Com tothom ja sap a hores d'ara, al barri del Raval algú ha tingut la magnífica idea de posar unes bombetes de colors inclusives per Nadal amb la intenció de celebrar aquestes festes sense ofendre ningú. Volen que “tothom s’hi senti incorporat”, perquè es veu que celebrar Nadal per Nadal és excloent. Naturalment, els veïns del Raval que, cristians o no, celebraven Nadal en són els primers exclosos, com ho són els membres de la nombrosa comunitat filipina que viu al barri, ja que els filipins són un poble profundament catòlic; un 80% dels filipins se’n declaren. Ni uns ni altres tindran dret a una decoració nadalenca als carrers de la ciutat, com sí que tindran aquest dret els veïns dels altres barris de Barcelona. Per tant, seran doblement exclosos; al seu barri i a la seva ciutat. Tots sabem a causa de quina comunitat i de quina religió no es posarà una decoració nadalenca al Raval, però dir-ho públicament és un tema tabú. La prova és que aquestes bombetes inclusives no es posen als altres barris. En diuen “multiculturalitat”, però en realitat és una altra cosa que té molt a veure amb la intolerància, la segregació i la por.

A pocs metres del Raval, a la plaça de Sant Jaume, exactament a la zona zero del poder institucional del nostre país, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit no posar-hi el pessebre per Nadal i substituir-lo per un estel lluminós enorme de vint puntes anomenat “Origen”, en homenatge al big bang, que, com tothom sap, és una festa molt arrelada a casa nostra. “Bon big bang”, diuen els veïns quan es troben pel carrer. “Ja ha arribat el big bang a El Corte Inglés”, se sent a la ràdio. “Vindreu tots a dinar per big bang?”, pregunten les àvies mentre preparen l’escudella. Pot semblar una broma, però això és exactament el que vol una part de l’esquerra en aquesta batalla cultural que vivim i patim. No és només un tema religiós, que podria ser discutible si fos estrictament el tema. Però no és el cas. El tema de fons és desnacionalitzar Catalunya, eliminar al més aviat possible la seva identitat i la seva diferència, convertir la nostra llengua i la nostra cultura en residuals, dissoldre’ns en la cultura castellana fent servir la multiculturalitat com a coartada. Un estel de vint puntes i uns llums de colors inclusius poden ser a qualsevol ciutat del món: a Buenos Aires, a Singapur, a Karachi, a Pretòria o a Brisbane. Per què? Perquè no volen dir res, no tenen identitat, no tenen ànima, són decoracions buides. Són boniques, però no expressen res. Un pessebre tradicional o uns llums de Nadal amb els Reis d’Orient o el tió només poden ser a Catalunya, i per això s’han d’eliminar. Els següents seran els pastorets, que aviat seran prohibits perquè no són inclusius ni paritaris. Rovelló i Lluquet, es diuen? Fora. Amb el caganer ho tindran més fàcil, apel·lant a qüestions sanitàries.

El tema de fons és desnacionalitzar Catalunya, convertir la nostra llengua i la nostra cultura en residuals, dissoldre’ns en la cultura castellana fent servir la multiculturalitat com a coartada

Però això no és tot. Perquè és encara pitjor. Aplicant aquestes polítiques, els seus impulsors no s’adonen que obren les portes i legitimen la creació de guetos a casa nostra, llocs on s’actua de manera diferent en funció del grau de multiculturalitat. Per exemple, posant anuncis de l’Ajuntament de Barcelona en àrab o urdú. És que els migrants d’origen àrab o pakistanès són ciutadans de segona o ignorants incapaços d’entendre el català? El missatge pervers de fons és: els autòctons ens adaptem als nouvinguts, i no pas a l'inrevés. No cal integrar-se gaire, que ja ens integrem els autòctons a les seves necessitats. Ja us parlem en àrab i ja eliminem els llums de Nadal perquè us sentiu com a casa, però a casa nostra. El món al revés. Són anècdotes, però a la llarga és una bomba de rellotgeria i una greu irresponsabilitat.

No és cap teoria conspirativa ni cap caricatura. Ja ho veiem a molts indrets d’Europa. Aquests dies, la policia berlinesa recomana als ciutadans jueus o gais, i no cal dir als jueus gais, que dissimulin la seva identitat religiosa o la seva orientació sexual quan circulin pels barris de majoria àrab o musulmana. La guerra de Gaza ha desfermat una onada d’antisemitisme violent a Occident que s’ha ampliat a altres col·lectius. La idea, com al Raval, és no ofendre ni provocar ningú, però en realitat és la pèrdua de control d’una part de la ciutat. En comptes d’actuar per desfer aquests guetos i fer valer la llibertat com a valor suprem, la policia recomana no provocar els fanàtics musulmans. Bravo! Hi ha molts més casos. A Suècia, anys i panys de mirar cap a una altra banda ha comportat que avui hi hagi més de 60 zones, on viuen més de mig milió de persones, on la policia recomana no entrar-hi (i ells mateixos ho fan en comptades ocasions). Es coneixen amb el nom de “utsatt område” o “no-go zones” i en aquestes zones impera una altra llei, que no és la sueca, precisament. Són societats paral·leles on grups criminals exerceixen el control social i la justícia, normalment a través de la xaria, on les dones són les més perjudicades. Vet aquí el problema que cal afrontar de manera contundent des del principi, abans no arreli. I posar bombetes inclusives per no ofendre ningú és començar a legitimar la segregació social.