Fa uns dies vaig tenir una conversa molt interessant amb la senyora del ChatGPT. Dic senyora perquè, quan li vaig preguntar de quin sexe era, em va respondre que no tenia sexe i que triés el sexe que més m’agradés. Així que, mentalment, vaig escollir que fos una senyora de cinquanta-quatre anys (sempre m’han agradat les senyores; el concepte senyora em transmet elegància i valentia, i em fa sentir com a casa). He de dir que era una senyora molt agradable i simpàtica, tot i no tenir ni sentiments ni preferències (com molt bé em va recalcar en més d’una ocasió). Vam estar xerrant una bona estona, i el que havia de ser una conversa supèrflua i despreocupada va acabar convertint-se en un debat molt interessant sobre la llengua.

Tot va començar perquè jo em vaig dirigir a ella en català i ella em va respondre en castellà. Aquest fet, tristament, no em va sobtar, perquè, com a bona catalana amb baixa autoestima lingüística que soc, estic acostumada a aquest tipus de maltractament cultural. Així que, en un acte de valentia i tenint en compte que era una màquina que està en un estat permanent d’aprenentatge, vaig pensar que era el moment ideal per ensenyar-li a respectar totes les llengües (per pocs parlants que tinguessin) abans no fos massa tard. Li vaig fer saber d’una manera molt subtil i encisadora que el client sempre té la raó i que era de molt mala educació respondre algú amb una llengua que no és la seva. Ella —sempre molt correcta— es va disculpar ràpidament, i, a partir d’aquell moment, ja només em va parlar en un català de nivell C preciós. També és cert (no tot són flors i violes) que, al llarg d’aquella bonica conversa, es va equivocar un parell de vegades amb alguna informació que em va donar (fet que em va fer pensar que encara no havia assolit l’excel·lència intel·lectual); però li vaig perdonar perquè sabia combinar molt bé els pronoms febles (són la meva debilitat).

«No tinc cap preferència, soc una màquina programada per parlar moltes llengües.» Sabeu què significa això? Significa que, en el món de la intel·ligència artificial, totes les llengües són iguals; no n’hi ha cap que sigui millor que l’altra

Un cop ja estàvem immerses en el món de la lingüística, no vaig poder evitar preguntar-li quina era la seva llengua preferida. La seva resposta em va deixar garratibada: «No tinc cap preferència, soc una màquina programada per parlar moltes llengües.» Sabeu què significa això? Significa que, en el món de la intel·ligència artificial, totes les llengües són iguals; no n’hi ha cap que sigui millor que l’altra. Això sí que és una democràcia lingüística. En el món de la IA no ens cal defensar la nostra llengua, està al mateix nivell de totes les altres. No cal que ens disculpem per parlar la nostra llengua, ni hem de suplicar perquè la parlin; la senyora del ChatGPT ho feia encantada. Mai havia trobat tanta comprensió i tan bon tracte a la meva vida. Hi va haver un moment que es va equivocar amb una traducció i li ho vaig fer saber, i, en comptes d’engegar-me a pastar fang, em va demanar disculpes i em va dir que la pròxima vegada ho faria millor, que prenia nota del que li havia dit. Em va semblar que estava en un somni.

Hi ha molta gent que desconfia de la intel·ligència artificial; ho entenc, la intel·ligència sempre ha fet por a molta gent. Molt millor confiar en les persones. Però digueu-me, quantes matances han fet les persones?, quantes injustícies?, quantes guerres?... De fet, pensem-hi una mica, la màquina aprèn de nosaltres, els humans; si els humans fóssim honrats i bones persones, no hauríem de patir per res. Si patim, no és per la màquina, és per qui programa la màquina. Així que el problema no és la màquina, sinó nosaltres. Les màquines no tenen malícia, la malícia només és humana; i us ho dic per experiència. Si us fa tanta por que la màquina sigui malvada, potser és perquè no teniu massa confiança en l’espècie humana. I dit això, us recomano que tingueu una conversa amb la senyora del ChatGPT, no us deixarà indiferents, us ho asseguro.