“Estimat lector” és com comença Lady Whistledown els seus diaris de societat i com vull començar la meva columna setmanal sobre vi, estil de vida i amor al més pur estil @winesandthecity. En una societat on abunden més les fotopolles que la poesia, deixa’m explicar-te, com a sommelier i dona, la set de l’art de seducció. Sisplau, no deixis de llegir-me perquè no has vist o no t’agraden Els Bridgerton. No creguis que és una estupidesa. Julia Quinn, l’autora de la saga de novel·les, és graduada en Història de l’Art a Harvard i va començar la carrera de Medicina a Yale. No la va acabar pel fabulós èxit d’aquesta literatura rosa que beu del Seny i sentiment de Jane Austen. Deixa’m analitzar per què triomfen. Cal posar en perspectiva la sèrie produïda per Shonda Rhimes, un dels best-sellers de Netflix, des del punt de vista de la generació porno, de la qual (en consumim més o menys o a èpoques) formem part. A un clic de tots els fetitxismes prohibits, de les orgies més bàquiques i dels bukakes més exuberants, a la carta es denota que la gent està assedegada de sensualitat. El que triomfen són les carícies, les mirades, l’espera, el DESIG en majúscules… Potser perquè en un moment que tot ho podem tenir a través del telèfon (vídeos, cites de Tinder), ens havíem oblidat com ens excita el que no és obvi. Un sexe més basat en els preliminars, en imaginar el que vindrà, en somiar situacions inversemblants, en el poder de la ment, que al final és l’òrgan més eròtic que tenim. Així que no critiqueu tant aquesta sèrie perquè sigui “de nenes”, perquè ho peta! Té una estètica bestial, els plànols semblen quadres de Fragonard i cada complement del look de les diferents protagonistes, cada detall de la tasseta de te són exquisits. A part de la recreació visual, t’obliga a reflexionar sobre l’amor romàntic que tant mal ha fet al llarg de la història. Aquest amor en el nom del qual les dones hem aguantat i aguantat.
Els balls de l’alta societat són una mera paròdia de l’estrès d’aconseguir el matrimoni perfecte al barri anglès de Mayfair. Sento fer espòilers, però la reina Carlota diu una de les veritats més grans que s’han dit a la televisió en els últims anys: “Què és la vida sense xafarderies?”. La meva pregunta quan fa temps que no veig a un grup, és: "teniu cotis?". Als meus amics sempre els demano titulars. Perquè què és la vida sinó un sainet?
La reina Carlota diu una de les veritats més grans que s’han dit a la televisió en els últims anys: “Què és la vida sense xafarderies?”
Sí, sí, et creus superior perquè tu no compres el Lecturas, però, en canvi, estàs tot el dia mirant la nova nòvia del teu ex a Instagram. En una societat on sempre ens estem comparant, mola que l’heroïna Penelope sigui algú que no sembli una Barbie i que sigui la més loquaç, valenta i diferent de tots. I que es desdramatitzi la lluna de mel. La meva va ser horrorosa, en solitud, més que res, que no en vaig ni poder treure el vestit, perquè ell es va dedicar a anar amb els amics. Sí, sí, ja ho sé, hi havia senyals. També quan vam veure Gran Hermano 2 sabíem que la Fanya i Carlos el Yoyas acabarien així com diu el post de Mercedes Milà…
Una de les coses que més aprecio d’aquesta sitcom, a part que beuen xampany i brandi, és que les escenes més picants estan enfocades al plaer d’ella. Puc sentir el perfum dels cabells i l’erotisme d’ensenyar la nuca. Sembla superficial, com segurament ho és la mateixa ficció, però és vital. Ja ho deia Nietzsche: en l’etern retorn que els oposats s’acaben tocant. També hi ha molt empotrament romàntic, encara que cap imatge ha pogut igualar la de l’escala amb el Duc. Per molt que hi posin trios amb olor de naftalina.
La trama principal és la del mercat matrimonial. I aquí la meva teoria de cada divendres. Allà va de competir, actualment, crec que és més com el denominat “joc de les cadires”. Quan para la música, t’acabes asseient a la primera cadira que hi ha per no quedar-te dret. Quan una dona vol tindre fills, té aquesta necessitat de quedar-se amb algú abans que sigui massa tard, perquè per molt que es congelin els ous, el forn també envelleix. En la ficció les debutants aspiren a ser les més boniques del ball, i en un passat no gaire llunyà Elena Francis era trending topic. Odio aquesta frase de Coco Chanel però hi escau: “Les dones no s’arreglen per agradar als homes, sinó per molestar les altres dones”.
M’he plantat als Elle Gourmet Awards vestida amb un vestit floral de YolanCris que podria estar ambientat en aquella època de la regència. I el resum de la gala és una simpatiquíssima Eva Longoria donant-ho tot amb la promoció de Land of Woman, una Cristina Pedroche més terrenal amb el seu nou llibre sobre la maternitat i un triomfant i amabilíssim Eduard Xatruch del Restaurant Disfrutar. El que està clar és que hi ha dos tipus de persones: els que esperem la quarta temporada amb la veu en off de la Featherington sense pseudònim i els que adoren la morbositat dels true crimes. La ment té estranys camins per evadir-se…