En una conjuntura incerta pel que fa als ingressos futurs del club, ja que I) els ingressos per drets de televisió i competicions semblen haver tocat sostre, II) els ingressos comercials sense jugadors franquícia seran difícils d'incrementar i III) els ingressos de matchday quedaran tocats per la davallada del turisme, el rendiment de l'equip i les limitacions de l’estadi; dues vies esdevenen fonamentals a curt, mitjà i llarg termini per mantenir el model de propietat. El primer fa referència al desenvolupament  digital del club, que l'ha de connectar (i monetitzar) amb qualsevol fan de qualsevol edat i de qualsevol lloc del món i el segon fa referència al projecte més important i ambiciós de la història del club: l'Espai Barça.

Tot i que pot semblar una flagrant contradicció el fet que en el pitjor moment econòmic de la història del Club, ens enfrontem a la inversió més important mai realitzada, i encara que les incerteses són evidents, l'Espai Barça és l’única possibilitat de mantenir i protegir el nostre model de propietat. Només essent independents econòmicament, essent capaços de generar nous recursos i tornant al nivell competitiu que mereixem, podrem ser independents de qualsevol temptació en forma de societat anònima.

Aquest és un projecte que hauríem d'haver començat fa més d'una dècada. A diferència del projecte presentat i votat en referèndum el 2014, en aquest cas la projecció del cost és adequada als costos dels estadis construïts en els últims anys i les projeccions d'ingressos futurs que generarà aquesta inversió s'han dut a terme amb criteris objectius i en comparació al succeït a la indústria de l’esport.

La necessitat de multiplicar els ingressos a través de l'explotació de l'Espai Barça, que haurà de ser una línia de negoci alternativa a la gestió ordinària del Club, esdevé la clau de volta de l’èxit. Si fem un acte de benchmarking i ens comparem amb la lliga més ben gestionada del món, la lliga de futbol americà (NFL), veiem que en una lliga en la qual els equips juguen entre 9 i 12 partits com a locals, hi va haver 9 franquícies que per l’explotació de l’estadi van ingressar la temporada 2018-19 (prepandèmia), com a mínim, el mateix que el Barça (174,9 milions d'euros). Un exemple són els Dallas Cowboys, la franquícia més valuosa del món any rere any, que va facturar aquella temporada 621 milions de dòlars per l'explotació del seu estadi. Això significa que el nostre marge de millora per incrementar els ingressos és ampli i que si ho fem bé, no només podrem pagar el deute del finançament sinó que amb la resta, dotarem el club amb el múscul financer necessari per revertir la calamitosa herència rebuda i afrontar qualsevol mena de repte a futur. Les vies fonamentals d'aquest increment d'ingressos es fonamentaran en la gestió els 365 dies de l'any de tot l'espai i recauran en l'explotació dels drets del nom de l'estadi (no explotat fins ara), la millora en la gestió de les noves zones d'hospitality, la realització d'esdeveniments, la restauració i la millora en la gestió del museu i les visites a l'espai.

El repte és apassionant, però com podem tenir les millors garanties en l’execució del projecte en l'àmbit financer? Com podem protegir els interessos de les sòcies i socis perquè esdevingui un projecte viable i sostenible? 

Necessitarem garanties, màxima transparència i exigència en l’execució, així com el millor talent al servei del Barça, per fer d’aquest projecte l’emblema del ressorgiment del club i la tornada al camí que mai hauríem d’haver abandonat. Les nostres banderes hauran de ser la transparència i l'exigència.

El camí serà llarg i complex perquè aquest projecte no només és un projecte de club, sinó que esdevé també un projecte de ciutat i de país. L’alternativa a l’Espai Barça és el desert, estar a la cua d’Europa i del món com a club, un camí sense tornada com a institució. I fer-ho bé i amb les màximes garanties i transparència serà la millor manera de protegir el model de propietat de les sòcies i socis del Barça, que com va dir fa uns dies Pep Guardiola: “ens fa únics i ens permet decidir el futur del nostre estimat club”. Com diria aquell, que tant enyorem: sortim i gaudim!