La controvertida frase de Pedro Sánchez "amb o sense concurs del Legislatiu" ha estat corregida i esmenada en menys d'una setmana. Primer es va aclarir que pretenia advertir Junts i qui s'interposi en la seva "ferma intenció" de seguir els tres anys de legislatura amb suports o sense. Amb aquesta afirmació tan contundent, Sánchez va confirmar que no té suports per als pressupostos. La llei més important per implementar les polítiques del govern depèn de la resta de partits. I per més que vulgui evitar-se el Legislatiu, no hi ha més remei que prorrogar els pressupostos actuals. Sánchez confia a tenir temps i milions. L'argument ara és que no són necessaris. Els comptes actuals són expansius, es poden prorrogar partides, tirar de decret i dels fons europeus. Per poder, es pot. Però aquest mateix dilluns Sánchez reconeixia que els pressupostos permeten consolidar la inversió pública i, com a exemple, injectar 5.000 milions addicionals a les comunitats autònomes.
Així que si el PSOE no guanya al Congrés, ho faran altres.
La partida de la investidura va quedar en l'Amnistia per a Junts i, com a mínim, uns comptes per a Sánchez, el veritable motor a l'arrancada de la legislatura. En la línia de rectificar l'envit, el ministre de presidència, Félix Bolaños, i el secretari d'Organització, Santos Cerdán, estan intentant refer les relacions parlamentàries amb ERC, el PNB i Junts. Per això Sánchez aquest dilluns ha dit que es deixarà la pell en les negociacions parlamentàries per a l'"agenda de progrés". La reunió interparlamentària davant del grup socialista al Congrés va ser la imatge d'un festeig a la resta de grups perquè avalin les lleis i el programa. Des del paquet de mesures de regeneració a les lleis econòmiques, passant per la jornada laboral. La transposició de la directiva sobre transparència als mitjans, encara que sigui d'aplicació directa, necessita consens. També la llei del sòl, mobilitat, habitatge... Són massa lleis pendents per passar de les majories parlamentàries.
L'envit de Sánchez era un impossible perquè si no tira de l'oxigen del Congrés, ho faran d'altres. Amb el BOE es governa i a les Corts es perd el govern. Si el PSOE no anticipa el canvi de rumb del PP, se'l trobarà fet. De fet, la presa de posició en l'arrencada de la setmana ha estat paradoxal. Sánchez plantat al Congrés i Feijóo anunciant una llei de conciliació amb les promeses de la campanya fallida del 23-J. Així que si el PSOE no guanya al Congrés, ho faran altres. És l'ampliació del camp de batalla de l'Executiu. El terreny on es despleguen les estratègies de l'oposició. D'una banda, hi ha l'exageració i la retòrica instal·lada en la política nacional, per l'altra, els embats al Congrés i al Senat, on el PP té una majoria absoluta que pot acabar sabent utilitzar. Per a això la té. De moment, l'Executiu no té eleccions a la vista i estirarà els terminis dels pressupostos. El pla amb alguna fissura entremig de tot el soroll.