dineral que com a ciutadania hem perdut amb tota aquesta corruptela, són molt importants, a mi em preocupa molt més tota una altra cosa. Fins a quin punt perquè algú o algú altre fes diners —insisteixo que molts— s’ha posat en risc la nostra salut o s’han desatès aspectes relacionats amb aquesta?

És a dir, en quantes coses i en què concretament s’han deixat en un segon terme les necessitats i /o recomanacions  mèdiques per tal que es pogués continuar amb el negoci. Pel que fa a les mascaretes, quants dies de més, del que era recomanable, les hem portat de manera obligatòria? I no em vingueu ara que sempre és recomanable i mai està de més ser prudents!

Fins a quin punt perquè algú o algú altre fes diners —insisteixo que molts— s’ha posat en risc la nostra salut o s’han desatès aspectes relacionats amb aquesta?

Per sempre més a la retina tatuades les imatges de les rodes de premsa setmanals amb els militars i els altres despropòsits descarnats als quals assistíem com a espectadors bocabadats. De fet, que no es conegués qui eren els experts que assessoraven el govern ja era un mal símptoma d’entrada, perquè no només anava en contra del que és habitual i fins i tot preceptiu per tal d’assegurar l’expertesa, sinó que deixava clara i ben clara l'opacitat antidemocràtica amb la qual s’actuava i que va passar sense més crítica que la que es va ofegar de manera grollera i  grotesca gràcies a les dosis de por que s’insuflaven, diligentment, des del govern a la ciutadania.

Els dies de pandèmia han de ser convulsos per definició; els dies de la pandèmia de la covid-19 a l’estat espanyol ho van ser per molt més que les raons mèdiques d’emergència que les associades a una crisi epidèmica. Segur que encara no estem preparats i preparades, encara que ho hauríem d’estar, per fer una dissecció amb bisturí fi de tot el que va passar entorn de la crisi sanitària i cal saber-ho com més aviat millor. Per dues raons: per la butxaca, perquè tot just ara comença a posar-se en evidència quanta gent s’ha enriquit empobrint-nos més a tots i totes, i per la salut. En el nostre món, una cosa va lligada completament amb l’altra i no fan bona parella.