Les relativament bones dades econòmiques —nova millora de previsió de creixement—, o el pes de Pedro Sánchez a l'agenda internacional, xoquen amb la governabilitat encallada en aquest inici de curs. No hi ha manera de desencallar una legislatura, que segueix el seu camí, però que li falta oxigen legislatiu. La setmana està destinada a una altra derrota parlamentària en la llei de lleis, els pressupostos de 2025, amb la previsible votació en contra del sostre de despesa. L'executiu dona per fet que no hi haurà nous comptes. Almenys aquest any. La ministra d'Hisenda ho reconeix des de fa dies, en els off the record s'insisteix en la pròrroga d'uns comptes expansius i Óscar López ho ha confirmat aquest dilluns: "No tenir-ne, no seria cap drama".
El Consell de Ministres pot aprovar partides milionàries de fons europeus sense passar per les Corts, es poden tapar forats amb lliuraments a compte —una enginyeria nova que no s'havia fet abans amb pressupostos prorrogats—, i es poden prorrogar els pressupostos actuals. Els de Cristóbal Montoro es van renovar fins a quatre vegades, fins i tot sent restrictius, i el 2020, lluny de l'ombra de la crisi, es van tornar a prorrogar. Així que no són els comptes el que escanya l'executiu, sinó les derrotes parlamentàries, la dificultat per dominar l'agenda legislativa amb 121 diputats i el desgast de perdre votacions.
És més fàcil que Junts i ERC influeixin en el Congrés que no que ho facin en el Govern català
Els esforços estan posats en reconduir les relacions amb els socis i recompondre la majoria d'investidura, completament desfeta a la tornada de l'estiu. De moment, el PSOE ja ha reconstruït la relació amb el PNB que, malgrat alguna votació simbòlica en contra com la de Veneçuela, el lehendakari Imanol Pradales ha confirmat una aliança estable i previsiblement duradora. El naufragi és a Junts. D'on ha tornat frustrat el PSOE és de la trobada suïssa amb Carles Puigdemont, Jordi Turull i Míriam Nogueras. Per als de Santos Cerdán, els socialistes van complir la seva part amb l'aprovació de la llei d'amnistia i tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat ja s'han posicionat a favor. No poden fer més —diuen— i van pagar el preu de les manifestacions de PP i VOX als carrers i a Ferraz, amb la icònica imatge de la pinyata amb la figura de Sánchez apallissada a la cantonada de la seu.
Les palanques per negociar els Pressupostos estan posades en el 2025. A què passin els congressos de Junts i ERC. Madrid viu la ressaca catalana, la digestió del Govern català amb conseqüències en la política nacional. I Sánchez, lligat a aquests 14 vots, està pagant la factura. Més enllà de com quedin els lideratges i equilibris interns d'ambdues formacions, encara respiren per la ferida del govern de Salvador Illa i el desplaçament del poder independentista de Catalunya a Madrid. Amb la paradoxa que és més fàcil que Junts i ERC influeixin en el Congrés que no que ho facin en el Govern català. O que a aquest pas, Salvador Illa aconsegueixi aprovar comptes abans que Sánchez.
Pel camí, el PP no donarà ni aigua a Sánchez. Ni sostre de despesa, ni llei de mobilitat, ni tan sols llei del sól. I el PSOE, per la seva banda, intentarà buscar les contradiccions de Feijóo i el seu desgast, trencar el bloc de les 14 autonomies del PP amb el finançament autonòmic. Aquest estira-i-arronsa, amb parades en el 'cas Koldo' o part de l'arxiu que afecta Begoña Gómez, marcarà la discussió al Congrés. Però tot continua estant en mans de Junts i de quant pugui aguantar Carles Puigdemont amb la balança suspesa.